diumenge, 9 de febrer del 2014

ELS 4 GENETS DE L’APOCALIPSI



El gran escriptor costumista valencià Vicente Blasco Ibáñez va escriure allà pels anys 20 del segle passat la novel·la Els Quatre Genets de l’Apocalipsi, de la que més tard se’n farien un parell d’adaptacions cinematogràfiques.
Molt més cap aquí, l’any 1980, els supervendes Dominique Lapierre i Larry Collins van publicar el Cinquè Genet.
A saber, els Quatre Genets de l’Apocalipsi representen: la Victòria, la Guerra, la Fam i la Mort. O sigui que tres d’ells representen la part més negativa de l’existència humana.
Després de la convenció del PP de Valladolid d’aquest passat cap de setmana, Rajoy i els seus van presentar així un futur d’Espanya sense ells. O nosaltres o res –va arribar a dir Rajoy durant el seu discurs d’obertura.
Com no podia ser d’una altra manera, durant els dies que va durar la convenció, el PP va insistir sobre les bondats de les polítiques que s’estan aplicant a Espanya i per a reafirmar-se no van dubtar en demanar callar a Javier Pérez Rubalcaba, cap de l’oposició al govern d’Espanya.
Quin paper hauria de fer el cap de l’oposició segons ells? Una situació semblant la vaig viure durant els 8 anys que vaig estar a l’Ajuntament d’Amposta on, l’alcalde de torn sempre retreia a l’oposició que se’ls hi critiqués l’acció de govern.
Segons els analistes polítics que van seguir la convenció, l’única finalitat del PP ara com ara, és guanyar les eleccions europees del mes de maig i, per aconseguir-ho, presentaran als ciutadans un escenari de colors (ja no en tenen prou amb els verd del brots econòmics) pràcticament idíl·lic. Una frase més de Rajoy: Espanya no ha sortit de la crisi, Espanya ha fet fora la crisi... Contundent i oportuna, però totalment irreal. I dic això perquè el país segueix immers en una profunda crisi. Les dades macroeconòmiques que esgrimeix el govern poden servir per convèncer els seus de que anem pel bon camí, però la realitat del dia a dia és ben diferent. Aquesta realitat ens diu que a Espanya, cada vegada hi ha més pobres i si l’atur baixa és gràcies als que s’han esborrat voluntàriament de les llistes de l’INEM, per esgotament al veure que trobar feina és impossible o bé perquè han hagut d’immigrar a la recerca d’una oportunitat que aquí se’ls hi nega.
Sobre la hipotètica independència de Catalunya va dir que seria retornar a l’Edat Mitjana. Si així fos, una vegada allí, Catalunya es retrobaria amb l’Església Catòlica Espanyola, inspiradora d’alguna de les doctrines del PP, com per exemple la de l’avortament i amb algun ministre com l’Alberto Ruiz-Gallardón, més propi d’altres temps que del segle XXI.
I si els 4 genets de l’Apocalipsi fossin del mateix PP? És el que jo penso, per tant, no vull acabar l’escrit sense posar-los-hi cara:

La Victòria representa al mateix Rajoy que va sortir guanyador dels comicis que es van celebrar a finals de 2011. Però la seva victòria va representar la derrota progressiva de la classe mitjana espanyola i la pèrdua de una bona part dels drets socials i laborals.
La Fam seria la Fátima Báñez, Ministra de Treball per condemnar a quasi 6 milions d’espanyols a la xacra de trobar-se sense feina i molts d’ells en situació d’exclusió social o molt a prop.
La Guerra estaria representada pel Ministre d’Exteriors García-Margallo, molt preocupat de ser bel·ligerant amb Catalunya, mentre que la Marca Espanya fa aigües per tots els costats.
La Mort estaria representada pel Ministre de Agricultura Migual Álvarez Cañete que, d’aplicar-se el nou pla hidrològic que està impulsant, comportarà la mort al Delta de l’Ebre.

Al Cinquè Genet no s’acaba d’explicar a qui representa, però per la trama del llibre, segurament a la Destrucció. Per tant, en aquest cas, representaria al Ministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón que amb la llei de l’avortament que impulsa està destruint la dignitat de les dones d’Espanya.