dimecres, 23 de maig del 2018
dimarts, 22 de maig del 2018
LA VARA DE MESURAR DEL POBLE ESPANYOL
 |
| De Juan Carlos Ortega al Periódico. |
Aquests darrers dies s’està parlant (sobre tot
a la premsa espanyola) del xalet que s’han comprat el líder de Podemos Pablo
Iglesias i la seva parella Irene Montero.
Abans de fer qualsevol dissertació, la
pregunta és:
És què per ser d’esquerres no tenen el dret de
poder comprar-se la casa que vulguin, mentre la puguin pagar?
La resposta és sí. Per què no? A part d’això
els habitatges de Madrid són més cars i tenen un valor cadastral superior al d’aquí.
Un pis de segona ma al centre de la capital fa 30 anys ja estava en un preu que
no podien pagar la majoria de la gent.
A part d’això, el préstec l’han fet a la Caixa
d’Enginyers, considerat com a banca ètica, o sigui aquella que no practica la usura
ni inverteix en empreses d’armament ni blanqueja capitals.
Però és del tot evident que la societat
espanyola en general (i catalana en particular, perquè no dir-ho- o no se’ls hi
perdonava tot a Pujol i Mas?-) no mesura igual les males pràctiques de la dreta
que les accions aïllades de l’esquerra (com podeu veure he volgut diferenciar
els fets, perquè són pràcticament incomparables)
 |
| De Anthony Garner al Periódico. |
Durant molt de temps el PP va guanyar les
eleccions de forma més que sobrada i, fins fa ben poc, la majoria dels sondejos
d’opinió encara li donaven un cert avantatge sobre la resta de formacions. Tot
i els nombrosos casos de corrupció que l’han esquitxat a la majoria de les
comunitats autònomes on ha governat: València, Madrid, Múrcia, Castella i Lleó...
Avui mateix s’ha sabut que la Guardia Civil hadetingut a Eduardo Zaplana, alies el Cartagenero,
el primer capitost del PP al País
Valencià. Després ne vindrien molts més i que cal esperar que vagin caient
properament.
En canvi a l’esquerra se la vol immaculada i
no sé n’hi deixa passar cap. Per una part és molt comprensible que el votant de
l’esquerra sigui així, però és difícil d’entendre que la dreta sempre estigui
disposada a perdonar-los-hi pràcticament tot.
I és per això que estem governats per
corruptes i defraudadors en lloc d’estar-hi per polítics honestos i d’altura de
mires.
QUEDA CLAR?
De tant en tant surt el tema dels guals... Què com sé sap si estan al corrent de pagament... Què alguns (la majoria) no tenen els cupons que acrediten el pagament... Etc. És veritat que durant uns anys l'Ajuntament d'Amposta lliurava un cupó per a que s'enganxes a la placa per a demostrar que estava al corrent de pagament.
Aquests cupons fa molts anys que van desaparèixer i, per tant és impossible saber si el seu propietari paga o no.
El gual és una concessió administrativa (ho solicita l'interessat i el dona l'ajuntament corresponent) i, per tant, subjecte a ser concedit o no i a ser retirat si no compleix amb els requisits formals.
Si hi ha un gual a una porta, no aparquis, ja que encara que el seu propietari no pagui, igualment pots ser sancionat per la policia municipal.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)