divendres, 27 de febrer del 2009

VOCABULARI POLÍTIC


Sempre he pensat que en política s’hi val tot (o quasi tot) Evidentment quan s’arriba a l’insult o la desqualificació, sense tenir-ne proves (i no parlessin d’arribar a les mans), ja ens aniríem a un terreny més propi de la delinqüència i la marginalitat.
Ahir va ser un dia prolífic amb insults. El primer “camp de batalla” cal situar-lo a Galícia. D’acord que estem en campanya electoral que és quan es produeixen més “excessos verbals” (només al recordar el que va dir Alfonso Guerra a un míting dels socialistes gallecs: “Per a saber qui està implicat en les trames de corrupció del PP, només cal mirar-se les fotos de la filla d’Aznar”) El que passa és que Alfonso ho diu amb gràcia. Com a bon sevillà sempre n’ha tingut. És una persona ocurrent i culta, malgrat que de vegades no ens agradi el que diu (sobre tot quan toca qüestions properes a un mateix) Però la ironia fina, no sé li pot negar... Tornant a Galícia, ahir, en un altre acte electoral del PP, el president del PP d’Orense José Luis Baltar, un històric del PP (suposo que quan se’ls anomena històrics vol dir que ja han passat més anys que no els hi queden) I afegeix la notícia: “El darrer supervivent del clan de la boina”. Aquí encara ens fem més a la idea de la longevitat dintre del partit que fa fundar Fraga. El que no sé i, per tant, no us puc explicar és això del “clan de la boina” (ho buscaré) Bé, com deia, aquest senyor, al parlar de Manuel Vázquez (no sé si té res a veure amb Jesús Vázquez, que també és gallec), que és el número 2 de la llista del PSG-PSOE per Orense (o Ourense) i, fins ara el conseller de Medi Ambient, el va qualificar de “maricón, miserable i pufero”. Després, al referir-se al candidat del BNG Anxo Quintana, li va dir “maltractador”, ja que es veu que està en un procés de separació de la seva muller. Encara que no tots els que es separen ho fan per aquests motius... Però el senyor Baltar extreu les seves pròpies conclusions (o sap alguna cosa que no ha transcendit)
L’altre escenari caldria buscar-lo molt més prop. Per els que m’esteu seguint des de Tortosa, “l’acció” va passar a la vostra mateixa ciutat. En aquest cas va tenir dos protagonistes: l’alcalde Ferran Bel i l’exalcalde Joan Sabaté. El primer va qualificar el segon de “trànsfuga”. Segurament per la militància anterior del senyor Sabaté. Ahir mateix, al comentar-ho em van donar una informació que, segurament, molts pocs coneixent. Sabaté, al complimentar la fixa de senador, en la primera vegada que va ser al Senat i quan encara era militant d’ICV, a l’hora de posar el partit polític al que pertanyia, va posar PSC: segurament, pensant en donar ja el salt a l’altra formació. Mentre que aquest va qualificar a Bel “d’ultradretà”, ja què, segons Sabaté, “no accepta les formes i el seu objectiu és exterminar l’enemic”.
Per acabar-ho d’arrodonir, avui mateix, l’eurodiputat Luis Herrero, aquell que fa uns dies va ser expulsat de Veneçuela per dir-li “dictador” a Chavez, ha qualificat al jutge Garzón de “cabrón con pintas” i “mufón”. Mentre Carlos Fabra, el totpoderós president de la Diputació de Castelló, va titllar de “pallassos” als membres de l’oposició. Però ja sé sap que “pallasso”, segons els Suprem, no és insult.
Queda demostrat així la “bona collita” d’ahir que caldria posar-li una marca (al dia) per a recordar-nos d’ell en el futur com a exemple de, al menys, el que no s’ha de dir en públic. Si els polítics són de les persones que més surten a la televisió, de seguir així, potser caldria posar-los en una franja horària de protecció del menor.