Quan avui he escoltat la notícia a la SER, no m’ho podia creure! Segons el rotatiu marroquí L’observateur, Aznar seria el pare del fill que espera la ministra de justicia, d’origen argelí i marroquí, Rachida Dati.
Evidentment, FAES, la fàbrica d’idees del PP que presideix el propi Aznar ha sortit a desmentir-ho i diu que es querellarà amb qui difongui aquesta falsa noticia.
La ministra és soltera i, de moment, no vol facilitar el nom del pare de la criatura que espera.
Podeu llegir la noticia: http://www.laopinion.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2008090400_19_168375__Gente-Aznar-niega-padre-hijo-espera-ministra-francesa-Rachida-Dati
dijous, 4 de setembre del 2008
EL PLA DE MOBILITAT DE CATALUNYA
Fa pocs dies, la Generalitat va aprovar dotar amb 200 M d’euros el pla de mobilitat aprovat l’any 2006. Amb aquest pressupost es vol fer disminuir el volum de vehicles de les carreteres de Catalunya. L’objectiu és molt clar, rebaixar la sinistralitat i la contaminació. I evidentment, el consum de carburant. Aquesta noticia, per a mi molt important, potser no ha tingut el ressò que mereixia. Per exemple, al diari el Punt d’ahir no anava (o no la vaig saber trobar)
Aquest pla de la Generalitat contemplava, entre altres mesures, incrementar la freqüència de pas dels tres depenents de RENFE i construir més estacions de la xarxa de ferrocarrils propis. També es volen incrementar les places d’aparcament al costat de les estacions per a posar a disposició dels futurs usuaris més facilitats a l’hora d’aparcar el cotxe. També es volen incrementar considerablement el número de places a centres logístics de transports.
Una altra mesura que es vol prendre, és la instal•lació d’infrarojos als túnels de Vallvidrea per a detectar el número d’ocupants del vehicles de pas. Diuen que se’ls abaratirà el peatge. La mesura no m’apareix malament sempre que signifiqui una reducció i no una penalització. De vegades, és veritat, perquè a mi em passa, al mateix cotxe és podran agrupar una sèrie de persones als que els coincideix la destinació per motius de treball, estudis, etc. El problema és que no tothom té la mateixa mentalitat i ja que, per molt que s’apugi el preu dels carburats, prefereixen seguir utilitzant el seu cotxe per comoditat. Però no sempre és així. Hi ha que, per molt que ho vulgui, no pot compartir els seu vehicle; com per exemple professionals com agents comercials, visitadors mèdics, etc. En aquests casos, pagar el mateix que estaven pagant no els suposarà cap tipus d’entrebanc, però incrementar-los el peatge, penso que seria abusiu.
Si mirem el nostre territori trobarem unes mancances molt acusades en aquest terreny. Les poques línies de tren (el nostre país només en té al N i al S, sense cap mena interconnexió entre totes dues) tenen poca freqüència de pas. I molts de trens no paren a la majoria d’estacions.
En quan al servei de transport per carretera, històricament ha estat molt centralitzat en Tortosa. Darrerament pareix que s’ha fet un intent d’obrir noves línies que comuniquin altres poblacions del territori. Però amb tot, segueix sent molt escàs, segurament pel poc volum d’usuaris. Però com tot, és el peix que es mossega la cua. Si haguessin més autobusos, segurament, el numero d’usuaris/dia s’incrementaria considerablement amb els beneficis que tot això comporta, com s’ha dit abans.
Aquest pla de la Generalitat contemplava, entre altres mesures, incrementar la freqüència de pas dels tres depenents de RENFE i construir més estacions de la xarxa de ferrocarrils propis. També es volen incrementar les places d’aparcament al costat de les estacions per a posar a disposició dels futurs usuaris més facilitats a l’hora d’aparcar el cotxe. També es volen incrementar considerablement el número de places a centres logístics de transports.
Una altra mesura que es vol prendre, és la instal•lació d’infrarojos als túnels de Vallvidrea per a detectar el número d’ocupants del vehicles de pas. Diuen que se’ls abaratirà el peatge. La mesura no m’apareix malament sempre que signifiqui una reducció i no una penalització. De vegades, és veritat, perquè a mi em passa, al mateix cotxe és podran agrupar una sèrie de persones als que els coincideix la destinació per motius de treball, estudis, etc. El problema és que no tothom té la mateixa mentalitat i ja que, per molt que s’apugi el preu dels carburats, prefereixen seguir utilitzant el seu cotxe per comoditat. Però no sempre és així. Hi ha que, per molt que ho vulgui, no pot compartir els seu vehicle; com per exemple professionals com agents comercials, visitadors mèdics, etc. En aquests casos, pagar el mateix que estaven pagant no els suposarà cap tipus d’entrebanc, però incrementar-los el peatge, penso que seria abusiu.
Si mirem el nostre territori trobarem unes mancances molt acusades en aquest terreny. Les poques línies de tren (el nostre país només en té al N i al S, sense cap mena interconnexió entre totes dues) tenen poca freqüència de pas. I molts de trens no paren a la majoria d’estacions.
En quan al servei de transport per carretera, històricament ha estat molt centralitzat en Tortosa. Darrerament pareix que s’ha fet un intent d’obrir noves línies que comuniquin altres poblacions del territori. Però amb tot, segueix sent molt escàs, segurament pel poc volum d’usuaris. Però com tot, és el peix que es mossega la cua. Si haguessin més autobusos, segurament, el numero d’usuaris/dia s’incrementaria considerablement amb els beneficis que tot això comporta, com s’ha dit abans.
dimarts, 2 de setembre del 2008
LA MEMÒRIA HISTÒRICA (també una mica de meva)
Ahir, el jutge “estrella” Baltasar Garzón, va iniciar un procés per a identificar els cadàvers que s’hi troben a les foses comunes, morts en l’època franquista, ja fos en plena guerra civil o en els anys de repressió i venjança.
Hi ha dubtes jurídics sobre si l’Audiència Nacional és competent o no a l’hora d’investigar “els desapareguts”, la majoria d’ells, passats 70 anys, les seves famílies, encara desconeixen on van anar a parar.
Evidentment, Encara que Garzón fos competent per a investigar el destí dels desapareguts, la majoria morts i enterrats en aquestes fosses comunes, difícilment podria acusar i portar a la banqueta davant d’un tribunal als seus botxins, pel motiu que tots o quasi tots, per edat, segurament estan morts i també enterrats. El final, ja sigui en fossa o panteó, és per a tots igual, per a víctimes i per assassins!
El PP, com sempre, ja ha dit que això és obrir velles ferides, que cal mirar cap endavant i no cap al darrera... És evident, ja que ells són els hereus directes dels assassins que sense cap mena de judici i, molts de cops, sense cap tipus de culpa (només perquè a algú li queia malament el veí) els anaven a buscar a casa per la nit i els detenien davant de la seva dona, pares i fills i se’ls emportaven i a pocs metres del poble, molts de cops al mateix costat del cementiri, els hi pegaven un tret a la nuca.
En canvi, les associacions de familiars de les víctimes del franquisme estan que boten d’alegria i veuen una llum d’esperança per poder recuperar els ossos dels seus avantpassats estimats (alguns d’ells no els van arribar ni conèixer)
Al Punt d’avui, Gustau Moreno, a més de donar-nos les noticies més properes, ha escrit un interessant articles publicat a la contraportada del diari sota el títol de: “Adéu parcial al franquisme tortosí”. I parla de que l’ajuntament ha fet retirar les plaques commemoratives de la visita de Franco el 26 de juny de 1966. Ell no ho diu, però el lema de la visita era “25 años de paz”. Bé, si per pau es compta des del final de la guerra civil, en feien una mica més però no importa, segur que Franco, amb aquest lema, feia anys que donava toms per Espanya (crec que a l’estranger només va arribar anar a Portugal) per a ser lloat per l’Església, la Falange i per un públic entusiasmat que es deixava anar, més per ignorància i por que per una altra cosa!
