Millorar la lluita contra la corrupció

Joan J. Queralt

Catedràtic de Dret Penal (UB)

Els atemptats greus a la llei es persegueixen amb equips multidisciplinaris i estables d'investigació

Ha finalitzat l'anomenat cas Hisenda; el Tribunal Suprem va donar a conèixer fa uns dies la sentència, en la qual es condemna cinc inspectors tributaris de Barcelona, cinc empresaris i alguns aconseguidors i beneficiaris d'una intensa trama de corrupció: els inspectors falsejaven o miraven cap a una altra banda en les inspeccions, els inspeccionats pagaven per circuits complexos (a l'estranger moltes vegades) quantitats substancioses i una sèrie d'aconseguidors intermediaven entre els uns i els altres. Total: tres dels inspectors, a més de ser desposseïts de les seves funcions, passaran una bona temporada a la presó en companyia de dos dels més importants constructors corruptors.
LA RESTA DE condemnats, a més de les grans multes imposades, reben penes de presó, que pot ser que vegin suspeses, o no han rebut penes de presó. Els delictes pels quals han estat condemnats són suborn, prevaricació (dictar resolucions injustes) i falsedat en documents públics (les actes mentideres de la Inspecció d'Hisenda). Curiosament, mai van ser acusats de delicte fiscal, però sí que se'ls va condemnar en primera instància a rescabalar la hisenda pública en els imports que haurien d'haver tributat i no van complir. El Suprem, amb una entesa discutible de la responsabilitat civil, ha suprimit una multimilionària indemnització.
A més d'aquest substancial alleujament de la responsabilitat econòmica -capital per als delinqüents de corrupció econòmica-, el Tribunal Suprem ha rebaixat la pena aplicant l'atenuant de dilacions indegudes. Potser no li falta raó, però més enllà de detallar el calendari d'actuacions judicials ofereix com a argument capital per a la important rebaixa que el procés no s'hauria d'haver portat en conjunt sinó que s'hauria d'haver instruït i enjudiciat per peces separades, és a dir, per grups independents d'imputats. Aquest no és el lloc per elucubrar sobre la conveniència de trossejar els processos o convertir-los en macroprocessos. Les dues solucions tenen avantatges i inconvenients. Aquest plantejament, amb tot, avui no és correcte.
Els delictes en els quals intervenen organitzacions criminals permanents o transitòries -i la trama d'Hisenda de Barcelona ho era des del punt de vista criminològic- s'han de processar en conjunt. Aquesta dimensió grupal estructurada dota el fet que s'enjudicia d'una significació molt rellevant i fa més perillosa l'actuació dels seus integrants. Aquesta dimensió no es pot perdre. Això té sentit si, des del punt de vista processal, se n'extreu alguna conseqüència: en primer terme, depèn de les acusacions que han d'imputar els delictes d'organització. La corrupció publicoprivada resulta inquietant no per la suma més o menys espectacular d'alguna acció o benefici il·lícit sinó pel seu caràcter organitzat, cosa que li permet enquistar-se en l'estructura de les administracions públiques o d'entitats privades per perpetrar el seu saqueig sistemàtic.
Resulta antiquat criticar els macroprocessos, perquè es fa des d'una perspectiva burocràtica de la instrucció penal. És a dir, el fet que ha passat en un lloc determina la competència del jutge d'aquest lloc i el jutge del lloc obre diligències. Això val per a la delinqüència individual, però no per a la delinqüència organitzada, que actua simultàniament o de continu en molts llocs, fins i tot internacionals. Aquesta soledat de l'instructor és decimonònica. I la reforma processal en curs no resol aquest aspecte capital. Seguirà havent-hi un individu, jutge o fiscal, sol davant el delicte.
A AQUEST TIPUS de greus atemptats a la llei li corresponen equips multidisciplinaris d'investigació, amb caràcter estable, no depenent del poder polític l'assignació de funcionaris especialitzats, de policies o la dotació deguda dels jutjats. Els recents casos de corrupció han posat en relleu el vaivé de policies, inspectors d'Hisenda i altres actuaris que desapareixen després, potser no per casualitat, d'haver informat sobre algun fet rellevant.
Com al Tribunal Suprem no se li pot escapar, molts dels processos en curs de gran envergadura (Palau, Gürtel, Brugal, ERO) li arribaran. En comptes de manifestar-se amb poca cortesia amb jutges que suporten càrregues indegudes, caldria instar les autoritats a deixar de fer esborranys de lleis. Han d'adoptar mesures reals i efectives en la lluita contra la corrupció. D'aquesta manera, ni prescriuran alguns delictes ni s'haurà d'apreciar discutibles atenuacions de penes ni ser desagradable amb aquells que, desvalguts de suports, intenten donar una resposta jurídica a l'esquerda que els delictes comporten.