SIMILITUDS I DIFERÈNCIES

Ara resulta que l’alcalde d’Horta de Sant Joan és un expert en apagar focs! Cal recordar que és de CiU (segurament que de CDC) I després d’això, pregunto: Les declaracions que ha fet posant en dubte el “bon fer” dels bombers, han estat per iniciativa pròpia o perquè li han manat des de la direcció nacional?
De moment CiU ja ha demanat explicacions. Els hi ha mancat temps al Pallarès, Sancho etc. per demanar la compareixença al Parlament del conseller d’Interior Joan Saura per a que expliqui si hi va haver descoordinació dels bombers.
Això és el que preocupa realment a CiU? O dit d’una altra manera... Què li interessa més, la mort de quatre bombers o desgastar el govern de la Generalitat ? La resposta és obvia: desgastar el govern d’Entesa.
Un altre exemple clar de la “responsabilitat de país » de CiU és el tema del finançament. Crec que l’altre dia ho va deixar molt clar Joan Rossell, president de Foment del Treball Nacional, la principal agrupació patronal de Catalunya: “Diem que sí per pragmatisme; no és el millor acord de finançament, però si millor que el que teníem fins ara...”. És evident. L’actual govern de la Generalitat no hauria signat mai un acord que no fos millor que el que va signar CiU quan governava el país. Això ja ho deia jo mateix en un dels meus habituals comentaris. I també deia: “I el proper que es signi, serà millor, encara que el signi CiU”. Son evidències d’aquelles que cauen pel seu propi pes.
CiU se’n vol desmarcar, pura i exclusivament, per tàctica de partit. I farà tot l’enrenou que calgui i sortirà el Cid Campeador (Jordi Pujol) a defensar els seus i després en sortirà Duran i Lleida i defensarà la independència de l’expresident... És igual, pura tàctica i si m’apureu, totalment planificada. El que cal és “reduir al màxim” l’impacte que suposa el nou finançament de Catalunya entre la ciutadania en general.
Abans, als governs de Felipe González I d’Aznar, es parlava del “sentit d’estat” de CiU. Segurament perquè CiU governava a Catalunya i només que aconseguís una millora, per petita que fos, del govern central, feia que votés afirmativament la investidura del president o la llei de pressupostos. Ara ja no passa, CiU està a l’oposició i, com s’ha demostrat, el govern central ha de negociar amb el legítim govern de Catalunya. Per a mi, l’acord entre Zapatero i Mas per l’estatut, va ser il•legal! Per molt que es tractés d’una llei amb rang d’orgànica.
CiU d’ara s’assimila molt al PP. És el no per el no. Els hi és igual que beneficií a la majoria de la ciutadania del nostre país... Si consideren que va en contra dels seus interessos polítics votaran que no.
Es clar que hi podríem trobat excepcions. Com per exemple la Llei de l’educació de Catalunya, però com deia un diari que vaig llegir, era la “primera llei no partidista”. O sigui, governi qui governi la podrà aplicar, ja que “no perjudica ningú”. També ho vaig dir: “No és la meva llei!”.
Abans deia que, personalment, preferia el PP que CiU i ho explicava: “El PP és la dreta pura i dura i saps el que vol. En canvi, CiU, només busca el benefici propi i de vegades no els veus venir per on venen!”.
Ara, en canvi, cada vegada els dos partits s’assimilen més. El PP s’apropa cada vegada més als postulats de CiU buscant el seu propi benefici. Tenim l’exemple clar del cas Gürtel on un bon grapat de dirigents estan implicats en una trama il•legal de cobraments (amb regals o en efectiu) o el cas dels espies de Madrid on es controlaven els mateixos companys de govern)
I CiU cada cop s’apareix més el PP en referència ser una dreta cada cop més dreta. Utilitza les mateixes tàctiques d’oposició que el PP i això per a CiU és nou, ja que van estar governant durant 23 anys Catalunya. I el PP a après de CiU que quan es governa, a més a més de controlar el poder, poden col•locar a gen seva en llocs estratègics i a sobre, anar “omplint la bossa”,
CiU, abans, era una dreta catalanista. Ara ho poso en dubte... Potser per això es vol apropar cada vegada més al PP per a recuperar el poder perdut a Catalunya.