Recordo com dels pobles hi van sortir autocars (de franc, per suposat) per anar a donar crits a favor del Cabdill (perdó, Caudillo).
També recordo que es deia que, una ma anònima, en un dels cartells amb l’eslògan de “25 años de paz” hi va escriure: “Y de paciencia”.
Aquesta paciència, per molts, ens ha arribat fins avui. Ja és hora de que se’ls faci una mica de justícia. I si a sobre, es treu tota la simbologia (també el noms de carrers i barris), molt millor!
Hi ha dubtes jurídics sobre si l’Audiència Nacional és competent o no a l’hora d’investigar “els desapareguts”, la majoria d’ells, passats 70 anys, les seves famílies, encara desconeixen on van anar a parar.
Evidentment, Encara que Garzón fos competent per a investigar el destí dels desapareguts, la majoria morts i enterrats en aquestes fosses comunes, difícilment podria acusar i portar a la banqueta davant d’un tribunal als seus botxins, pel motiu que tots o quasi tots, per edat, segurament estan morts i també enterrats. El final, ja sigui en fossa o panteó, és per a tots igual, per a víctimes i per assassins!
El PP, com sempre, ja ha dit que això és obrir velles ferides, que cal mirar cap endavant i no cap al darrera... És evident, ja que ells són els hereus directes dels assassins que sense cap mena de judici i, molts de cops, sense cap tipus de culpa (només perquè a algú li queia malament el veí) els anaven a buscar a casa per la nit i els detenien davant de la seva dona, pares i fills i se’ls emportaven i a pocs metres del poble, molts de cops al mateix costat del cementiri, els hi pegaven un tret a la nuca.
En canvi, les associacions de familiars de les víctimes del franquisme estan que boten d’alegria i veuen una llum d’esperança per poder recuperar els ossos dels seus avantpassats estimats (alguns d’ells no els van arribar ni conèixer)
Al Punt d’avui, Gustau Moreno, a més de donar-nos les noticies més properes, ha escrit un interessant articles publicat a la contraportada del diari sota el títol de: “Adéu parcial al franquisme tortosí”. I parla de que l’ajuntament ha fet retirar les plaques commemoratives de la visita de Franco el 26 de juny de 1966. Ell no ho diu, però el lema de la visita era “25 años de paz”. Bé, si per pau es compta des del final de la guerra civil, en feien una mica més però no importa, segur que Franco, amb aquest lema, feia anys que donava toms per Espanya (crec que a l’estranger només va arribar anar a Portugal) per a ser lloat per l’Església, la Falange i per un públic entusiasmat que es deixava anar, més per ignorància i por que per una altra cosa!
Recordo com dels pobles hi van sortir autocars (de franc, per suposat) per anar a donar crits a favor del Cabdill (perdó, Caudillo).
També recordo que es deia que, una ma anònima, en un dels cartells amb l’eslògan de “25 años de paz” hi va escriure: “Y de paciencia”.
Aquesta paciència, per molts, ens ha arribat fins avui. Ja és hora de que se’ls faci una mica de justícia. I si a sobre, es treu tota la simbologia (també el noms de carrers i barris), molt millor!
dilluns, 1 de setembre del 2008
L'URBANISME VALENCIÀ
Què serà que hi ha cops que les noticies no ens sorprenen? Avui per exemple... He llegit al Punt que “el Tribunals de Justícia europeu admet a tràmit la denuncia contra la llei urbanística valenciana”. Tampoc ens ha de sorprendre gens ni mica un altre petit titular sobre el mateix tema: “El govern de Camps prepara un recurs”.
