Al poc temps d’entrar a treballar a
l’Agència Tributària, un assessor ens va portar un suposat llibre
de registre de factures que constava d’unes poques fulles fetes informàticament
unides entre si per mig d’una grapa (grapades) El nostre manual deia que
els llibres havien d’estar enquadernats. L’administrador (el cap de l’oficina)
va voler mirar que posava el diccionari de la Real Academia Española
de la Lengua. Allí varem esbrinar que quan es parlava d’enquadernar
podia ser només un simple grapat. Tot i tenir transcendència, l’aclariment
del concepte tampoc va repercutir dràsticament en la nostra feina diària.
Però una cosa és el que varem fer nosaltres
i l’altra que un jutge dicti una sentència atenent la definició que dona
el diccionari. Això és el que ha fet el jutge de Barcelona que portava
el cas Dexeus sobre el presumpte robatori d’una nadó (detenció
il·legal ho anomena la mare de la criatura) al poc de ser concebut.
Segons el jutge, que ha decidit arxivar
el cas, -cito textualment el que diu el diari sobre el tema- El nucli
d’aquest delicte és expressat per dos verbs (en castellà) encerrar
i detener. Les definicions de les dues entrades és el
següent:
Encerrar: Ficar a una persona
a un lloc del qual no pugui sortir.
Detener: Interrompre alguna cosa;
impedir que segueixi endavant.
Per tant, atenent a les dues definicions,
el jutge decideix arxiva el cas i qüestionar la Fiscalia General.
Sense tenir grans coneixements de dret,
la decisió del jutge em sembla del tot inadequada. Un jutge s’ha de guiar
pel que diu la llei i la jurisprudència i no per les definicions que porta
el diccionari.
De totes formes, sense ànim de ser malpensat,
cal veure quina família barcelonina va adoptar a la criatura. El
cognom de Gispert us diu alguna cosa? I a la clínica Dexeus tampoc hi va
tothom. Compreneu per on por anar el tema?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada