diumenge, 3 de novembre del 2013

FETA LA LLEI, FETA LA TRAMPA



És una d’aquelles frases fetes que, traduïda al castellà, segueix conservant el seu significat. No cal donar massa explicacions; crec que el seu significat s’entén a la perfecció: Per cada llei que es fa, sempre es troba la manera d’eludir-la.
Dilluns 21 d’octubre, Diari Ebre (que és el nom que pren Diari de Tarragona per a les nostres comarques) es feia ressò de la problemàtica dels nitrats a les aigües subterrànies del subsòl tarragoní. Són diverses les zones de la demarcació on els aqüífers estan altament contaminats. De moment sembla que no hi ha perill per a la població, però ja sé sap que tampoc cal crear una alarma innecessària.
Una d’aquestes zones (quatre en total) afecta a un bon nombre de poblacions de les comarques del Baix Ebre i Montsià on, des de fa diverses dècades, alguns pagesos de la zona van veure la ramaderia com una alternativa a l’agricultura tradicional de l’olivera, el garrofer o la vinya.
Entre els anys 60 i 70, on la llei era molt més permissiva i construir una granja estava més a l’abast de les economies dels nostres pagesos, la ramaderia intensiva d’aus (sobre tot pollastres) i porcs va patir un increment considerable. Tant popular va arribar a ser la cria i engreix de pollastres que fins i tot se’n criaven en magatzems i sales d’algunes cases particulars de l’interior del casc urbà dels pobles, fins que la llei va establir que la distància mínima a un nucli urbà havia de ser, al menys, d’un quilòmetre.
Tornant a la contaminació per nitrats que causen els purins (és així con s’anomenen els excrements dels porcs), cal dir que no significa cap novetat, ja que, el nostre territori ha patit episodis similars de fa un bon grapat d’anys, el que passa ara és que algú ha volgut estudiar-ho i donar-ne la informació necessària. Una cosa ben diferent és que s’hi vulgui posar solució. Recordo que fa uns anys es v parlar de Masdenverge com el terme més contaminat de les Terres de l’Ebre i la província de Lleida com un dels territoris que més patien els efectes de l’abocament de purins degut a l’alta concentració de granges porcines.
Però sabíeu que la majoria de les grans explotacions porcines que hi ha al nostre territori tenen capital holandès? Holanda va ser un dels països que va crear la Comunitat Econòmica Europea (el que ara coneixem per Unió Europea) Les seves postals de camps de tulipes son idíl·lics, però a cap d’aquestes postals hi surt una granja de porcs. El problema és millor exportar-lo a un altre país lluny de casa on, segurament, la llei que s’aplica es molt menys restrictiva.
Una d’aquestes empreses (Pordecona), s’ubica al terme d’Ulldecona, però prou apartada del seu nucli urbá com pera que la majoria de falduts ignorin la seva existència. Geogràficament es troba situada a tocar del terme de Godall, quasi que al costat de la carretera de Santa Bàrbara a la Sénia.
Quan s’havia d’instal·lar, els seus propietaris per mig d’amics i coneguts, van fer una campanya de recollida d’autoritzacions de propietaris d’explotacions agràries que els hi donaven permís  abocar els purins. Un amic em va demanar que li firmés una d’aquestes autoritzacions on, suposadament, els autoritzava a portar fins les meves finques els residus orgànics de la seva granja. I dic suposadament perquè mai hi han abocat ni una sola gota. De fet, no crec que sàpiguen on tinc les petites explotacions. Però com la llei diu que els purins s’hauran de repartir en un determinat número d’hectàrees, depenent dels caps de bestiar de l’explotació, amb les autoritzacions signades es demostra que s’està en disposició de poder-ho fer. Però a la pràctica els fets demostren una altra cosa i la concentració de l’abocament de purins en una determinada àrea acaben produint les esmentades contaminacions.