A Espanya, ser de dretes és pràcticament
sinònim de ser del PP i, per tant, hereu del franquisme.
Els actuals governant han volgut fer
seva aquella frase que diu: D’altres vindran que de bon en tornaran. Rajoy
i el seu equip ens estan privant de drets i llibertats que el dictador
havia concedit als nostres pares i iaios. Però és que aquest va suprimir
drets i llibertat que havia creat la II República i que ja no es recuperaria
fins l’arribada de la democràcia: llibertat sindical, dret de vaga, dret
d’associació, dret a l’avortament.
Precisament l’avortament és un dels
temes dels que més s’està parlant els darrers mesos. La controvertida
llei Gallardón limitarà notòriament el dret de les dones a avortar. S’ha
imposat l’opinió dels ultracatòlics en detriment del concepte de societat
avançada.
La llei de l’avortament que promou el
Ministre de Justícia i que encara ha de passar el tràmit parlamentari,
és una llei retrògrada i molt més restrictiva que la primera que es va
fer després de la mort del dictador. Ara bé, els qui li donen suport diuen
defensar el dret dels no nascuts que ells anomenen dret a la vida. De les
poques nocions de dret que tinc, recordo que el recent nascut no adquiria
la condició de ser humà fins les 24 hores de la seva concepció. Si això
continua així, és evident que les úniques raons que poden esgrimir els
ultracatòlics són de índole moral, però no jurídiques.
Aquestes posicions radicals xoquen frontalment
amb altres fets on l’Església, com a màxima exponent de la moral catòlica,
no es posiciona tan fermament.
-Per què s’ha prohibir avortar en
els casos d’una violació?
-Per què, històricament, s’han tapat
els temes de pederàstia dintre de l’Església, o
-Per què no s’ha condemnat amb la
mateixa fermesa les morts del immigrants de la setmana passada.
Com ser humà que sóc (a part de soci
d’Amnistia Internacional) me’n dono vergonya al comprova el poc que importa
la vida d’aquells que tenen diferent color de pell a la nostra. El dret
a la vida dels sers humans és el primer de tots els reconeguts per la Declaració
Universal del Drets Humans.
I el més fort és que ningú s’ha responsabilitzat
fins ara de les 15 víctimes que hi va haver. La majoria de grups de l’oposició
han demanat depurar responsabilitats, però de moment, dimissions=0.
Des del Ministre de l’Interior Jorge
Fernández Díaz, passant pel Director General de la Guardia Civil, fins
arribar al darrer comandament que va donar l’ordre de disparar als que
intentaven salvar la reixa amb pilotes de goma, haurien d’haver dimitit
tots o, sinó haver estat cessats pel Consell de Ministres que, imagino,
és qui en té les facultats de fer-ho.
I per acabar un recordatori: les lleis
d’interrupció de l’embaràs no obliguen a ningú, simplement es tracta
d’un dret que tenen les dones de no tenir fills no desitjats o quan puguin
ocasionar-los greus problemes de salut.
Per tant, els ultracatòlics que dormin
tranquils perquè per molt progressiva que sigui la llei, ningú els obligarà
a fer allò que no desitgen i no com fan ells que volen imposar la seva
forma de pensar a tothom.
De dretes? No, gràcies. Ja està bé com
sóc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada