divendres, 18 de maig del 2018

JO I LES MEVES CIRCUMSTÀNCIES


Foto: Maria Teresa Pons. 
La meva dona me deia anit que si fos designat per a un càrrec important, els meus enemics (personals i/o polítics) recuperarien els escrits i els posts que he fet al llarg de la meva vida com elements llancívols cap a mi.
Li vaig dir que no me preocupava gens ni mica, ja que sempre he tractat amb respecte al meus oponents.
A diferència de Quim Torra (la veritat, no me surt anomenar-lo MH) jo si he estat en política. I també a diferència d’ell mai ocuparé un càrrec important, ni que sigui de rebot.
Estar en política t’ensenya moltes coses. Per a bé o per a mal. T’ensenya a guardar les formes (al menys en públic) Però també t’ensenya la crueltat, les enveges i les rancúnies que s’amaguen darrere de qualsevol lloc.
Com us explicava l’altre dia quan us anunciava la visita 2 milions al meu blog la Via Augusta, el vaig inaugurar un 22 de juliol de 2007. Per tant fa més de 10 anys d’opinions, vivències, anècdota, crítica, fotos i un llarg etcètera... Tot i la dificultat que pot comportar la recerca de determinats posts, segur que ne trobareu alguns una mica pujats de to.
Però no us penseu que la creació del blog va ser fruit d’un impuls. Feia molt de temps que ho estava meditant. Volia crear-me una mena de diari personal i obert a tothom. Que la gent sabes el que pensava i, d’aquesta manera, fer-los també pensar a ells sobre el perquè i com de les coses que passen tots els dies.
No m’ho amago. Durant la meva trajectòria una ideologia i dos partits polítics han estat els blancs de les més aferrissats atacs: la ideologia que se troba a la que està a la meva dreta i el PP i CDC. Tot i que tampoc he m’he estalviat crítiques a ningú quan ha cregut convenient fer-ho, fins i tot als meus o millor dit, a aquells que eren els meus.
Malgrat això, la immensa majoria de les vegades tracto els meus detractors amb el màxim respecte, tret de que hi hagi una enemistat manifesta entre tots dos fruit d’un comportament humiliant i deplorable.
Capítol a part se mereixen els apartats de les meves fotos denúncia que, al llarg dels anys he anat canviant de nom segons bufava el vent i les crítiques que rebia per part dels meus seguidors.  
Considero una vergonya (i ho dic així de clar) que alguns dels seguidors de pàgines obertes al Facebook per a donar veu a la ciutadania i que aquests puguin expressar lliurement les mancances i deficiències de la nostra ciutat, justifiquin certes actituds incíviques que surten denunciades i fins i tot t’amenacin en denunciar-te ells a la policia.
Entenc aquests quan la gent se comporta d’aquesta manera és que les hi has tocat la fibra sensible. O dit d’una altra manera: són comportaments que han comès ells mateixos o bé sé senten identificats perquè els solen fer amb més o menys freqüència.
El que és evident és que no me callaran. Seguiré opinant, criticant, explicant coses i publicant fotos com vinc fent des de que vaig obrir-me el meu blog.
I espero també que tu m’acompanyes en aquesta petita aventura de comunicar cada dia les meves dèries, perquè, a la fi, només són dèries d’una persona que necessita transmetre el que pensa.  

LA INFRACCIÓ MÉS FÀCIL


Una bona part dels vehicles que baixen pel lateral de l’avinguda de Santa Bàrbara, en arribar al carrer Amèrica giren cap a l’esquerra per a incorporar-se a la rotonda del Bar Jordi.
Tot i la senyal que indica el sentit obligatori, així com el revolt que fa el propi carrer dirigint els vehicles cap a la dreta, no són elements prou dissuasius com per a evitar la que segurament és una de les infraccions més fàcils d’Amposta.   

LA NOSTRA RIBERA 541






PANTÀ D'ULLDECONA 1