A PROPÒSIT DE LA REVISTA AMPOSTA

El número corresponent al mes de març de la Revista Amposta (editada per l’Ajuntament) em va arribar a la bústia el 2 de maig! El normal és que t’arribi els ‘vintitants’ del mes següent, però aquesta vegada s’han superat... Igual és degut a que estaven la Setmana Santa i la Pasqua pel mig... Tal com us podeu imaginar, l’actualitat de la revista és igual a ‘zero’. Per tant, potser ja va sent hora de que hi hagi un replantejament seriós que doni pas a una nova etapa. Els continguts de la Revista Amposta son, majoritàriament, noticies relacionades amb actes oficials de l’Ajuntament i d’altres esdeveniments més o menys importants que han passat a la nostra ciutat. No obstant no hi son tots, ja que, per exemple manquen la majoria dels resultats esportius tot i que pot ser sigui degut al desinterès dels propis clubs o a la limitació de l’espai de la pròpia revista. Davant de ‘l’autobombo’ que hi regnava a la Revista Amposta durant els mandats de CiU, des de l’oposició es va demanar un espai propi per a poder informar a la ciutadania sobre les actuacions dels partits de l’oposició que, evidentment, no contemplava la revista. Finalment i després de demanar-ho amb insistència es va concedir a canvi de que el partit del govern també gaudís del seu espai (amb tot el que s’explicava a la resta de la revista sembla que encara no en tenien prou...). Aquest espai on els partits amb representació municipal poden dir la seva continua vigent, també el de l’equip de govern. La solució per a guanyar actualitat i consegüentment interès, seria digitalitzar-la, cosa que no passarà (al menys de moment) perquè s’excusaran dient que la majoria dels lectors de la revista son subscriptors que porten moltes dècades rebent-la a casa i que la seva relació amb el món virtual és mínim o inexistent. Durant l’època de CiU hi ha haver un intent més o menys seriós de publicar la revista a Internet. Va ser de la ma de Sisco Fosch, regidor de Noves Tecnologies. S’hi van anar penjant en PDF els números anteriors i que permetien al lector poder accedir als continguts de la mateixa sense haver d’estar subscrits o haver d’apropar-se al quiosc, però mai el darrer que havia sortit en paper. Han passat els anys i després de donar un cop d’ull a la pàgina, veig que tot segueix igual com al començament. Actualment el que trobo a faltar és la participació ciutadana, ja sigui donant veu a les entitats (les associacions veïnals haurien de poder dir la seva) però també els propis ciutadans dintre d’un espai que ha existit des de sempre (per a què ens entenguem una mena de ‘cartes al director’), tot i que darrerament sembla que has de ser el marit d’una regidora per a que et publiquin, ja que, en el meu cas, per molts escrits que els hi enviï no me’n publiquen cap. I així ja portem uns quants anys.