FOTO PREMONITÒRIA

El Periódico de Catalunya publicava ahir una fotografia prou eloqüent i, per a mi premonitòria. A la foto en qüestió, estava feta a la llotja del Santiago Bernabeu, el camp de futbol del Real Madrid, en el temps que Florentino Pérez era el president de l’entitat merengue i José Maria Aznar presidia de les Espanyes. A la fotografia encara s’hi poden veure dos personatges més. Per un costat Ana Botella (ja sé sap que al costat d’un home important, sempre hi ha una dona intel·ligent) I al darrera de tot el grup Franciso Granados, com si es tractés d’un guardaespatlles. Francisco Granados, si és que algú encara no ho sap, és el cervell de la trama d’espionatge descoberta a la comunitat de Madrid i, segons les darreres informacions (torno a recalcar que són d’ahir o sigui que a hores d’ara ja s’han pogut produir novetats) ja fa al menys tres anys que sé sap (així ho va reconèixer Dña. Esperanza i que “ja va informar a Mariano Rajoy”)
Premonitòria perquè és un grup on, la majoria dels que surten poden tornar a ser protagonistes en els propers mesos. De Florentino es diu que vol tornar a ser-ne president de l’entitat blanca. En la seva època de president va tenir alts i baixos (com quasi tots) Es va guanyar, sinó recordo malament, dos copes de la lliga de Campions (o Champions League) i una lliga espanyola. Però això va ser al principi del seu mandat. El final del mateix va ser una època prou fosca per al madridisme. Recordo que un cop li vaig dir a un noi (per aquell temps amic del meu fill i madridista de pro) que, mentre Florentino seguís al front de l’entitat madridista, no guanyarien cap títol més. I així va ser... L’època de Florentino es recorda, sobre tot, per dues coses: per la manera com va pispar a Luis Figo del Barça (i que, segurament, va ser el que li va donar la presidència) i el pilotasso per la venda de la ciutat esportiva i que va reportar al Madrid els diners suficients per eixugar el deute que tenia i que pujava a quasi cent mil milions de pessetes!
Sobre Aznar es pot dir que la seva ombra planeja sobre la crisi de l’actual PP. Ahir per la nit en parlava Iñaqui Gabilondo a Quatro. L’enrenou que hi ha, només són rifi rafes per aconseguir fer-se amb la direcció del partit. Segui dient Gabilondo que, la situació, li recordava molt a la que va patir la Unión del Centro Democrático (UCD) de Adolfo Suárez l’any 1982, poc abans de la victòria socialista del mes d’octubre.
Qui em segueixi, també ho ha pogut llegir al meu blog més d’un cop. Si s’enfonsa l’actual barco del PP, Aznar es postularà com a l’únic salvador, no només del seu partit, sinó, fins i tot d’Espanya (al menys que millori molt l’economia en els propers anys...)
L’altre cop, quan va guanyar les eleccions el PP, jo vaig “segellar” una frase: “Molt malament ho tenien que fer els socialistes per a que guanyés un tipus com Aznar”.
De totes formes, ara, la majoria de gent ja coneix com governa Aznar. Durant els seus dos mandats electorals va tenir dues cares molt diferents. La primera, quan necessitava CiU per governar, es va mostrar dialogant. Eren els temps de que, fins i tot parlava català en la intimitat (tenia un cunyat rapitenc) En el seu segon mandat, amb majoria absoluta, el mateix dia de les eleccions, se li exigia a Pujol que parlés el castellà: “Pujol, enano, habla castellano!” Va ser l’Aznar prepotent i autoritari, el que va posar a Espanya a la Guerra il·legal de l’Iraq, el que no va voler reconèixer mai que els atemptats de l’11-M de Madrid va ser obra d’un grup terrorista musulmà!
Cal anar refrescant la memòria per als més desmemoriats!
I Ana Botella? La veieu d’alcaldessa de Madrid? Tot pot passar!

HIPOTÈTIC DESENLLAÇ DELS ESPIONATGES DE MADRID

He de confessar que els temes d’espionatge em fascinen. Com es munta la trama, com es desenvolupa la missió i el desenllaç, inesperat la majoria de vegades... Així que no tindria cap problema a l’hora d’escollir autors com Graham Green o John Le Carré i el seu personatge més conegut: George Smiley.
Per això segueixo de ben prop tot el que està passant al PP de Madrid. M’imagino intrigues i conspiracions de despatxos per aconseguir el poder que ara tenen els altres (els altres són els enemics encara que siguin del mateix partit) Els seguiments amb vehicles ràpids, les fotos amb objectius d’alta definició i els mètodes més sofisticats d’escoltes i seguiment de vehicles... El que no sabria dir qui són els bons i qui els dolents, com a les pel•lícules que sempre n’hi ha de totes dues classes.
Les darreres notícies (bé, les d’ahir), diuen que hi ha tres línies d’investigació (en el cas del 9-M –els atemptats de Madrid-, n’hi havia dues, per posar-vos una comparació del rellevant del tema) La primera és la que es farà des del Jutjat núm. 47 de Madrid que porta la instrucció del cas i ja ha dit el magistrat José Sierra que “veu indicis de delicte”. La segona és la que fa la direcció nacional del PP de forma interna per veure qui conspira i contra qui. En aquest cas, la instructora és Maria Dolores de Cospedal, Secretaria General de la formació. I la tercera l’ ha obert el propi govern de la Comunitat de Madrid que presideix Esperanza Aguirre.
Ja ho avanço ara que els resultat poden ser d’allò més diversos i que, en cada cas, les conclusions podent ser totalment dispars. Si realment, el cap de la trama és Francisco Granados, a instàncies o no d’Esperanza Aguirre, el resultat de la investigació del govern de la capital conclourà que no hi ha cas o que la culpa és dels socialistes madrilenys. La investigació oberta a instàncies de Mariano Rajoy, difícilment farà públics els resultats, si és que acaba descobrint els culpables, però aquests, a la llarga seran depurats i apartats dels llocs de presa de decisions del propi partit i també dels càrrecs públics.
I per acabar la investigació de la fiscalia (o judicial) S’ha d’esperar que, aquesta, sigui molt més objectiva que les anteriors. El que queda per veure és si no s’acabarà donant com a culpables els expolicies i altres personatges que són els que han fet la feina bruta i concloent que no hi ha proves suficients per inculpar els alts càrrecs. No seria el primer cop que s’arribi a uns resultats així (cas d’Amedo y Domínguez, per posar un exemple)
A la nostra vida política quotidiana ens assabentem moltes vegades de casos de tracte de favor, prevaricació, cobrament de comissions il•legals etc. Però sempre ens fa falta alguna cosa: les proves. Aquells documents que acabin implicant als culpables. Els fets estan a la vista de tots, la gent en parla, però per a inculpar a algú fan falta proves materials. I tenir-les sols ser “la madre del cordero”.

PASSANT DE TOT...

Aquest cap de setmana el vent bufà amb força. A les Terres de l’Ebre, segurament que no tant com altres cops, però a altres indrets de Catalunya els estralls van ser importants. Sense cap mena de dubte, l’episodi més important i trist, va ser la mort de tres infants a Sant Boi de Llobregat.
A Amposta que, com qualsevol lloc de les nostres terres, el vent va tombar arbres, arrancant senyals de trànsit, etc. Un d’aquests senyals va ser una informativa que indica la proximitat d’un col•legi, concretament el Miquel Granell, al carrer Sebastià Juan i Arbó. En veure-la arrancada dissabte al matí, vaig pensar en trucar la policia local per advertir-los del fet, tot esperant que fos retirada (els cotxes patrulla passen sovint), portada a les dependències de la brigada municipal i col•locar-la aquest mateix matí.
Ahir diumenge per la tarda, el senyal segui estant al mateix lloc, això si, algú l’havia posada plantada contra una paret per a que quedés més a la vista. Aquest matí, sobre les 12 ja l’he vist col•locada.
No es el primer cop que dono un avís a la policia local i “passen olímpicament” de mi. Segurament tindran coses més importants que fer i llocs on acudir...
Pensava en un adjectiu apropiat per al cas: Apatia? Desídia?
Segons el diccionari l’apatia “és l’estat anímic de qui res no commou” o “mancança d’interès, d’energia...”. I la desídia “manca d’activitat per negligència”. Realment els dos adjectius podrien ser apropiats, però caldria conèixer millor els agents de la policia local per arribar a posar-los el més apropiat.
Encara que, qualsevol que sigui l’estat d’ànim dels agents, cal pensar que no tota la culpa és d’ells. En l’anterior legislatura s’havia promès als policies l’equiparació salarial i condicions laborals amb el cos dels Mossos d’Esquadra. L’actual equip de govern (del mateix color polític per si algú no ho sap), després d’un any de negociacions amb el comitè d’empresa (amb majoria de membres de CC.OO.), va rebaixar considerablement les pretensions. I no només això, sinó també que dels endarreriments pactats, tampoc van arribar a satisfer tota la quantitat.
No obstant això cal dir que el ciutadà no té la culpa de la situació interna del cos i de les relacions amb els polítics que governen la ciutat i, quan se’ls crida, per petita que sigui la qüestió, caldria donar un servei ràpid i adequat.

EBRE BLOOK, UN LLIBRE DE RELATS EBRENCS

Un altre cop l’editorial Cossetània ha editat una recopilació de relats ebrencs però amb una novetat: han segut estrets de la bolcesfera, és a dir, dels blogs que tenen els escritos a Internet. El llibre s’anomena Ebre Bloock. Relats d’aigua dolça. I els autors que aporten les narracions són: Francesca Aliern, Jordi Andreu, Teresa Bertran, Josep Igual, Jesús Maria Tibau, Albert Guia, Emigdi Subirats i Laura Mur, entre d’altres.
El llibre va ser presentat ahir al Molí de l’oli d’Arnes per la llibreria Serret de Vall-de-roures i també ho serà a la tercera trobada de blocaires ebrencs que es farà els 6 i 7 de febrer a Tortosa i Roquetes.