Van arribar del Nord, del Sud, de terra en dins, de mar enllà... De la Catalunya Nord, de les Terres de l’Ebre i el País Valencià, de les Terres de Lleida, de Mallorca...
Un milió i mig segons Òmnium Cultural, els convocants de la manifestació. Un milió cent mil segons la guàrdia urbana. Per primer cop en la història de les manifestacions, quasi es posen d’acord! Tant em dóna... Una vegada vaig llegir no sé on que darrera de cada manifestant hi havia 7 persones més que li donaven suport. Segons aquesta teoria ahir hi eren representats quasi la totalitat de les ciutadanes i ciutadans de Catalunya. Tret dels del PP i C’s, es clar... D’ells, defensores de la senyera com es van proclamar no fa gaires dies, properament, espero un gest que beneficiï Catalunya. En el cas contrari pensaré que defensen la unitat d’Espanya per damunt de qualsevol altra cosa.
Del Nord, del Pertús, poble fronterer entre Catalunya i França, van arribar a Barcelona mon cosí Miquel, fill d’un exiliat republicà de la lleva del biberó nascut a la Galera i d’una exiliada del Port de la Selva (municipi que, recentment, s’ha declarat exclòs “moralment” de la Constitució Espanyola” i el seu fill Olivier. I del Sud mon fill gran Oriol, la seva parella Mireia i d’altres familiars d’aquesta.
Mon cosí Miquel m’havia expressat les ganes d’abraçar-me a mig camí dels nostres pobles d’origen. No va poder ser. D’ell són les fotografies que il•lustren el comentari d’avui.
Ahir, al començar la manifestació, ja ho avançava: “Farem història”, deia. I de veritat que la férem. Ha estat la manifestació més gran que hi ha hagut mai a Catalunya. Espanya ens ha d’escoltar. Ha d’escoltar les nostres reivindicacions, però també les nostres exigències. No poden quedar-se de braços creuats.
Avui he volgut donar un cop d’ull a diversa premsa d’aquí, de l’estat espanyol i també d’altres comunitats properes a Catalunya. Les informacions, en general, són força coincidents. Bona part d’aquesta premsa qualifica de multitudinària la participació a la manifestació d’ahir i donen per bona la participació anunciada. També la hi ha qui “hi passa de puntetes” o,simplement, no li fa cap esment, com si “no hagués existit”.
Aquest és un breu resum dels titular dels diversos diaris consultats.
El Periódico: “Catalunya crida prou” i “La resposta del TC desborda Barcelona”.
El Punt: “El poble dicta sentència”.
La Vanguardia: "La Generalitat insta al Gobierno a 'rehacer puentes' en el Debate del estado de la Nación tras la histórica manifestación de Barcelona".
Diari de Tarragona: “Más de 1.100.000 personas colapsan Barcelona en defensa del Estatut”.
Público. “Catalunya proclama que es una nación”.
El País. “Decenas de miles de catalanes se echan a la calle contra el recorte del Estatuto”.
El Plural. "Montilla, Maragall y Pujol, a la cabecera, tras una senyera gigante y el lema: Somos una nación".
ABC. “Montilla lidera una masiva marcha independentista”.
EL MUNDO. “Montilla –que fue increpado en la manifestación-: Es un incidente que no tiene más importancia”.
La Razón. “Los independentistas toman la marcha en defensa del Estatut”. Només du una foto, cap comentari al respecte.
El Heraldo de Aragón. No dóna cap tipus d’informació sobre la manifestació d’ahir.
Las Provincias. “Masiva manifestación en defensa de l’Estatut”.
Levante. “Masiva protesta en Cataluña”.
Diario de Mallorca. “Mas de un millón de personas se manifiestan por el Estatut”.
Una darrer comentari. Personalment crec que ahir van sobrar les “manifestacions partidistes” en forma d’enganxines i d’altres objectes. Es tractava d’una jornada reivindicativa on calia, més que mai, mostrar-se units contra l’enemic comú: el nacionalisme espanyol exasperant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada