AL·LUCINAR EN COLORS

Reconec que no segueixo massa les campanyes electorals i menys els debats televisions. Tinc les meves idees i, normalment, els que tenen certes inquietuds polítiques els deu de passar el mateix. A les campanyes, els mítings i els debats solen ser per reafirmar les conviccions personals de cadascú, sobre tot de militants i simpatitzants. Només un grup més o menys important d’indecisos són els que, finalment, poden fer variar el resultat. Difícilment, un militant del PSOE votarà PP i a l’inrevés passa igual.
Ahir, al final del Telenotícies nit de TV3, vaig poder escoltar, encara que fos a la distància, el resum del dia de la campanya dels principals candidats a les properes eleccions europees. Al parlar dels actes del CiU, del candidat Ramon Tremosa i del líder de la “casa gran del catalanisme” Arturo Mas, vaig quedar esperpèntic. Com es diu vulgarment, al•lucinava en colors! Deien que volen potenciar el petit comerç en detriment de les grans superfícies comercials. Els de CiU no són uns beneits, ja que saben que entre els propietaris de les petites i mitjanes empreses de Catalunya tenen un bon viver de vots. En canvi sí que són hipòcrites! I ho dic així, amb totes les lletres... o cal marxar molt lluny, a casa, es a dir, a Amposta hi tenim un bon exemple. Una ciutat de les petites a Catalunya (20.000 habitants) concentra un número important de supermercats. A saber: Mercadona, Ldel, Eroski, Caprabo, Dia (dos centres) i Aldi. També altres cadenes més petites i especialitzades com Electrohíper Europa o Schlecker i d’altres. I com es diu vulgarment, “Si no vols ‘caldo’ pren-ne dues tasses”, un grup d’inversors i constructors, han promogut, amb el beneplàcit de l’equip de govern i una part de l’oposició, una zona comercial entre el cementiri i l’Eix de l’Ebre, a tocar amb el polígon de les Tosses. De moment pareix confirmada l’arribada del Carrefour i d’altres superfícies del món del bricolatge i del lleure.
L’únic grup que hi va votar en contra, el PSC, va mostrar les seves reticències perquè no s’havia consultat a les dues associacions de comerciants de la ciutat: la Federació de comerç i el Triangle. I a sobre els caigué una pluja de difamacions com ara: “Volen que el comerç vagi a Tortosa”.
Viure per veure...

DOCTOR GUARDIOLA

Aquests dies he escrit molt sobre el Barça. També d’alguns jugadors. Però potser no tant de l’entrenador: Pep Guardiola. Els entesos en futbol diuen que ha estat l’artífex d’aquest Barça, no campió, sinó “tricampió”.
Es diu que prop del 85 % dels aficionats culers no creient amb ell (m’incloc) i alguns opinaven després de la primera derrota en el primer partit de lliga al camp de los Pajaritos contra el Numància i el següent empat a casa, que no arribaria a Nadal. Ara volen que renovi el més aviat millor i això que encara té un any de contracte i, si el volen aquí, segur que no marxarà en lloc, encara que li paguin més!
Hi ha una especialitat econòmica que es diu “economia aplicada”. Confesso que no sé de que va, però tan sé val, perquè no en vull parlar... Però crec que hauria d’haverne una altra que fos “psicologia aplicada”. Això és el que ha estat fent Guardiola tota la temporada: aplicar la seva filosofia als jugadors del Barça per a que rendissin sobre els terrenys de joc! I una bona mostra d’això és el que va fer el dia de la final de Roma. El “gloriós” 27 de maig (un mes de maig que no es tindria que haver acabat mai!)
Suposo que a hores d’ara tothom deu de saber del que estic parlant. Aquest matí ja ho ha comentat a la Cadena SER quan parlava dels titulars de les portades del principals diaris espanyols. Ho portava el Periódico (aquests dies el Periódico ha fet autèntiques meravelles amb les portades). Curiosament, per aquells que no l’heu vist, la foto no era de Guardiola, ni de la copa de la Champions, ni de cap jugador del Barça. Era de Russell Crowe quan va fer el paper protagonista a la pel•lícula “Gladiator”. Sota la fotografia s’hi pot llegir. “Els 7 minuts que van canviar la història del Barça. Així va mentalitzar. Pep Guardiola els seus jugadors. 1. Va escurçar l’escalfament a la gespa de l’Estadi Olímpic. 2. Va tancar els jugadors al vestidor i va apagar els llums. 3. Va projectar una pel•lícula barrejant escenes de ‘Gladiator’ amb imatges de tots els jugadors en ple esforç. 4. Va ambientar la sessió amb la música de l’òpera ‘Turandot’.
Poc a poc s’han anat sabent més coses. Aquest vídeo el va fer, a petició de Guardiola, un realitzador de TV3 amic seu i pareix que la cadena catalana l’oferirà en exclusiva. Si no ho he entès malament, dilluns que ve.
També és parla de Guardiola i de les seves premonicions: què si ell i Estiarte, al Barça, guanyarien la Champions un dia... Què si Messi faria un gol ‘important’ de cap...
Hi ha qui opina que molts d’anys amb aquest ritme, Guardiola no pot durar. D’alguna manera pareix que ell mateix ho pensa així al declinar l’oferiment de renovació pel Barça. De moment vol acabar l’any que li queda de contracte “i després ja es veurà...”.
Jo veig a Guardiola donant classes magistrals de psicologia aplicada al futbol i intueixo que alguna universitat catalana i no catalana el faran doctor “honoris causa”. I quan es retiri, que algun dia haurà de ser, farà el que fan els personatges importants com Clinton, Felipe González, etc.. donar conferències per tot el món i escriure algun llibre de tant en tant.
Però mentre tot això no arriba, a gaudir del Pep i del nostre Barça. Jo amb la lliga, havent guanyat al Madrid, ja em conformava. Després va venir la copa del Rei i l’èxtasi de la Champions! És pot demanar alguna cosa més?
Per cert, jo no tinc tants de dots per endevinar com Guardiola, però després del 2-6 vaig dir que el Barça podria ser campió sense guanyar cap partit més, perquè el Madrid els perdria tots. De moment s’està complit. Però vaig dir que el Barça seria campió amb un gol de Gudjohnsen i aquí em vaig equivocar. L’islandès ni va jugar, però el Barça va guanyar!
Gràcies mestres. Gràcies doctor!

