QUÈ HI HA DARRERA DE LA RECUSACIÓ DEL JUTGE GARZÓN?

El PP va recusar ahir al magistrat de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón per haver-se trobat en una cacera amb el Ministre de Justícia Mariano Fernández-Bermejo. Garzón és l’instructor contra les causes de corrupció del PP (així, directament i sense embolics!)
A la cacera, organitzada per un exregidor d’un poble de Jaén, van coincidir les dues personalitats, però, segons els testimonis, quasi ni van parlar i menys sobre el tema del PP.
Així, perquè el PP, sense tenir proves de que, en un moment donat, haguessin pogut parlar sobre les corruptel•les populars. En un estat de dret, que tan defensen els peperos quan es tracta de les “seves garrofes”, sense aportar proves no és pot acusar ningú i ha una màxima en dret que “tothom és innocent fins que es demostri el contrari”. Evidentment, quan he parlat abans de corrupció, ho he dit, perquè de proves contra dirigents populars i el seu entorn, n’hi ha!
La suposada parcialitat de Garzón es deuria a que es va presentar de núm. 2 per Madrid, immediatament darrera de Felipe González l’any 1993!
Per aquella època, Baltasar Garzón era un jove jutge que va arribar a l’Audiència Nacional i que portava la majoria dels casos més sonats (més o menys com ara) Jo vaig arribar a dir d’ell: “Si es presentés per a president del govern espanyol, segur que guanyava!”. Felipe González va ser molt llest i el va saber portar allà on podia ser-li més útil. Sé suposa que li va oferir el Ministeri de Justícia. Finalment, Garzón es va quedar sense res: de jutge “estrella” a diputat “ras”. Allò no anava amb la forma de ser del jutge.
En l’etapa més difícil de Felipe González, on el PP de José Maria Aznar i IU de Julio Anguita feien la coneguda “pinça”, en els temps de “Váyase, Sr. González”, Baltasar Garzón va “descobrir” la trama GAL (Grupo Armado de Liberación, per aquells que no sàpiguen el que volia dir...)
Es va dir que Garzón estava ressentit amb Felipe González perquè, finalment, no el va arribar a fer ministre i, es clar, un càrrec així mola molt i queda molt bé als currículums (encara que ja no caldrà que el presentes en lloc)
Però d’això ja fa molts d’anys, el president del govern és José Luis Rodríguez Zapatero i l’etapa actual no té res a veure amb la darrera legislatura de González. Encara que als del PP ja els va bé recordar-ho per a intentar “treure-li els colors” al PSOE.
Però quan Zapatero va arribar al poder, es va parlar d’una nova etapa. “L’infern” particular, els socialistes ja l’havien passat. Fins i tot, Aznar ho va arribar a fer també duran la primera legislatura (per a bona part dels espanyols) que va treure majoria absoluta el segon cop que es va presentar. Després va arribar l’etapa “de petit dictador” de Josemari que va acabar amb els atemptats de l’11-M de Madrid, dos dies abans de la jornada electoral. La conducta dels membres del govern d’Aznar van portar-los al fracàs electoral i una victòria, impensable uns dies abans, de Zapatero.
Però el PP no es va saber renovar prou. El llast dels Zaplana, Acebes, Mayor Oreja, Esperanza Aguirre, etc., van trigar molt a començar a deixar-lo anar. I com s’ha acabat demostrant, encara en queda molt! Segons el propi Garzón, hi ha trama que ja fa 10 anys que va començar! Així no és d’estranyar que Ana Botella surti defensant l’etapa del seu marit!!... Abans que algú l’acabi assenyalat amb el dit! És allò de “prevenir abans de curar”.
Garzón només és una excusa. Un intent de desviar l’atenció. Igual que la foto de família de família que es va fer Rajoy amb el barons populars. No cal seguir molt la política per a saber que, molts dels que van sortir a la foto, són els que ja fa temps estan intentant fer-lo fora de la presidència del partit. La “foto” del Sant Sopar (la última cena), la van fer abans de que Crist fos traït per Judes. La diferència és que a la que es va fer al carrer Gènova, de judes n’hi ha més d’un!