La manca d’aigua és un dels grans problemes que pateixen ciutats i pobles els anys de sequera extrema. De fet, alguns pobles del Camp de Tarragona ja han iniciat restriccions en l’ús d’aigua ja que segons sembla la sequera encara durarà uns quants mesos més.
I què passa quan hi ha escassetat d’aigua? Que els qui pateixen set fixen els seus ulls a l’Ebre com si el riu fos la solució a tots els seus mals. El problema és que el riu també té set. Precisament quan hi ha més falta d’aigua és quan menys en baixa pel riu.
Tot i que després de les demandes de les entitats ecologistes encapçalades per la Plataforma en Defensa de l’Ebre es va establir un cabal ecològic, des del territori sempre s’ha considerat que aquest és insuficient i que caldria que baixés més aigua per a garantir la supervivència de l’ecosistema que l’envolta: lo riu és vida!
Vull recordar que des de 1989 gràcies a l’anomenat minitransvasament de l’Ebre van començar arribar a les comarques del Camp de Tarragona i el Baix Penedès 39 Hm3 anuals d’aigua a 21 municipis consorciats i que a partir de 2015 la quantitat es va elevar fins els 70 Hm3 passant a ser 62 els municipis que rebien aigua de l’Ebre i que representaven el 85% de la població de la província.
La solució no és demanar més aigua quan en fa falta. La solució passa per la racionalitat de tots i cadascun de nosaltres.
