Veritats i mentides del referèndum

ENRIC HERNÀNDEZ

Director

Si es complissin els plans de la majoria governamental, d'aquí sis mesos, el 24 de setembre, Catalunya celebraria un referèndum d'independència de caràcter vinculant. Encara s'ignoren la llei o lleis que, just abans de ser suspeses pel Constitucional, empararien aquesta convocatòria. Però les autoritats sí que han avançat que consideraran vàlida la consulta, si es materialitza, sigui quina sigui la participació electoral, i que només caldrà la meitat més un dels sufragis per proclamar la independència. Així ho aconsella, diuen, elConsell d'Europa.

Aquesta és una veritat parcial que oculta un seguit de mentides. El Codi de Bones Pràctiques de la Comissió de Venècia, en efecte, jutja inconvenient imposar quòrums de participació per a l'aprovació de la mesura a ratificar, perquè això assimila abstencionistes i detractors. Si bé és cert que, davant el referèndum de Montenegro, aquesta institució va suggerir una participació mínima del 50% i una majoria qualificada del 55%.

Alhora que apel·len a la Comissió de Venècia per defugir els llindars de participació, els promotors del referèndum unilateral ometen la resta dels seus requisits, que no estan en condicions de complir. Repassem-los.

"Els textos sotmesos a referèndum han d'estar subjectes a tota llei superior." És evident que la independència de Catalunya no té encaix en la Constitució.

"La llei del referèndum no ha de poder ser reformada durant l'any anterior a un referèndum." El full de ruta independentista preveu aprovar la llei i convocar el referèndum de forma simultània.

"Partidaris i opositors de la proposta subjecta a votació han de ser representats de manera igualitària en les comissions electorals." Hipòtesi inversemblant en una votació de part.

"Les autoritats públiques no s'han d'involucrar a fer campanya a favor d'una part, sinó mostrar neutralitat."Sobren comentaris.

Perduda la batalla de la legalitat, aquest referèndum impossible lliuraria la lluita per la legitimitat: el reconeixement internacional a partir d'una pulcritud democràtica que, sota els paràmetres de la Comissió de Venècia, serà impossible exhibir.