Avortament secret i culpable

Mònica Almiñana

Metge i senadora del PSC

L'avantprojecte de Gallardón suposa una regressió i una intromissió en la vida de les dones

Auna compungida Vera Drake li pregunta el policia: «S'adona que això és un acte criminal?». «No, estimat, així l'anomena vostè», respon l'acusada. Vera Drake és una dona britànica, humil, que en l'època dels 50 ajuda a avortar noies joves, una activitat il·legal en aquells moments. Mike Leigh va retratar la seva història en una magnífica pel·lícula: El secreto de Vera Drake (2004). El cine ens ha mostrat en moltes ocasions el drama de l'avortament, des de Las normas de la casa de la sidra fins a la guanyadaura de la Palma d'Or de Cannes 4 meses, 3 semanas y 2 días. En totes elles, sempre el mateix tema, l'avortament clandestí i les seves conseqüències.
Això, que ens sona tan llunyà, tan improbable, podria tornar a passar al nostre país si prosperés l'avantprojecte de llei sobre la reforma de l'avortament. Un avantprojecte de llei que ens fa retrocedir més enllà de l'any 1985 i que no encaixa en l'Espanya actual, ni tan sols amb els votants del Partit Popular, tal com apunten les enquestes. Tampoc els agrada a alguns dels dirigents del PP, com hem pogut comprovar aquests dies amb les múltiples declaracions de diversos dels seus alts càrrecs en contra de l'avantprojecte de llei.
Aquesta reforma no és una prioritat per a la ciutadania, però el Govern de Mariano Rajoy hi insisteix i pretén eliminar una llei de terminis -vigent al nostre país i a la majoria de països d'Europa- per passar a una llei de supòsits. I el motiu és que suposa un rèdit electoral per al seu partit i que així potser expia les seves culpes per no complir gran part del seu programa electoral.
Tal com està redactat l'avantprojecte, més de 100.000 dones quedarien excloses cada any de la possibilitat d'elegir sobre la seva maternitat. Sabem que un 40% d'elles avorten per raons econòmiques i socials i que un 60% ho fan per raons íntimes i personals. Però el 2011 més de 3.000 dones van avortar per una patologia fetal, i amb la reforma legislativa que proposa el Govern el 99% d'elles quedarien fora de la llei, ja que només el 0,9% de les malformacions fetals són incompatibles amb la vida. I si tenim en compte els passos mèdics i judicials que contempla la llei per portar a terme una interrupció de l'embaràs, és gairebé impossible complir els terminis legals.
El següent pas que s'ha d'esperar d'aquest Govern serà focalitzar el debat en el tema de les malformacions fetals intentant fer-nos creure que, arreglant aquest supòsit, la llei deixarà d'afectar la nostra llibertat sobre l'embaràs. Res més lluny de la realitat.
Els ciutadans d'aquest país hem lluitat molt, durant generacions i durant massa temps, perquè es reconeguessin els nostres drets i llibertats més fonamentals, i les dones hem hagut de fer el doble d'esforç per disfrutar d'aquests drets en peu d'igualtat.
Fins i tot ja en democràcia, vam tardar anys a tenir una llei de terminis homologable a la resta dels països d'Europa; una llei aprovada pel Govern socialista, que va comptar amb un ampli suport parlamentari (PSOE, IU, PNB, ERC, Coalició Valenciana, Nafarroa Bai i dos diputats de CDC) i que avui té una àmplia acceptació dels ciutadans, fins i tot d'un 60% dels que es declaren catòlics. El nostre país té avui la mateixa taxa d'avortaments que altres països del nostre entorn, com França, Itàlia, Finlàndia, etcètera. ¿On és el problema?
El ministre Ruiz-Gallardón utilitza el dret de les dones a ser o no ser mares com a moneda de canvi per acontentar els sectors més reaccionaris del seu partit i la Conferència Episcopal. Però els drets de la dona en aquest país valen molt més que l'ambició política d'un ministre, per legítima que aquesta sigui. Només s'ha de llegir el títol: Avantprojecte de llei orgànica per a la protecció de la vida del concebut i dels drets de la dona embarassada. ¿Tenen les dones embarassades drets diferents dels de les altres dones?
Es vanagloria el ministre que amb la seva reforma les dones no tindran penes de presó ni multes perquè elles no són culpables sinó víctimes. Les dones no som víctimes. Som ciutadanes lliures i per això no necessitem que decideixin per nosaltres. Però amb aquesta reforma Vera Drake tornarà al secret, a ser culpable. Ella i qualsevol metge que practiqui un avortament tindran penes de presó, tal com diu el primer article de l'avantprojecte de llei. ¡El primer!
El Govern de Rajoy ha pro­posat un projecte que va més enllà de les indicacions. És un text de prohibicions: ens prohibeix a les dones decidir sobre la nostra maternitat i la nostra vida, i sobretot ens prohibeix decidir el nostre futur. Metge i senadora del PSC.