.webp)
Per aquells que no sou de la meva generació
(em vaig treure el carnet de conduir als divuit anys, pocs mesos després
d’haver mort el dictador) us explicaré que és exactament el Wynn’s.
El Wynn’s és un oli additiu que
es posa mesclat amb la gasolina del cotxe en moment de posar gasolina. En l’època
de què us parlo, normalment, no l’adquiries per pròpia voluntat, sinó que te
l’oferia l’empleat de l’estació de servei. Segons explicaven, el Wynn’s
ajudava a netejar els filtres i allargar així la vida del motor del cotxe.
Tot i que no ho vaig preguntar mai, sempre
vaig pensar que l’empleat s’emportava una comissió per cada potet de l’additiu
que venia, o sinó, ¿per què aquell interès de voler-te’n encolomar sempre un?
Normalment, sempre anava a posar gasolina a l’estació
de servei del barranc de Lledó, la que hi ha a la carretera entre Santa Bàrbara
i Tortosa. Quan eres client habitual, al final s’establia una relació de
confiança i certa amistat amb els empleats. Aquella estació de servei era
propietat de la família Panisello de Masdenverge (crec que encara avui la
regenta el seu fill) i l’empleat també era del mateix poble. No recordo com li
deien, però pràcticament tothom el coneixia pel seu sobrenom, lo Galgo.
Lo Galgo, com els
altres empleats de gasolineres, t’oferien el Wynn’s a cada proveïment de
carburant i, és clar, més d’una vegada els havies de dir que no, perquè el
potet de ‘marres’ encaria considerablement la despesa. L’excusa més freqüent
que usava era que ja n’havia ficat feia poc, perquè no calia posar-ne sempre.
De vegades era veritat, d’altres no, però alguna cosa havies de dir...
El fet és que feia tant de temps que no veia Wynn’s
enlloc, que ho vaig d’haver de preguntar al ‘chatGPT’ i aquest em va dir
que, l’additiu encara es trobava al mercat amb tota normalitat.
Però, digueu-me, ¿algú us ha ofert Wynn’s
darrerament? Segur que no. I això és perquè avui en dia ha canviat tot tant
que, quan fiques carburant, a la majoria d’estacions de servei no hi ha
empleats i t’has de posar tu mateix el carburant després d’haver pagat a una
màquina. Antigament, si els hi demanaves, fins i tot et miraven la pressió dels
neumàtics o et netejaven el parabrisa.
Com us he dit de bon començament, em vaig
treure el carnet de conduir al cap de pocs mesos d’haver mort el dictador i,
perquè arribés el primer cotxe a casa, encara em vaig haver d’esperar uns mesos
més, mig any aproximadament.
El primer cotxe propi el vaig tenir l’any 1978
i va ser un SEAT 127, que era el més venut a Espanya. En aquella època, el preu
de la gasolina la fixava la CAMPSA (Compañía Arrendataria del Monopolio de
Petróleos) i era el mateix a totes les gasolineres de la península i les
Illes Balears. Hi havia dos tipus de gasolina, la ‘normal’, de 91 octans
i la ‘súper’, de 97. Recordo que al poc de comprar-me el 127, la ‘normal’
costava 31 pessetes el litre (0,186 €) i la ‘súper’ 37 pessetes (0,22
€).
Com han canviat els temps!
