Fins fa poques setmanes ningú coneixia a Maria Cinta Rodríguez Tomàs de la Galera (comarca del Montsià) una dona lluitadora que bé es mereix que posin el seu nom a un carrer o una plaça del seu poble natal.
Va ser gràcies a l’historiador d’Alcanar Joan Baptista Beltran que després d’una minuciosa recerca va descobrir que Maria Cinta Rodríguez (o Maria Cinta Roques cognom que va adoptar després de casar-se a França amb Llorenç Roques de Linyola (comarca de la Plana d’Urgell)) va ser deportada al camp de concentració nazi de Ravensbrück primer i posteriorment al de Neuengamme d’on va ser alliberada per la Creu Roja sueca, sent (que es sàpiga), l’única ebrenca que va estar confinada a un camp d’extermini. Va ser alliberada al mateix temps que a Neus Català.
El ‘delicte’ que va cometre Maria Cinta Rodríguez va ser que, des de la seva militància a la Resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial, va ajudar a fugir aviadors anglesos i americans que havien caigut prop del poble de Pamiers (departament de l’Arieja), on residia, així com també per realitzar tasques d’enllaç i allotjament a membres de la Resistència tant francesos com republicans espanyols.
Va rebre del govern francès la medalla de la Legió d’Honor al mèrit civil, el més gran reconeixement que sé li podia fer.
(La fotografia ha estat distribuida per l'Agència Catalana de Notícies. Al centre amb un ram de flors Maria Cinta Rodríguez Tomas).
