Les declaracions fetes ahir pel Conseller Huguet, les interpreto des de la ràbia i la impotència de veure con la gestió que s’està fent des del Consell Executiu de la Generalitat no té el ressò que hauria de tenir en el ciutadà del carrer.
El Conseller va denunciar una campanya mediàtica de minimitzar l’acció de govern i, en canvi, exagerar els conflictes interns entre els socis del govern tripartit.
Anem a pams. Per una part és cert que el govern tripartit ha fet més que ningú al camp de la protecció social. També ha invertit en infrastructures i en altres àrees. Però als pobles qui s’emporta els èxits de tot el que es fa és l’alcalde.
A la gent del carrer, sobre tot la gent gran, són de fàcil manipulació. I són els que voten! Si se’ls hi diu que se’ls hi farà un casal o una residència per a la gent gran, qui els hi acaba fent és l’alcalde, per molta subvenció oficial que tinguin. I així passa amb moltes coses.
Un bon exemple el tenim quan a les passades fires (a Amposta es fan per la Puríssima) Estàvem entrant a la fira i ens trobarem amb unes senyores de més de setanta anys. Totes contentes I orgulloses ens van dir que venien de veure les obres del canal de la Ràpita que feia el “sinyor ancalde”. Eren obres del “pla Zapatero”.
A Amposta, gràcies a aquest pla (que alguns convergents desprecien) aquest darrer any s’han fet diverses coses: arranjament de carrers, piscina descoberta, cobriment de pistes poliesportives, etc. De vegades penso si s’acabaran inaugurant... La idea de “portar” càrrecs socialistes no els deu d’agradar ni gens ni mica a l’actual equip de govern. No sigui que després es facin la foto amb els socialistes locals i surtin a la portada dels Quatre Cantons i li prengui protagonisme al “sinyor ancalde”.
El segon tema és el dels mitjans de comunicació. És cert que un dels “poders” que encara té CiU és la influència a diversos mitjans de comunicació. No diré TV3 i Catalunya Ràdio, però els partits avui al govern ja haurien volgut un tracte com el que rep ara CiU quan aquests estaven a l’oposició. Però n’hi ha d’altres. Ahir el Conseller Huguet va dir que “tenien nom i cognoms”.
Un d'ells és, evidentment, el diari la Vanguardia. No us heu fixat que els convergents compren la Vanguardia? De vegades em pregunto com unes persones tant catalanistes com ells poden llegir un diari escrit amb “l’idioma de l’imperi”...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada