Al menys la UGT de les Terres de l’Ebre! Wifredo Miró, Secretari General, diu a la Veu de l’Ebre que només acudirà a una manifestació si és per dir sí (a la interconnexió o al transvasament, com més us agradi)
Qui pensi que Wifredo Miró no és coherent amb la seva postura, s’equivoca. Fem història. Juny de 2000, als pis de sobre d’on hi ha el local sindical de la UGT a Tortosa es va celebrar un comitè territorial. Vaig ser escollit secretari i, per tant, vaig aixecar acta d’aquella reunió. Wifredo estava a favor de fer el transvasament cap al N i cap al S a canvi de compensacions econòmiques per a les Terres de l’Ebre. Només quan Pepe Álvarez, Secretari General de la UGT de Catalunya, el va “cridar a l’ordre”, va canviar d’actitud. A Pepe Álvarez se’l va poder veure a la manifestació del mes d’octubre a Amposta.
Ara Pepe Álvarez ha manifestat públicament estar a favor de la interconnexió de xarxes per portar l’aigua a Barcelona, per tant, Miró, coherent amb la seva manera de pensar, no podia dir una altra cosa.
I és que quan un polític o un sindicalista (de vegades sé hi assemblen força) portent molts anys al càrrec poden arribar a confondre determinades coses, com que el partit o sindicat és seu i fins i tot veure’s tan identificat que no saber distingir on acaba el sindicat (o partit) i on comença la persona...
No sé si Wifredo llegirà aquesta entrada o si algú li explicarà que hi diu, però coneixent la seva “esportivitat” sé que ho encaixarà de la deguda forma. Sense anar més lluny recordo els comentaris que va fer farà un parell d’anys sobre la diputada Lluïsa Lizàrraga. La Lluïsa també ho va encaixar bé!
De totes formes, els afiliats al sindicat hem de tenir plena llibertat per acudir o no a la manifestació d’Amposta del dia 18. I si algú creu que ho ha de fer sota les sigles del sindicat UGT, per què no? O és que ara a més de ser sindicat de classe serem sindicat de pensament únic?
divendres, 9 de maig del 2008
JOC D'EQUILIBRIS
La Mònica Terribas ha estat elegida per a ocupar el càrrec de directora de TV3. L’altre dia, Manel Mas PSC), que va ocupar el càrrec d’alcalde de Manresa, al seu blog va criticar la periodista per la seva forma d’actuar, suposadament, per “tractar” millor els convergents que als socialistes a les entrevistes del seu programa: La nit al dia. El dia següent, Manel Mas, va rectificar. Vaig tenir molt clar que des del PSC li havien donat les ordes oportunes per a fer-ho, encara que no vaig entendre molt bé el perquè.
Al assabentar-me del seu nomenament, vaig pensar: “mira, ja sé el motiu!”. Davant de l’imminent nomenament, el PSC no volia començar “amb mal peu”, ja que la seva influència al canal televisiu català i la seva manera de comportar-se en el futur poden ser determinants a l’hora de tractar persones i temes importants.
De totes formes, la unanimitat que va ser elegida, em va sobtar. Només un consens previ a la votació (va ser proposada per la directora de l’ens) podria donar uns resultats com aquests.
En canvi, avui llegeixo que mentre CDC estan contents amb els seu nomenament, els socialistes "només" es mostren cauts ! Algun rerafons hi ha per a que s’hagin produït totes aquestes situacions. El normal que hagi pasta és que la política és un joc d’equilibris. Molts de cops i, sobre tot, quan es busca consens, s’ha de cedir una mica si vols guanyar per l’altre costat. Feia setmanes que l’elecció d’aquests càrrecs estava aturada i molts cops, els partits que formen el Govern de Catalunya van amenaçar CiU de deixar-los de costat i canviar la llei que permet l’elecció dels directius de TV3. Finalment, CiU va cedir amb David Madi (sempre omnipresent) i, suposadament, els socialistes van tenir que “empassar-se” la Terribas.
No és el primer cop que he criticat la suposada parcialitat de la presentadora i directora barcelonina. Al igual que Manel Mas, sempre he pensat (de les poques vegades que l’he vista) que tracta de millor manera als dirigents de CDC que els socialistes. Però ha diferència de Manuel Mas, a mi, no em faran rectificar. Sóc massa insignificant per a que les meves opinions puguin significar un daltabaix a l’hora de prendre determinats acords que necessitin de consens previ.
A partir d’ara només queda estar expectant del seu comportament. Potser no serà el mateix estar dintre d’un despatx que davant de les cameres!
Al assabentar-me del seu nomenament, vaig pensar: “mira, ja sé el motiu!”. Davant de l’imminent nomenament, el PSC no volia començar “amb mal peu”, ja que la seva influència al canal televisiu català i la seva manera de comportar-se en el futur poden ser determinants a l’hora de tractar persones i temes importants.
De totes formes, la unanimitat que va ser elegida, em va sobtar. Només un consens previ a la votació (va ser proposada per la directora de l’ens) podria donar uns resultats com aquests.
En canvi, avui llegeixo que mentre CDC estan contents amb els seu nomenament, els socialistes "només" es mostren cauts ! Algun rerafons hi ha per a que s’hagin produït totes aquestes situacions. El normal que hagi pasta és que la política és un joc d’equilibris. Molts de cops i, sobre tot, quan es busca consens, s’ha de cedir una mica si vols guanyar per l’altre costat. Feia setmanes que l’elecció d’aquests càrrecs estava aturada i molts cops, els partits que formen el Govern de Catalunya van amenaçar CiU de deixar-los de costat i canviar la llei que permet l’elecció dels directius de TV3. Finalment, CiU va cedir amb David Madi (sempre omnipresent) i, suposadament, els socialistes van tenir que “empassar-se” la Terribas.
No és el primer cop que he criticat la suposada parcialitat de la presentadora i directora barcelonina. Al igual que Manel Mas, sempre he pensat (de les poques vegades que l’he vista) que tracta de millor manera als dirigents de CDC que els socialistes. Però ha diferència de Manuel Mas, a mi, no em faran rectificar. Sóc massa insignificant per a que les meves opinions puguin significar un daltabaix a l’hora de prendre determinats acords que necessitin de consens previ.
A partir d’ara només queda estar expectant del seu comportament. Potser no serà el mateix estar dintre d’un despatx que davant de les cameres!
dijous, 8 de maig del 2008
LA INTERCONNEXIÓ, QÜESTIONADA
Fins ara, uns dels arguments més sòlids que feien servir els polítics a l’hora de justificar la interconnexió de xarxes CAT-ATLL era l’opinió dels membres de la Nova Cultura de l’Aigua Pedro Arrojo i Narcís Prats, així com l’emergència nacional que significava que Barcelona i la seva àrea d’influència es quedessin sense “aigua de boca”. Però ves per on, la Fundació Nava Cultura de L’Aigua ara diu que potser la interconnexió no es tan necessària com es deia de bon començament i caldria nous estudis per avaluar si finalment caldrà portar o no aigua més enllà de Tarragona.
Ho recullen avui diaris com el Punt o El Periódico, tot usant arguments com que els nivells dels pantans ha pujat amb les darreres pluges d’abril i, previsiblement, aquest cap de setmana tornarà a ploure. Les estimacions preveuen que, en certs llocs, poden caure més de 100 litres/m2.
Està clar que a la fundació, a més a més de Prats i Arrojo hi ha molts més experts. Alguns de la magnitud de Javier Martínez Gil. El que faltarà veure ara és si els governs se’n desdiuen de tot plegat o fan com els anteriors que només escoltaven “la música que els sonava bé a les seves oïdes!”. També m'agradaria saber l'opinió d'Enric Tello i tants d'altres que el seu dia van donar el su suport al moviment.
Previsiblement si la manifestació del 18-M a Amposta és un èxit (a la que hi va haver fa 8 anys es va estimar que hi assistires 18.000 persones) alguns es qüestionaran si es tira endavant el projecte que beneficiarà sobre tot a Aigües de Barcelona (la Caixa) o s’atura definitivament, ja que, com s’ha dit per activa i per passiva, a partir dels mesos d’abril o maig de l’any que ve ja no serà necessària per la posada en marxa de la dessalinitzadora del Prat de Llobregat.
Avui la interconnexió està més qüestionada que mai. Demà potser estarà aturada definitivament! I així potser deixarem d’escoltar el “rurum” que produeixen les peperos valencians, murcians i, fins i tot, andalusos.
Ho recullen avui diaris com el Punt o El Periódico, tot usant arguments com que els nivells dels pantans ha pujat amb les darreres pluges d’abril i, previsiblement, aquest cap de setmana tornarà a ploure. Les estimacions preveuen que, en certs llocs, poden caure més de 100 litres/m2.
Està clar que a la fundació, a més a més de Prats i Arrojo hi ha molts més experts. Alguns de la magnitud de Javier Martínez Gil. El que faltarà veure ara és si els governs se’n desdiuen de tot plegat o fan com els anteriors que només escoltaven “la música que els sonava bé a les seves oïdes!”. També m'agradaria saber l'opinió d'Enric Tello i tants d'altres que el seu dia van donar el su suport al moviment.
Previsiblement si la manifestació del 18-M a Amposta és un èxit (a la que hi va haver fa 8 anys es va estimar que hi assistires 18.000 persones) alguns es qüestionaran si es tira endavant el projecte que beneficiarà sobre tot a Aigües de Barcelona (la Caixa) o s’atura definitivament, ja que, com s’ha dit per activa i per passiva, a partir dels mesos d’abril o maig de l’any que ve ja no serà necessària per la posada en marxa de la dessalinitzadora del Prat de Llobregat.
Avui la interconnexió està més qüestionada que mai. Demà potser estarà aturada definitivament! I així potser deixarem d’escoltar el “rurum” que produeixen les peperos valencians, murcians i, fins i tot, andalusos.
REIVINDICACIÓ MUSULMANA
He llegit al Periódico de Catalunya que l’església islàmica espanyola reivindica una casella a la declaració de la renda per a que els contribuents pugin marcar-la amb la finalitat d’ajudar al seu sosteniment com també passa amb l’Església Catòlica.
Cal analitzar dos aspectes. El primer és que marcant la casella d’interès social, l’estat ja en destina una part al finançament d’aquesta confessió (crec, ja que no ho he pogut comprovar en lloc) Com també ho fa pera al sosteniment econòmic de les oneges i altres col•lectius que treballen amb infants, gent gran, persones dependents, etc.
Ara bé, el que volen realment és una casella diferenciada de la d’interès social i tenir així el mateix tracte que té “l’església oficial espanyola”. Sóc de l’opinió que l’Església Catòlica està tractada massa bé! I no és el primer cop que dic que té molts privilegis d’un estat que es declara aconfessional. I a sobre es permeten sortir al carrer per a protestar contra “la ma que els hi dóna de menjar”.
Posar més caselles a la declaració de l’IRPF no farien més que confondre als ciutadans que declaren que, de per si, ja estan prou confosos.
Arriba a una solució que sigui satisfactòria per totes les parts, serà difícil, però es cert que cada declarant hauria de poder elegir de forma lliure qui vol ajudar econòmicament i no veure’s limitada la seva elecció a dues úniques opcions existents.
Per cert, aquest anys l’assignació de l’estat ha pujat fins el 0,7 %, la xifra durant anys reivindicada pels col•lectius que realitzen tasques de col•laboració amb països de l’anomenat tercer món. Fins ara era el 0,52 %. Tot parlant de macroxifres, l’increment encara que paregui petit, és força important!
Cal analitzar dos aspectes. El primer és que marcant la casella d’interès social, l’estat ja en destina una part al finançament d’aquesta confessió (crec, ja que no ho he pogut comprovar en lloc) Com també ho fa pera al sosteniment econòmic de les oneges i altres col•lectius que treballen amb infants, gent gran, persones dependents, etc.
Ara bé, el que volen realment és una casella diferenciada de la d’interès social i tenir així el mateix tracte que té “l’església oficial espanyola”. Sóc de l’opinió que l’Església Catòlica està tractada massa bé! I no és el primer cop que dic que té molts privilegis d’un estat que es declara aconfessional. I a sobre es permeten sortir al carrer per a protestar contra “la ma que els hi dóna de menjar”.
Posar més caselles a la declaració de l’IRPF no farien més que confondre als ciutadans que declaren que, de per si, ja estan prou confosos.
Arriba a una solució que sigui satisfactòria per totes les parts, serà difícil, però es cert que cada declarant hauria de poder elegir de forma lliure qui vol ajudar econòmicament i no veure’s limitada la seva elecció a dues úniques opcions existents.
Per cert, aquest anys l’assignació de l’estat ha pujat fins el 0,7 %, la xifra durant anys reivindicada pels col•lectius que realitzen tasques de col•laboració amb països de l’anomenat tercer món. Fins ara era el 0,52 %. Tot parlant de macroxifres, l’increment encara que paregui petit, és força important!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)