EL PREU DELS DIARIS

Des de l’entrada del euro l’any 2002, el preu dels diaris va mantenir-se invariable fins l’any passat. Abans de l’entrada de la moneda única, els diaris tenien un cost al quiosc de 150 pessetes y amb l’euro es va arrodonir a la unitat (1 €).
A partir de 2008 l’increment de la majoria de diaris va ser de 10 cèntims. Així el diari (diari) costava 1,1 euros. L’increment del 2002 va ser prou significatiu per pensar que les principals editores de premsa van voler mantenir els preus per no crear cap greuge entre els seus compradors (no lectors, perquè hi ha qui llegeix cada dia el diari i no l’ha comprat mai)
Dissabte passat vaig comprar el Punt, com ho faig la majoria des dissabtes. Al comprar-lo ja em van advertir que s’havia pujat a 1,20. Ahir dilluns vaig comprar el País i també vaig veure que costava 1,20. O sigui que, al menys aquests dos diaris en un any aproximadament, han apujat el preu de venda dels seus rotatius vint cèntims (més de trenta dues pessetes de les d’abans) No sé si és una pujada excessiva o real i ajustada a l’increment de les despeses d’impressió, distribució i venda, a part de les altres com el cost del personal, de les matèries primeres, despeses generals (llum, telèfon, etc.)
Normalment, quan un diari apuja el preu, hi ha la creença que els altres diaris trigaran molt poc en igualar el preu de venda al públic.
Però jo em faig una pregunta: Hi ha un pacte de preus entre les principals editores de diaris?
Ahir mateix es va fer pública una sentència sobre un possible pacte de les empreses de telefonia. Al obligar-los l’estat, per llei, facturar per segons i no per minuts com ho anaven fent, es va incrementar el preu de “l’establiment de trucada”. Al fer-ho totes les empreses que operen a Espanya, les associacions de consumidors ho van denunciar acusant-les de pactar els preus, la qual cosa és il•legal. El Tribunal Suprem, va considerar que no hi va haver tal pacte.
És evident que la venda de diaris no té la repercussió que pot tenir l’ús de la telefonia, però, insisteixo: Hi va haver pacte?
Fa temps que crec que els diaris es podrien “sobreviure” de la publicitat que s’inserta a les seves pàgines. Si us hi fixeu, és estrany veure, una vegada passades les primeres pàgines on hi surten les principals notícies, una pàgina on no hi hagi algun anunci comercial i, de vegades, fins i tot, institucional. Si a això li afegim la gran quantitat de publicitat que porten els suplements dominicals u altres, cal pensar que els ingressos per aquest concepte són molt importants. Jo crec, amb tota sinceritat, que el que li costa el diari al lector, pot servir per pagar al venedor. No sé si és aquesta quantitat o no la comissió de venda del quiosquer, però bé podria ser-ho.
Una anècdota. Quan va sortir el diari Público, ara fa uns dos anys, el titular del lloc de venda on adquireixo habitualment el diari, els tenia amagat. El motiu? És que van sortir a la venda per 0,50 euros i, evidentment, la comissió del venedor era molt inferior, per la qual cosa preferia vendre els altres diaris i només si se li demanava expressament, te’l donava. Altres llibreries els tenien a la vista, però menys visibles que els que costaven a euro.