Esperant els 'brots verds'

Pere Puigdomènech

Investigador

Hem d'aprofitar la sortida de la crisi per fer una reforma profunda del sistema d'investigació

Els diaris publiquen moltes notícies sobre gent que veuen indicis que la caiguda econòmica d'Espanya ha tocat fons. I també que els ciutadans estan lluny de percebre aquests indicis. Molts sectors de la societat espanyola estan patint l'empobriment generalitzat que s'ha produït aquests últims anys i la investigació científica està entre els sectors que pateixen la crisi de forma aguda. Seria ne­cessari que algun efecte positiu es comencés a notar com més aviat millor. I sobretot és necessari que a la sortida de la crisi ens trobem amb una ciència més dinàmica i eficient.
Hem dit i hem repetit que les retallades que ha fet l'Estat en ciència han estat brutals. Després d'uns anys de bonança, els fons públics per a la investigació s'han situat al nivell de set o vuit anys enrere. Ja fa tres o quatre anys en què l'entrada de personal nou en universitats i investigació es fa en quantitats simbòliques i hi ha hagut una enorme destrucció de llocs de treball no permanents que són justament els que ocupa la gent jove. El nostre ­sistema d'investigació, en el seu conjunt, s'ha empobrit d'una manera significativa. S'ha de dir que alguna cosa s'ha salvat i és molt possible que s'hagi d'agrair als responsables de la investigació al Ministeri d'Economia que hagin aconseguit que es mantinguin algunes convocatòries, encara que sigui tard i amb retallades. En l'entorn polític que ens trobem qualsevol cosa hauria estat possible.
A Catalunya hi ha hagut diferències. Les retallades que s'han portat a terme a la universitat han estat fortes i han tingut uns efectes importants en el funcionament i en el personal jove. Els diners per recolzar els centres d'investigació s'han mantingut, encara que de forma irregular. Alguns centres sobreviuen en bones condicions gràcies a fons europeus però són l'excepció que confirma la regla. S'han mantingut programes emblemàtics com l'ICREA de contractació de personal científic d'alt nivell, però hi ha hagut ERO i acomiadaments. Per una altra part, els diners de funcionament bàsic provenen de convocatòries de l'Estat i com a mínim durant un any no han arribat. Tot plegat ha fet que la crisi s'hagi notat per tot arreu, però potser en un grau inferior a Catalunya.
Per tant, és possible que, dins de la frustració generalitzada, alguna cosa s'hagi salvat. El que importaria ara és què passarà si realment l'economia s'anima, cosa que no sembla del tot assegurada. A nivell de l'Estat les dues grans alarmes que han saltat han estat el finançament de projectes del ministeri i dels centres que gestiona el CSIC. S'haurà de veure en primer lloc la quantitat de fons que s'hi destinen i com es gestionen. La vigent llei de la ciència preveia disposicions de flexibilització de personal i de gestió que no han estat desenvolupades, com una agència que havia d'estar funcionant el juliol del 2012 i encara estem esperant. Les disfuncions en l'estructura i el funcionament del CSIC són evidents. El seu anterior president va afirmar que s'havia de tancar el 30% dels seus centres i ara potser un percentatge similar dels seus funcionaris no tenen mitjans per treballar. Seria necessari pensar un nou CSIC eficient i modern.
El fet és que no s'entreveuen moviments de reforma en profunditat. A Catalunya es convoquen places de professor mitjançant el sistema Serra Hunter que obre la porta a noves contractacions mitjançant una avaluació internacional. És possible que el ministeri obri una via per a la contractació d'investigadors. Són iniciatives innovadores però insuficients. El Ministeri d'Educació parla d'una nova llei per a les universitats, una reforma essencial per a tot el sistema. La manera en què estan governades ha de canviar, però també ­l'estatut del seu personal, la manera com es financen i si és necessari repensar l'actual mapa de centres. Algú dirà que si es fa una reforma com la que s'ha fet en l'educació és millor no posar-s'hi, però serà una nova oportunitat perduda.
Estem en un moment especialment delicat en la ciència que fem aquí. A nivell català s'han posat en marxa iniciatives sobretot en els centres d'investigació i en el personal d'alt nivell que han demostrat que funcionen. Però aquestes iniciatives s'incompleixen. Hi ha feina a fer per aprofundir en el model que es vol construir i es parla des de fa temps d'una llei de la ciència a Catalunya. Actualment moltes reformes depenen del Govern central, per exemple en les universitats o en un sistema d'investigació que està ancorat en l'Administració de l'Estat i la funció pública. Els actuals responsables han dedicat els seus esforços a salvar el que ells pensen que es podia, però sense emprendre ni tan sols les reformes que estaven previstes en la legislació vigent. Tornar a fer les coses com abans seria sumar la preservació d'un sistema ineficient als efectes de la crisi.