Avui comença al Congrés dels Diputats
el debat sobre l’estat de la nació. Mariano ens voldrà convèncer que l’economia
espanyola ha millorat considerablement i ens documentarà amb un bon grapat
de xifres i macroxifres econòmiques difícil d’entendre fins i tot per
als diputats i diputades presents a l’hemicicle. Imagineu-vos per a la
gent corrent!
Si ho hagués de resumit amb una frase
feta, diria que Mariano ens intentarà vendre sopars de duro.
Imagino que ja coneixeu el seu significat, però per si de cas, he buscat
a Internet algunes definicions:
1. Fets
de poca volada presentats com a magnífics; com a fanfarronades, o bé
2. Explicar
una història o una argumentació llargues, no mancades de fantasia o d’enginy.
Penso que qualsevol de les dues accepcions
pot ser perfectament vàlida. La primera perquè Mariano posarà més pa que
formatge (una frase feta més) quan ens explicarà el bé que va Espanya darrerament.
Recordeu Aznar? (per a mal el recordo massa) L’anterior president del
govern del PP signava una frase que el va fer cèlebre: ¡España
va bién!
La segona accepció també és vàlida, perquè
si el que pretens és no di res, que l’interlocutor no t’entengui i que
sembli que domines molt el tema, com més llarg ho fas i més fantasia i
enginy hi poses, millor.
Ja sabeu que si s’intenta traduir les
frases fetes, perden el seu significat. Per tant, i per a que m’entenguin
tots, us diré quina usaria un castellà: Vendernos la burra.
En aquest cas he fet el mateix i hi he
trobat les següents explicacions:
1. Quan
algú et vol convèncer amb enganys, però te’n adones de les seves intencions.
2. Convèncer
o intentar convèncer a algú d’alguna cosa, especialment d’alguna cosa
que no és realment tan convincent o bona con ens volen fer veure.
Imagino que ha quedat el suficientment
clar com per a que no calguin donar-se més explicacions. Potser una darrera:
Tot el discurs de Mariano anirà adornat amb aplaudiments per part dels
diputats i diputades de les files populars com si el que digués D. Tancredo
Rajoy fos un dogma de fe. I possiblement també d’algun improperi dirigit
cap a les files de l’oposició quan, des d’allí es mostri el normal escepticisme
d’aquests casos.
Dit això igual sóc jo el que estic equivocat.
5 milions llargs d’aturats no poden estar equivocats. Si tan dolenta fos
la situació econòmica i social del país, cada dia hi hauria concentracions
i manifestacions pels principals carrers i places del país, tal com ha
passat recentment a Ucraïna o a d’altres països que, per estar dintre
de la UE potser els sentim com a més propers: Grècia i Portugal.
Però aquí ni les grans centrals
sindicals s’atreveixen a convocar actes perquè saben que estan destinats
al fracàs. Sabeu qui són els que van a les manifestacions? Els ciutadans
més sensibilitzats i que, normalment treballen. O sigui, una minoria de
la minoria.
I la resta? Al bar o pescant per a matar
l’estona. O això o treballant en negre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada