El passat 27 de gener, en la entrada que feia aquí mateix amb el títol de “Hipotètic desenllaç dels espionatges de Madrid”, donava les meves hipòtesis de com es podia acabar la investigació.
Sobre la que va obrir el PP, a instàncies del seu president Mariano Rajoy i que tenia com a instructora a la seva secretaria general Maria Dolores de Cospedal, deia: “La investigació oberta a instàncies de Mariano Rajoy, difícilment farà públics els resultats”. Si ens atenem als fets, ja no és que no es faran públics, sinó que, “oficialment”, no hi ha cas, ja que, finalment, la direcció del PP va encarregar a Esperanza Aguirre (la principal sospitosa de tot aquest enrenou) Hi ha una dita popular que diu: “Posar a la rabosa a guardar les gallines!”. Així que, l’Assemblea de Madrid és, oficialment, qui ha de investigar la trama de l’espionatge o l”Espegate” com diuen alguns mitjans de comunicació. Avui mateix han començat els treballs que ha de resoldre la trama. Sobre els resultats d’aquesta investigació deia el mateix dia: “...El resultat de la investigació del govern de la capital conclourà que no hi ha cas o que la culpa és dels socialistes madrilenys...”. De moment, Dña. Esperanza ja ha tirat merda sobre els socialistes en la persona de Narcís Serra en la seva etapa de Vice-president del govern de Felipe González. Cal recordar que Serra va dimitir... Dimitirà Aguirre? I Granados? I González? Ho poso seriosament en dubte.
De moment, el diari Público d’avui desvela un altre possible cas: El del cunyat de Ignacio González que va ser el promotor d’un camp de golf”. Ahir mateix el vice-president madrileny negava qualsevol tracte de favor cap els seus familiars. Però és que a la trama també està Pablo González, germà de D. Ignacio.
Així que la investigació continuarà, jo seguiré opinant i fent el me particular seguiment i la vida també continuarà. I quan dic “la vida” em refereixo als negocis (més o menys clars) de tota aquesta gran família de “genovesos” que si per alguna cosa volen manar, és per poder fer els seus negocis sense, demanar-los comptes, sigui una mica més difícil que ara. I ara, en vista dels resultats, ja és prou difícil... I si no fos així hi hauria a la presó molta més “purrialla”!
L’acudit el Publica l’edició del Periódico d’avui i és del humorista Ferreres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada