Un jutge va decretar la innocència de l’home du Sudanell (comarca del Segrià) que va matar a trets dos intrusos que van entrar a casa seva i van agredir el seu fill. Les famílies dels morts apel·laran a una instància superior. Fins aquí la notícia. La reflexió seria si la decisió que va prendre el jutge ha estat o no encertada. Per la poca informació que tinc, jo n’estic d’acord amb el jutge. Primer: el domicili particular és inviolable i la policia només pot entrar amb ordre judicia. Segon: els intrusos, suposadament amb intenció de robar, no només hi van entrar que a més van agredir el fill que els van enxampar “amb les mans a la massa”. Per a fer-se una opinió només cal posar-se per uns instants a la pell de l’afectat. Què hauríeu fet vosaltres en aquest cas? Què faríeu si a casa vostra us trobéssiu a dos individus pegant el vostre fill? Espero no trobar-m’hi mai amb una situació així i a més, no tinc arma de foc, però amb la primera defensa que hi trobés, de ben segur que actuaria per ajudar el meu fill.
Les famílies hi tenen tot el dret d’apel·lar, però penso que la raó no està del seu costat.
diumenge, 2 de setembre del 2007
TOPONÍMIA MUNICIPAL
Acabo d’escoltar per Catalunya Ràdio que l’oficina d’onomàstica de la Generalitat tindrà enllestit per a la tardor un estudi sobre la toponímia municipal dels pobles i llocs de Catalunya. Els treballs s’han iniciat diverses vegades. El primer data del temps de la Mancomunitat i durant la II República es va donar un gran impuls. Durant els anys de foscor de la dictadura, el treball se’n va anar en orris i el franquisme va escriure els noms com els hi va rotar: Vich, Cherta, San Baudilio de Llobregat, en serien uns exemples il·lustratius. Sempre m’he preguntat que va passar amb Tivenys, segurament no van saber trobar-li cap traducció adient o simplement els hi va passar per alt.
Encara avui en dia s’hi poden trobar pobles on la seva toponímia no és la correcta, però malgrat els seus ajuntaments ho volen així: Roda de Barà en lloc de Roda de Berà o Cabacés en lloc de Cabassers.
No m’imagino el resultat final del treball però crec recordar que hi ha més de 55.000 topònims i segurament hi hauran curiositats i opinions per tots els gustos.
A tall d’exemple en posaré uns quants que, tot ignorant si hi seran o no presents, me’n vull fer ressò: la Galera del Pla, que encara no sé el motiu en que un dels primers ajuntaments democràtics va decidir “acurçar” el nom; i altres dos molt més significatius i que van usar-se en temps de la II República: Les Planes del Montsià en lloc de Santa Bàrbara i la Ràpita dels Alfacs en lloc de Sant Carles de la Ràpita.
Encara avui en dia s’hi poden trobar pobles on la seva toponímia no és la correcta, però malgrat els seus ajuntaments ho volen així: Roda de Barà en lloc de Roda de Berà o Cabacés en lloc de Cabassers.
No m’imagino el resultat final del treball però crec recordar que hi ha més de 55.000 topònims i segurament hi hauran curiositats i opinions per tots els gustos.
A tall d’exemple en posaré uns quants que, tot ignorant si hi seran o no presents, me’n vull fer ressò: la Galera del Pla, que encara no sé el motiu en que un dels primers ajuntaments democràtics va decidir “acurçar” el nom; i altres dos molt més significatius i que van usar-se en temps de la II República: Les Planes del Montsià en lloc de Santa Bàrbara i la Ràpita dels Alfacs en lloc de Sant Carles de la Ràpita.
dissabte, 1 de setembre del 2007
EL GARROFER COM ALTERNATIVA
He llegit que es vol promocionar el garrofer coma alternativa a l’olivera. El garrofer és un arbre mediterrani de secà molt arrelat a la nostra terra. Les avantatges que té sobre altres conreus son evidents: no li cal molta aigua ni massa atenció (per exemple es poda una vegada cada 25 anys o més, no cal fer-li cap tractament, etc.) Dels seu fruit se’n pot aprofitar tot: de la garrofa se’n fa pinso per al bestiar i de la llavor, el garrofí, una farina que serveix com espessant per l’alimentació humana (farinetes per a nadons i gelats) i també les càpsules de determinats medicaments. Per a que sigui rendible la producció hi ha que fomentar des de Brussel·les una política agrària que afavoreixi la seva expansió al mercat, sobre tot, el de la nutrició animal, en detriment dels actuals pinsos que contenen una part important de subproducte animal. Si no és així, es pot anar a una superproducció que no garanteixi la seva sortida i es tornarà a un nou fracàs. Quan el pagès ha volgut canviar el tipus de cultiu tradicional a la llarga s’ha demostrat un error. El sector de la taronja sofreix una greu crisi per la competència de la producció del Marroc i fa uns anys, recordem-ho, va passar el mateix amb el préssec fins al punt que la UE va tenir que subvencionar l’arrancada dels arbres. Ara bé, el garrofer, tal i com sempre ho ha fet, pot conviure amb perfecta harmonia amb l’olivera i no ha de significar-li una alternativa, sinó dels conreus més necessitats d’aigua i que han fet canviar els nostres paisatges en els darrers anys.
Amposta, 1 de setembre de 2007
divendres, 31 d’agost del 2007
NOMS PROPIS
Antonio Puerta.- No hi ha dubte que ha estat un com dur per al món de l’esport. Però és una més de tantes morts lamentables. Quants innocents moren cada dia en accidents de trànsit, per malalties greus, assassinats... de fam al tercer món. I només rendim homenatges als coneguts, als mediàtics. Jo en voldria retre a tots el anònims i que per a les famílies ha estat una pèrdua molt important i impossible de superar.
Rosa Regàs.- Se’n va la directora de la Biblioteca Nacional i guanyem a la gran escriptora que sempre ha esta. El Ministre de Cultura, diuen, va forçar la seva dimissió. I quants no han qüestionat el Ministeri de Cultura, l’únic departament que té cedides totes les seves competències a les autonomies? Dir ara que s’ha d’ampliar la llei de la memòria històrica, arriba tard, però arriba...
Daniel Sirera.- Entenc que com no és gaire conegut ha volgut ser protagonista, encara que només sigui per uns dies, de l’actualitat política catalana. Insinuar que demanarà la dimissió del president Montilla només perquè Carod-Rovira diu que pot plantejar-se el referèndum sobre la independència de Catalunya per al 2014, any del 300 aniversari de la caiguda de Catalunya per les tropes borbòniques de Felip V, és tota una fal·làcia. Què no sap que ERC és un partit que propugna la independència de Catalunya?
Manuel Fraga.- Com deia l’altre dia: “geni i figura...”. Molt malament ha de veure les coses al PP per proposar Ruiz-Gallardón com a successor de Rajoy. De Gallardón sempre he pensat que es tracta d’una dreta moderada. Potser sí. Però també té tics autoritaris. La família Ruiz-Gallardón, això sí, amb el franquisme sempre van ser monàrquics. Almenys alguna cosa bona...
Rosa Díaz.- La segona Rosa d’aquesta llista. Feia temps que els que estava dient no coincidia amb la direcció del partit... ni amb el pensament de les bases. Aquesta senyora, simplement, de socialista no en té res. Així és que si ha marxat, millor per a tots!!
El PP, en general.- Demanar la compareixença del president del govern espanyol a la diputació permanent del Congrés, és d’una demagògia supina. Una vegada més: Al PP o els interessa per res Catalunya i només desitgen desgastar tant al govern central com el de la Generalitat. Quan retirin els recursos d’insconstitucionalitat que tenen presentats contra d’Estatut de Catalunya, m’ho començaré a creureu!
Jordi Pujol.- Cada vegada que veig una entrevista d’ell a algun diari penso amb el Cid Campeador que va guanyar una batalla després de mort. O al menys així ho diu la llegenda... Si se’n va anar, penso que calladet estaria més guapo. Dir que per a pactar amb Zapatero s’ho tindrien que mirar molt, és una altra fal·làcia. Hi pactaran sempre que els vagi bé per als seus interessos. És la manera de fer política que té CiU. Jo li aconsellaria que fes com González, que es dediqui a fer conferències i criar bonsais.
Rosa Regàs.- Se’n va la directora de la Biblioteca Nacional i guanyem a la gran escriptora que sempre ha esta. El Ministre de Cultura, diuen, va forçar la seva dimissió. I quants no han qüestionat el Ministeri de Cultura, l’únic departament que té cedides totes les seves competències a les autonomies? Dir ara que s’ha d’ampliar la llei de la memòria històrica, arriba tard, però arriba...
Daniel Sirera.- Entenc que com no és gaire conegut ha volgut ser protagonista, encara que només sigui per uns dies, de l’actualitat política catalana. Insinuar que demanarà la dimissió del president Montilla només perquè Carod-Rovira diu que pot plantejar-se el referèndum sobre la independència de Catalunya per al 2014, any del 300 aniversari de la caiguda de Catalunya per les tropes borbòniques de Felip V, és tota una fal·làcia. Què no sap que ERC és un partit que propugna la independència de Catalunya?
Manuel Fraga.- Com deia l’altre dia: “geni i figura...”. Molt malament ha de veure les coses al PP per proposar Ruiz-Gallardón com a successor de Rajoy. De Gallardón sempre he pensat que es tracta d’una dreta moderada. Potser sí. Però també té tics autoritaris. La família Ruiz-Gallardón, això sí, amb el franquisme sempre van ser monàrquics. Almenys alguna cosa bona...
Rosa Díaz.- La segona Rosa d’aquesta llista. Feia temps que els que estava dient no coincidia amb la direcció del partit... ni amb el pensament de les bases. Aquesta senyora, simplement, de socialista no en té res. Així és que si ha marxat, millor per a tots!!
El PP, en general.- Demanar la compareixença del president del govern espanyol a la diputació permanent del Congrés, és d’una demagògia supina. Una vegada més: Al PP o els interessa per res Catalunya i només desitgen desgastar tant al govern central com el de la Generalitat. Quan retirin els recursos d’insconstitucionalitat que tenen presentats contra d’Estatut de Catalunya, m’ho començaré a creureu!
Jordi Pujol.- Cada vegada que veig una entrevista d’ell a algun diari penso amb el Cid Campeador que va guanyar una batalla després de mort. O al menys així ho diu la llegenda... Si se’n va anar, penso que calladet estaria més guapo. Dir que per a pactar amb Zapatero s’ho tindrien que mirar molt, és una altra fal·làcia. Hi pactaran sempre que els vagi bé per als seus interessos. És la manera de fer política que té CiU. Jo li aconsellaria que fes com González, que es dediqui a fer conferències i criar bonsais.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)