Només fa unes
setmanes vaig opinar sobre Pablo Casado, cap de files del PP (de moment)
Vaig dir d’ell
que era el pitjor president del PP que hi havia hagut després d’Aznar i Rajoy
(que també van ser molt dolents, sobre tot per a les classes més populars)
No tornaré a dir
el que vaig dir llavors. Us emplaço a llegir l’entrada que vaig fer concretament el 18 de març.
Els resultats
electorals del passat diumenge 28 d’abril m’han donat la raó. I no perquè els
resultats obtinguts pel PP hagin estat els pitjors de la seva història (només
quan era AP havien tret resultats pitjors), sinó de com se van produir, però sobre
tot de com les van valorar.
En campanya
electoral Casado va flirtejar amb Vox (el gran absent dels debats) a qui li va
oferir ministeris. De fet el posicionament del PP estava tan ancorat a la dreta
que no se sabia on acabava el PP i on començava Vox.
Tampoc és gens estrany
aquesta situació ja que fins no fa gaire tots formaven part del mateix partit. Però
el partit de Casado hauria d’haver sabut marcar perfil propi i durant la
campanya no ha va demostrar.
Quan les
resultats electorals eren pràcticament definitius, les televisions esperaven la
sortida de Casado per a valorar-los. Sembla ser que el protocol recomana que els perdedors surtin davant
el guanyador de la jornada. Casado (com Rivera) no ho van fer així. Tots dos
líders van aprofitar la compareixença de Pedro Sánchez per a sortir a fer
valoracions.
Però si les
televisions no ho poden fer en directa, ho fan en diferit. Les tecnologies
actuals poden fer aquestes coses i moltes més. Per tant, igualment van poder
escoltar-se la valoració de Casado. Va donar tota la culpa a la disgregació de
la dreta. Ningú nega que aquest sigui un dels factors, però els analistes estan
d’acord que hauria d’haver fet més autocrítica, com ho va fer la candidata catalana
Cayetana Álvarez de Toledo que va assumir tota la responsabilitat sobre resultats.
Va haver de
fer-se un comitè executiu del PP para que Casado sortís (ara sí) a dir que s’havien
equivocat. Segurament no ho va fer per pròpia voluntat, sinó obligat pel propi
comitè. I de les seves valoracions se’n pot destacar una: cal caminar cap a
posicions més de centre, tal com havia estat tradicionalment.
I aquí és quan
arriba la gran pregunta: Realment el PP ha estat tradicionalment un partit de
centre (o centre-dreta si voleu)? Evidentment no! Una cosa és el que diuen els
seus líders (queda molt bé de cara l’electorat) i l’altra la valoració de les
seves polítiques.
Les seves
polítiques, sobre tot les econòmiques i socials no afavoreixen mai les classes
populars, es a dir, aquelles que conforma el món obrer, les famílies i persones
més desafavorides, el dependents socialment, etc.
Però sembla que
virar cap el centre és molt fàcil. Molt més del que pensem. De fet només cal
que Pablo Casado surti i digui:
-Hem de
situar-nos al centre polític!
I fer alguna
valoració despectiva de Vox i mirar de marcar distàncies. Sempre hi ha algú que
s’ho creu...
De totes formes
el proper 26 de maig hi haurà una mena de segona volta: les eleccions
municipals i europees. Sense cap mena de dubte el PP de Casada se la juga i
molt. Si el PP perd allà on ara governa potser els dies de Casado estan
comptats i el PP buscarà un altre líder (si és que Casado ho ha estat mai, cosa
que dubto)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada