BRINDIS AL SOL

Curiosament quan buscava per Internet el sentit de “brindis al sol” (per o usar una frase inadequada), m’he trobat amb la sorpresa de que CiU qualificava el ou finançament con a tal.
I és que avui, precisament avui, tenia pensat titular així el meu comentari pel comportament de CiU en el debat que s’ha celebrat sobre el nou finançament de Catalunya.
Un debat aplaçat dimecres pel dia de dol que es va decretar a Catalunya arran de la mort de 4 bombers de la Generalitat quan intentaven apagar el foc forestal d’Horta de Sant Joan (avui s’ha mor el cinquè que era el que estava en un estat més crític dels altres dos bombers ferits en el mateix sinistre)
He pogut escoltar uns moments per la ràdio (entre 2/4 i 3/4 de 12) la segona rèplica de Montilla al cap de l’oposició, el Sr. Arturo Mas. A part de constatar que Montilla ha guanyat fluïdesa verbal quan s’expressa en català, he trobat que els arguments emprats per a rebatre la postura de CiU, eren sòlids i contundents. Sobre tot m’ha agradat quan li deia a Mas que no s’havien llegit el text de l’acord, perquè a la pàgina 22 (si no recordo malament) sortien les xifres que CiU tan nega que existeixen!
Però el més sorprenent de tot ho he sentit de retorn a casa sobre les 3 de la tarda quan escoltava les notícies per Catalunya Informació. Segons deien, Mas hauria ofert al govern donar suport al nou finançament a canvi de que el tripartit reconegués que les xifres que donaven no serien reals i la il•legalitat de l’acord (segons CiU per no estar d’acord amb el text de l’Estatut)
Evidentment, el govern d’Entesa ha rebutjat l’oferiment del principal grup de l’oposició.
Per a mi, la proposta de CiU en boca del seu líder Arturo Mas, “és un brindis al sol”. Li doni suport o no CiU, l’acord de finançament no té marxa enrera. CiU una vegada més mostra la seva prepotència per voler “posar” al govern de Catalunya al seu terreny.
M’imagino la “xuleria” de Mas sortint als mitjans de comunicació y dir que “el govern de Catalunya, finalment, ha reconegut que el finançament no era tan extraordinari com el govern volia demostrar”.
Mas (i Duran i CiU) a l’inrevés ho acceptarien? El President, ens el moments que l’he escoltat li deia a Mas que el nou finançament era molt millor que el que van pactar el govern central en temps d’Aznar i el de Catalunya quan el “pare” Pujol n’era el president i Arturo el seu conseller en cap i llavors es va pactar sense la implicació dels altres partits catalans i no perquè aquest no ho volguessin, simplement perquè les negociacions van ser al marge de l’oposició d’aquella època.