Estava cantat. El títol honorífic de Català de l’any que promou el Periódico de Catalunya amb participació de TV3 ha recaigut aquest any en l’entrenador del Barça Josep Guardiola.
En la primera fase del concurs, quan els lectors del Periódico y els espectadors dels Matins de TV3, el programa de dirigeix i presenta Josep Cuní, van proposar el candidat que, per ells, era mereixedor del reconeixement, jo ja vaig proposar-lo. Després i quasi que diàriament, l’he anat votat des de la pàgina del Periódico a Internet.
No cal ni dir-ho que els 10 candidats que van accedir a la fase final tenien tots i totes les condicions i els arguments necessària per a ser-ho i que, segur, s’ho mereixien. Però els arguments del Pep, des del meu punt de vista, eren els més irrefutables.
El que va aconseguir Guardiola al cap davant del Barça l’any passat, no es pot superar. Es podrà igualar, la qual cosa ja és de per si molt difícil, però mai superar-se, si no és que “s’inventin” un altre trofeu. Com ja és sabut el Barça va guanyar 6 trofeus oficials dels 7 que va jugar (l’altre, el menor, era la copa Catalunya, un trofeu que, evidentment no jugaran mai cap dels equips punters d’Europa i que, difícilment té altres similituds arreu del continent.
I, a sobre, de la dificultat que té la fita, en Pep era el primer any que entrenava a un equip de la primera divisió i al primer del Barça, evidentment. Això encara fa que la proesa tingui molt més mèrit.
Ara bé, jo li diria a Pep: “Quina sort que vas tenir “punyetero”? Sort d’haver comptat amb uns jugadors extraordinaris. Tant per la qualitat futbolística com humana. És molt difícil d’ajuntar en un mateix equip jugadors tant bons com : Messi, Xavi, Iniesta, Etoo, Henry, Valdés, Piqué, Puyol, Alves, Keita, Touré Yaya, Busquetes, Abidal, Bojan, Pedro, etc. I el que encara és més important: molts d’ells catalans o formats a la Masia de can Barça.
Com he dit abans no vaig dubtar en cap moment que aquest any seria Pep el triat. Bé, sí. A nit, durant la gal•la quan anaven presentant els finalistes (el Tricicle i la Roser Capdevila, dibuixant de les Tres Bessones –ses filles-) el Pep no hi era. TV3 va connectar amb l’hotel de concentració del Barça on era el seu entrenador. Va ser llavors quan vaig pensar que si no hi era present al Palau de Congressos de Barcelona, no li donarien el premi. No va ser així. En Pep va voler donar exemple de professionalitat.
Si que hi eren presents els seus pares, germana i germà. Per un instant vaig pensar com es sentirien d’orgullosos de tenir un fill i un germà com el Pep. Segurament no serà el millor títol del món, però un català, per força se’n ha de sentir orgullós.
Mentre, en Pep, a l’hotel, pràcticament ni es va immutar. Molt a veure amb la seva manera de ser.
PRESIDENT MONTILLA. El president de la Generalitat José Montilla va ser allà, a sobre de l’escenari lliurant el premi català de l’any a Pep guardiola, més ben dit, al seu pare i al president del Barça Jan Laporta. Per uns moments els vaig veure “descol•locat”. Davant seu estaven els dos presentadors (Josep Cuní i l’Helena Garcia Melero) i al darrera el president de Grup Z (editora del Periódico) Antonio Asensio. I a Montilla quasi no se’l veia. Algú li hauria de dir que es col•loqués bé. Encara que, possiblement “l’errada” ja venia del realitzador del programa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada