Per a bé o per a mal, la gran majoria de
nomenclàtors, històricament, han tingut nom d’alguna persona famosa (molts més
homes que dones), sobretot durant l’època franquista tot i que, encara avui
se’n conserva algun d’aquella època sovint per ignorància de la ciutadania. El
que ja no és tan freqüent, és que portin el nom d’un alcalde de la mateixa
població. El nomenclàtor d’Amposta té (si no vaig errat) tres vies públiques
dedicades a tres alcaldes de la nostra ciutat i que ho van ser en diferents
etapes de la nostra història.
El primer de tots, i segurament el més
controvertit és Joan Palau
i Miralles
que dona nom a l’avinguda que hi ha entrant pel pont penjant i que va ser
alcalde en dos períodes molt distints; el primer entre 1906 i 1923 i el segon
entre 1934 i 1936, durant la Segona República Espanyola. Els altres dos
alcaldes són Josep
Villalbí Verge (1936) i Alfred
Escrivà Prades (1931-1934), també ho van ser durant la Segona
República.
De vegades m’he preguntat el perquè no s’han
afegit al nomenclàtor ampostí altres noms d’alcaldes que ho han estat des de la
restauració dels ajuntaments democràtics el 1979 i, la veritat que a l’hora de
buscar motius, no me n’han faltat.
Des d’aquella llunyana data del 3 d’abril de
1979 en la que es fan fer les primeres eleccions democràtiques després de la
dictadura franquista per a elegir els regidors a tots els municipis espanyols,
a Amposta hi ha hagut cinc alcaldes, Josep
Gil Morales (1979-1983), Josep
Maria Simó Huguet (1983-1987), Joan Maria Roig Grau
(1987-2007), Manel Joaquim
Ferré Montañés (2007-2015) i Adam Tomàs Roiget (2015-actualitat).
Els dos últims, per un principi coetanietat amb el temps actual,
en tractar-se de dos polítics en actiu, quedarien exclosos automàticament. Per
tant, els candidats a rebre l’honor de figurar al nomenclàtor de la nostra
ciutat quedarien reduïts a tres.
Josep
Gil, Matasants,
va ser el primer alcalde democràtic després de la dictadura franquista
encapçalant la candidatura del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC),
tot i que va presentar-se com a independent. A les següents eleccions, també
com a independent, va encapçalar la candidatura de la coalició Convergència i
Unió (CiU).
A part de posar en funcionament els nous
ajuntaments, que no és poca cosa, durant el seu mandat, el govern de Matasants va començar a
projectar alguns equipaments que, encara avui, són fonamentals a la nostra
ciutat, com per exemple el col·legi de l’Àngel i el pavelló d’esports.
Josep
Maria Simó va ser qui va projectar l’Amposta del
futur fins al punt de que la majoria dels equipaments que s’han fet a Amposta
d’ençà que ell va ser alcalde, són fruit de la seva planificació. Tot i que
només va estar quatre anys, en general, la ciutadania d’Amposta guarden un bon
record de la seva gestió. Sense cap mena de dubte és, dels tres candidats, qui
més es mereixeria el reconeixement.
Joan
Maria Roig, amb vint, ha estat, fins al dia
d’avui, l’alcalde més longeu de la nostra ciutat, almenys des de la restauració
dels ajuntaments democràtics. Quan algú es manté a l’alcaldia durant cinc
legislatures consecutives, quatre de les quals amb majoria absoluta, demostra
l’estima que li tenen els seus votants. Però Roig, igual com despertava passions,
provocava antipaties per part de l’electorat que no el votava. El poble estava
molt fragmentat entre favorables i detractors, sobretot arran del moviment
antitransvasament de l’Ebre, al que es va oposar de forma contundent sense
considerar que estava dividint la ciutadania d’Amposta i de les Terres de
l’Ebre.
Als temps actuals, on els ajuntaments solen
anar canviant de color cada certs anys, la possibilitat que es concedeixi a un
alcalde l’honor d’incorporar-se al nomenclàtor municipal d’Amposta és
pràcticament nul·la, ja que les discrepàncies polítiques entre els diferents
partits han estat molt grans, almenys a la nostra ciutat.
Els únics alcaldes que, fina avui, podrien
generar més consens serien, des del meu punt de vista, Josep Gil i Josep Maria Simó. Però
sí un dia no massa llunyà s’arriba a plantejar aquest tema, l’excusa oficial
que es donaria des de l’ajuntament, la tinc molt clara, ‘no hi ha dos sense tres’. O
sigui, també es demanaria el mateix honor per a Roig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada