dimarts, 25 de febrer del 2014

ELS SOPARS DE DURO DE MARIANO

Avui comença al Congrés dels Diputats el debat sobre l’estat de la nació. Mariano ens voldrà convèncer que l’economia espanyola ha millorat considerablement i ens documentarà amb un bon grapat de xifres i macroxifres econòmiques difícil d’entendre fins i tot per als diputats i diputades presents a l’hemicicle. Imagineu-vos per a la gent corrent!
Si ho hagués de resumit amb una frase feta, diria que Mariano ens intentarà vendre sopars de duro. Imagino que ja coneixeu el seu significat, però per si de cas, he buscat a Internet algunes definicions: 
 
1.        Fets de poca volada presentats com a magnífics; com a fanfarronades, o bé
2.        Explicar una història o una argumentació llargues, no mancades de fantasia o d’enginy.
 
Penso que qualsevol de les dues accepcions pot ser perfectament vàlida. La primera perquè Mariano posarà més pa que formatge (una frase feta més) quan ens explicarà el bé que va Espanya darrerament. Recordeu Aznar? (per a mal el recordo massa) L’anterior president del govern del PP signava una frase que el va fer cèlebre:  ¡España va bién!
La segona accepció també és vàlida, perquè si el que pretens és no di res, que l’interlocutor no t’entengui i que sembli que domines molt el tema, com més llarg ho fas i més fantasia i enginy hi poses, millor.
Ja sabeu que si s’intenta traduir les frases fetes, perden el seu significat. Per tant, i per a que m’entenguin tots, us diré quina usaria un castellà: Vendernos la burra.
En aquest cas he fet el mateix i hi he trobat les següents explicacions:
 
1.        Quan algú et vol convèncer amb enganys, però te’n adones de les seves intencions.
2.        Convèncer o intentar convèncer a algú d’alguna cosa, especialment d’alguna cosa que no és realment tan convincent o bona con ens volen fer veure. 
 
Imagino que ha quedat el suficientment clar com per a que no calguin donar-se més explicacions. Potser una darrera: Tot el discurs de Mariano anirà adornat amb aplaudiments per part dels diputats i diputades de les files populars com si el que digués D. Tancredo Rajoy fos un dogma de fe. I possiblement també d’algun improperi dirigit cap a les files de l’oposició quan, des d’allí es mostri el normal escepticisme d’aquests casos.
Dit això igual sóc jo el que estic equivocat. 5 milions llargs d’aturats no poden estar equivocats. Si tan dolenta fos la situació econòmica i social del país, cada dia hi hauria concentracions i manifestacions pels principals carrers i places del país, tal com ha passat recentment a Ucraïna o a d’altres països que, per estar dintre de la UE potser els sentim com a més propers: Grècia i Portugal.
Però aquí ni les grans centrals sindicals s’atreveixen a convocar actes perquè saben que estan destinats al fracàs. Sabeu qui són els que van a les manifestacions? Els ciutadans més sensibilitzats i que, normalment treballen. O sigui, una minoria de la minoria.
I la resta? Al bar o pescant per a matar l’estona. O això o treballant en negre.