“L’ERROR” D’AMILCAR BARCA

Avui a la contraportada del diari el Punt s’hi pot llegir un article de Josep Bayerri, tal com passa cada dos diumenges. Diu algunes coses força interessants. Una d’elles que l’aturada del transvasament a Barcelona és una cosa puntual i que dintre d’uns 10 anys quan l’àrea metropolitana guanyi un milió d’habitants més i hi torni haver un altre episodi de sequera, se’n tornarà a sentir a parlar. Igual que els transvasaments cap al sud... Una de les altres coses interessants que diu és que el riu Ebre és l’únic gran riu europeu que no té una ciutat important prop de la seva desembocadura. Normalment les grans aglomeracions de gent estan on hi ha la indústria i aquesta on s’hi troba l’aigua. A Catalunya això no passa... Potser Amilcar Barca, un conegut general cartaginès a qui se li atribueix la fundació de Barcelona (Barcino per aquella època) l’hauria tingut que fundar entre l’Aldea i Amposta, llavors ribes de la mar Mediterrània, ja que el delta que coneixem avui no existia.
Però la primera cosa que cal preguntar-se és si nosaltres mateixos, els que habitem les Terres de l’Ebre, voldríem tindré la indústria i l’aglomeració de gent. Costa molt d’imaginar-ho! I una gran urb no es crea un dia per l’altre, sinó que és fruit de molts i molts d’anys. Potencial en tenim, el que manca, com diu el propi Bayerri són infrastructures i també molta inversió pública.
Per acabar tornaré a fer menció de qui és per a mi un mestre. Diu que quan un polític d’aquestes terres ens demani que pot fer, el que cal és dir-li: “posar-te a treballar!”
A les Terres del Ebre li manca un líder amb solvència, potser com ho va ser al seu temps Marcel•lí Domingo. I uns polítics no tan supeditats als seus partits i amb moltes, moltes ganes de treballar pel territori!

BOUS

Sense voler treure mèrits a cap de les poblacions del nostre territori que organitzen bous per la festa major, parlar d’Amposta és sinònim de bous. I aquest any més que mai! Encara no sé sap el nombre de bous embolats que es faran a festes i que, pareix, marca la tendència a l’alça o a la baixa d’un any respecte els anteriors. Però dintre del mes de juliol hi ha dos esdeveniments que marcaran Amposta. No sé si per sempre i aquest any (que a més és el centenari de l’atorgament del títol de ciutat) serà recordat a les efemèrides dintre de cent anys més.
Per a començar i anar fent boca, el proper cap de setmana s’organitza el 5è Congrés Nacional de bous de corda (em sembla que de tot fan congressos!), amb la participació de diverses poblacions d’arreu de l’estat espanyol com Beas del Segura (Jaén), Chiva (Valància), Teruel, Pina de Ebro (Saragossa), Ontinyent (Alacant) , Carcabuey (Córdoba), Grazalema (Càdis) i la pròpia Amposta. Pareix que cada població tingui una modalitat diferent de fer el bou capllaçat i duran el congrés s’hi faran diverses exhibicions.
Però només una setmana més tard, les associacions antitaurines han convocat una manifestació també a Amposta i pretenen demostrar així que a la ciutat no tothom està a favor de la festa dels bous.
Recordo que fa 3 anys va fer-se una manifestació a favor dels bous amb la participació de diverses autoritats locals. A mi se’m va preguntar si hi aniria i vaig respondre que no. Ara tampoc no ho faré. Ja ho anuncio.
Quan a Amposta s’hi fan bous no hi vaig, podria dir (exagerant) que no sé on està la plaça! Però no deixo d’opinar que els bous són una tradició (llevat dels embolats que es van importar no fa gaires anys) I com a tal s’ha de respectar i no cal criticar a aquells que senten la festa per damunt de tot.
Parlar d’un nou model de festa major amb més alternatives per als que no els agraden els bous, seria ja un altre tema...

EL FALÇ DEBAT DE LA SELECCIÓ

Encara que en algun blog he llegit opinions negatives en contra de la selecció espanyola de futbol, el cert és que al carrer aquest debat pràcticament no existeix, és falç. No poso en dubte que en un moment donat .la paraula Espanya, espanyol o selecció espanyola de futbol despertin passions contraposades. Els hi ha que no en volen sentir-ne a parlar, que només escoltar aquestes paraules els produeix urticària i en canvi a altres els desperta passions i els instints més bàsics. Però entre els uns i els altres (en ambdós casos minories) s’hi troba la gran majoria de gent que els agrada el futbol, que pensen que a la selecció catalana també hi ha jugadors catalans i del Barça, etc.
A mi em fa gràcia quant sento a dir que haurien preferit que guanyés la selecció italiana o volen que guanyi Alemanya diumenge o Anglaterra en el cas d’haver-la jugat... Però que té Espanya que no tinguin aquest països? De debò algú pot odiar tan Espanya i no tenir en compte el que han significat en el passat Alemanya o Itàlia. Només pel que han fet els castellans a Catalunya és suficient motiu per a oposar-se radicalment a que la selecció espanyola de futbol guanyi diumenge la Eurocopa?
És cert que ahir durant el partit que van jugar contra Rússia vaig veure una bandera espanyola amb l’aguilot. Però també he de dir que només vaig veure els darrers vint minuts i l’únic partit que havia vist fins ahir va ser el de quarts contra Itàlia.
Una prova més que el debat és falç és que els diaris esportius i la majoria dels no esportius de Catalunya porten a la primera pàgina els èxits de la selecció. Ahir mateix, al acabar el partit el canal 3/24 treia un titular de “darrera hora” indicant la victòria espanyola davant els russos. I avui mateix, el 9, un diari esportiu que no és gens sospitós de ser “espanyol” també dur a la portada la victòria d’anit. És veritat que no hi ha n gran titular, però és la principal noticia del dia!
Diumenge si guanya Espanya me’n alegraré i si perd, soparé igual i me’n aniré a dormir.
Dit tot això és evident que no tinc els mateixos sentiments de quan juga el Barça o si jugués la selecció catalana partits oficials i o de botifarrada com ho estant fent fins ara!

ELS 800 EUROS DE ZAPATERO

Ho heu llegit bé. Zapatero em donarà a mi i a d’altres 800 euros, no quatre-cents com a la majoria de treballadors. I tot gràcies a l’ajuntament d’Amposta. Després de elaborar-nos les nòmines com a regidors per les nostres assistències als plens, ens les han rectificat traient-nos tota la retenció ja que no arribava als 200 euros i la resta ens ho anirien “donant” fins la nòmina del desembre, tal com marca la llei.
Evidentment es tracta d’una mala interpretació per part de l’ajuntament. Als que ja cobrem una nòmina del nostre lloc de treball, només se’ns pot treure la retenció d’un lloc! Però com que la majoria de regidors de l’equip de govern només cobren de l’ajuntament, al treure’s la retenció s’han fet un embolic i ens la en tret a tots. Evidentment si no diem res i fins a final d’any no ens fan retenció, per a la renda de l’any que ve (tenim obligació perquè cobrem de dos llocs) tindrem que abonar a l’erari públic els 400 euros (o la quantitat que sigui) que haurem percebut de forma incorrecta.