diumenge, 9 de juny del 2019

IMPOSTOS NO, GRÀCIES!

Delegació de l'A.E.A.T. de Tarragona.

Temps enrere li explicava a un veí que fa temps que no voto socialista (entenent com a tal el PSC o el PSOE). De fet des de les generals de 2008 i les autonòmiques de 2010. A les municipals encara els vaig votar durant un parell de convocatòries més.
El motiu va ser la retallada de sou que vaig patir com a treballador públic (un 7,5% aproximadament a part de les congelacions). Els treballadors públics no vam tenir res a veure amb la crisi que va patir Espanya des de l’any 2008. Però a l’hora de retallar era per on ho tenien més fàcil i al govern socialista de Zapatero no li va tremolar el pols a l’hora de fer-ho.  
Mentrestant, una veïna sortia de casa seva i me va sentir. Jo tampoc me vaig tallar. Ella me va dir que encara feia més temps que no els votava. Sense donar-me la data exacta vaig entendre que se referia a partir de les generals de 1986, les segones que va guanyar Felipe González i les primeres que se feien a Espanya des de l’entrada al Comunitat Econòmica Europea (ara Unió Europea). El motiu pel qual no els ha votat més va ser per la gran quantitat d’impostos que va haver de pagar el seu marit que era empresari.
Com molts de vosaltres sabreu, l’any 1986 vaig entrar a treballar a Hisenda (ara Agència Estatal d’Administració Tributària). De fet als meus documents consta que ho vaig fer el 1 de gener (tot i ser festiu, com sabeu). Per tant, oficialment, la meva presa de possessió va coincidir exactament l’entrada d’Espanya al CEE.
Van ser anys de molts de canvis. El més important en qüestió d’impostos va ser la implantació de l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA) que substituïa l’Impost General sobre el Tràfic d’Empreses (IGTE o senzillament ITE)
Segons me van explicar l’ITE se recaptava per gremis o sectors. Així, Hisenda establia a cada sector la quantitat que havia de pagar i aquest sector repartia la quantitat entre els seus agremiats proporcionalment als seus ingressos.
Però l’IVA ho va canviar tot. Ara era l’empresari qui passava a ser el recaptador d’Hisenda i qui havia de lliurar-li comptes. Una gran majoria d’empresaris, quan han de fer les corresponents liquidacions, no pensen que l’IVA que han de pagar primer l’han recaptat amb anterioritat. Només veuen com els diners que tenen a la llibreta disminueixen considerablement.  
En quan a l’IRPF (o l'impost sobre la Renda) passava pràcticament el mateix: els petits empresaris pràcticament no pagaven. Una part d’ells declarava molts menys ingressos dels reals i d’aquí que paguessin molt poc o directament, res. Per això se van inventar l’Estimació Objectiva (o dit d’una manera més planera: els mòduls). Amb aquest nou sistema ningú s’escapava. Sembla just que tothom contribueixi a l’erari públic i no només els assalariats com ha passat tradicionalment. Però per a una part dels empresaris, haver de pagar significa quasi bé arrancar-los-hi un queixal! Però després demanen millor sanitat, educació, infraestructures viàries, serveis socials, etc., etc. Però que ho paguin els altres...
No és el mateix que té retallin una part dels ingressos que tens que l’haver de pagar impostos... Perquè com a treballador assalariat, a part de retallar-me el sou, també havia de contribuir a sortir de la crisi pagant impostos... No me podia escapar per cap costat.
Definitivament no, no és el mateix...

divendres, 7 de juny del 2019

COM SE GUANYEN UNES ELECCIONS

Adam Tomàs concedint una entrevista a Xavi Llambrich
per a Canal 21 Terres de l'Ebre.

Després de l’aclaparadora majoria absoluta assolida per EA-ERC a Amposta, el seu cap de llista i futur alcalde de la ciutat per segon cop Adam Tomàs va donar tota una lliçó magistral de com se guanyen unes eleccions.
Va dir que els missatges havien de ser sempre en positiu i no com ho havia fet Junts per Amposta que tot i anunciar-ho així després parlava del malament que funcionava tot a Amposta (Hospital Comarcal, circulació, neteja viària...) sense aportar-hi cap tipus de solució.
També va recordar les dures oposicions que ha fet històricament el PSC  contra Roig primer i Manel Ferré més tard. I que la ciutadania d’Amposta no és partidària d’aquesta manera de fer oposició.  
En part estic d’acord que durant una campanya els missatges que s’han de donar sempre han de ser en positiu. Per això s’ha de tenir un bon programa i després s’ha de saber defensar com cal davant de l’acció de govern del partit que hagi tingut la responsabilitat de govern.
Però també penso que si un alcalde abusa de la seva posició i infringeix la llei, els que s’ha de fer és destapar el cas.
Durant els anys que vaig estar a l’ajuntament, el PSC va renunciar sempre anar als tribunals, però també és veritat que el que se pretenia és que la fiscalia, davant els casos de corrupció que periòdicament sortien a la llum, hagués actuat d’ofici, cosa que no va fer.
De Roig és conegut l’ús d’informació privilegiada quan s’havia d’urbanitzar Valletes. Els cas, denunciat pel PSC va arribar als tribunals i va acabar amb l’absolució de Roig per prescripció dels fets, però també amb la reprimenda del jutge cap al primer edil municipal.
Després va venir el cas de Daniel Rius i els seus tripijocs immobiliaris quan era regidor d’Urbanisme i el cas del xalet de Manel Ferré dintre de la zona protegida dels Ullals de Baltasar.
La ciutadania té dret a saber aquestes coses, encara que, com ha passat als socialistes ampostins, els hi hagi acabat passat factura.
En canvi ERC sempre ha fet una oposició molt més laxa, però que com s’ha acabat veient, li ha acabat per donar uns resultats excel·lents.
Però potser (i vull recalcar el ‘potser’) aquestes coses només passen a Amposta. I possiblement per això mateix hi hagi hagut un transvasament de vots de CiU cap a ERC.
Que cadascú extregui les seves pròpies conclusions...   


PER A SABER MÉS: 




30à FESTA DE LA PLANTADA DEL RESTAURANT L'ESTANY-CASA DE FUSTA 6













dijous, 6 de juny del 2019

EL ‘PACTÒMETRE’ TERRITORIAL: TIVISSA

Entrada al poblat iber de Castellet de Banyoles (Tivissa)

Sovint la retirada d’un alcalde emblemàtic comporta un canvi substancial al municipi. Com ha passat per exemple a Tivissa on l’ex Mosso d’Esquadra Jordi Jardí que portava 4 mandats al front de l’ajuntament del poble riberenc governant amb majoria absoluta, donant pas com a cap de cartell a Montserrat Pagès (Junts per tu). 
El repartiment de regidors després de les eleccions del 26-M ha estat el següent: Junts per tu, 4, Ara Sí (ERC), 3, Movem Tivissa, 1 i Agrupació Independent de Serra d’Almos (FIC), 1. Per tant, els postconvergents han perdut un regidor que ha anat a parar a les mans de Movem.  
Si Junts per tu pacten amb la marca blanca d’ERC, sumarien 7 de nou i per tant, res més a dir.
Però me consta que el govern de Jordi Jardí, al contrari que el seu predecessor Fermí Pellisé (ICV) han estat caciquil, governant més per als seus que no per a la totalitat dels ciutadans de la població.
Per tant caldrà veure si els partits que fins ara havien sofert l’exalcalde arribaran a un pacte per a enviar a Junts per tu a l’oposició o algú d’ells hi acabarà pactant.
Sempre recordo que els pactes als ajuntaments poc o res tenen que veure als que se fan a la Generalitat, excepte casos puntuals es clar que a l’hora de buscar excuses qualsevol es bona per eludir segons quin partit.
Movem Tivissa i l’Agrupació Independent de Serra d’Almos podrien fer alcalde al cap de llista d’Ara sí, però intueixo que voldran una mica de generositat, sobre tot la candidatura de Serra d’Almos que, sense conèixer les seves pretensions polítiques, tot indica que voldrien recuperar l’ajuntament que van tenir abans de 1940.