Els que hem militat de forma activa dintre del moviment anti-transvasament de l’Ebre, si una cosa teníem clara (i seguim tenint), és que si València demana aigua, no és per a regar la rica horta de la comunitat, sinó per poder seguir construït macrourbanitzacions i camps de golf! I és que el creixement urbanístic ens els darrers anys ha estat desmesurat. S’ha construït sense cap tipus de mirament. S’han ocupat espais protegits o que hi estaven i es van cremar (Terra Mítica) Tothom coincideix que Benidorm, d’allí on va ser alcalde Zaplana, la construcció és tot un despropòsit i un clar exemple del que no s’ha de fer. I així podríem segui amb Marinador, etc. I els projectes que encara s’han de realitzar com Marinador 2, al terme de Cabanes...
El Tribunal europeu renya l’espanyol per no haver evitat que prosperés la llei. Està clar que quan a Madrid governava el PP, mai hauria interposar un recurs en contra del que és una de les seves principals fonts de vots... Però ja fa més de 4 anys que a Madrid governa un partit que es qualifica de progressista i d’esquerres. Així, com no van presentar un recurs en contra de la normativa valenciana?
Alguns creuen que al valencià de classe mitjana, el que tradicionalment havia votat socialista, ja els hi està bé aquest model de creixement “insostenible”. Això crea riquesa... I quan hi ha riquesa, tothom hi surt guanyant, encara que, evidentment, no agradi a molts d’altres.
La PDE, aquesta tardor, ja ha anunciat que “vigilarà de prop” el canal Xerta-Riu Sénia. Fa uns anys, fins i tot jo pensava que seria un element per a fer prosperar els pagesos de les nostres terres. Després veus que entre els promotors hi ha alguns personatges que sempre han mirat més pels seus interessos que no pel dels altres (encara que ho disfressen molt bé) Finalment te’n adones que, efectivament, per molt telefèrica que sigui la canonada, en un moment donat, quan a algú l’interessi, pot tallar per on vulgui i tornar a empalmar-ne un altra que permeti portar l’aigua fins al N de Castelló! Si ho recordeu, alguna cosa així es volia fer (he dit volia?) amb l’interconnexió de xarxes!
Els que hem militat de forma activa dintre del moviment anti-transvasament de l’Ebre, si una cosa teníem clara (i seguim tenint), és que si València demana aigua, no és per a regar la rica horta de la comunitat, sinó per poder seguir construït macrourbanitzacions i camps de golf! I és que el creixement urbanístic ens els darrers anys ha estat desmesurat. S’ha construït sense cap tipus de mirament. S’han ocupat espais protegits o que hi estaven i es van cremar (Terra Mítica) Tothom coincideix que Benidorm, d’allí on va ser alcalde Zaplana, la construcció és tot un despropòsit i un clar exemple del que no s’ha de fer. I així podríem segui amb Marinador, etc. I els projectes que encara s’han de realitzar com Marinador 2, al terme de Cabanes...
El Tribunal europeu renya l’espanyol per no haver evitat que prosperés la llei. Està clar que quan a Madrid governava el PP, mai hauria interposar un recurs en contra del que és una de les seves principals fonts de vots... Però ja fa més de 4 anys que a Madrid governa un partit que es qualifica de progressista i d’esquerres. Així, com no van presentar un recurs en contra de la normativa valenciana?
Alguns creuen que al valencià de classe mitjana, el que tradicionalment havia votat socialista, ja els hi està bé aquest model de creixement “insostenible”. Això crea riquesa... I quan hi ha riquesa, tothom hi surt guanyant, encara que, evidentment, no agradi a molts d’altres.
La PDE, aquesta tardor, ja ha anunciat que “vigilarà de prop” el canal Xerta-Riu Sénia. Fa uns anys, fins i tot jo pensava que seria un element per a fer prosperar els pagesos de les nostres terres. Després veus que entre els promotors hi ha alguns personatges que sempre han mirat més pels seus interessos que no pel dels altres (encara que ho disfressen molt bé) Finalment te’n adones que, efectivament, per molt telefèrica que sigui la canonada, en un moment donat, quan a algú l’interessi, pot tallar per on vulgui i tornar a empalmar-ne un altra que permeti portar l’aigua fins al N de Castelló! Si ho recordeu, alguna cosa així es volia fer (he dit volia?) amb l’interconnexió de xarxes!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)