DEL BARÇA MÉS QUE UN CLUB A UN EQUIP MÀGIC

Ahir, en acabar el partit (un partit que va durar més de 90 minuts, ja que cal comptar tota la cerimònia de lliurament de trofeus i també la celebració del Barça), vaig escriure un petit comentari al blog. Acabava dient que parlaria de Cristiano Ronaldo.
Ahir no tocava. La nit d’ahir era per a gaudir-la. Per viure el moment. Un moment que, juntament amb tants d’altres, el “reviurem” molts de cops a la nostra vida. Després del històric 2-6 al camp del nostre etern rival, vaig opinar, con tants d’altres, que un resultat semblant tardarem en veure’l. Només solen passar cada 25 o 30 anys... Del 0-5 al 2-6 o de 1974 a 2009! Seria un goig poder-ne viure un cada any, però sembla una mica difícil per no dir impossible.
Al Manchester Unitet va mostrar-se al meu parer, com el gran equip que és. Només cal mirar el percentatge de possessió de pilota per a comprovar-ho: sobre un 52 a 48 a favor del Barça. Aquest any, el Barça, amb rivals d’extraordinària entitat ha assolit percentatges propers al 70 %. Però el Manchester era el vigent campió de la Champions i, sobre el camp, ho va demostrar. Sobre tot en els primers 10 minuts o, Ronaldo i els seus van arribar en suficient claredat 5 cops davant de la porteria de Valdés mentre que el Barça encara no s’havia apropat a la de Van der Sar. Cristiano es va reivindicar com un davanter perillós. Sobre tot a pilota parada, amb els desmarcades i regats.
Però passats aquests 10 minuts i amb l’arribada del gol d’Eto’o (qui ens ho hauria de dir amb el pèssims partits que estava jugant darrerament), el Barça va començar a rutllar i el Manchester fa anar afluixant poc a poc. Fins l’èxtasi del gol de Messi. Faig un parèntesi. No sé si heu vist avui al Periódico la foto del remat de cap de l’argentí i la cara del porter holandès; tot un poema, ja que només sortir la pilota del cap de Leo, Van der Sar veu que ja és gol. Tanco parèntesi. I aquest va ser el final dels anglesos. A partir de llavors només hi va haver un equip sobre el terreny de joc: el Barça. I amb un equip on s’acaba més aviat de nomenar els jugadors que no eren de la cantera que no dels que s’han format a la ‘Masia’: 7!!
I va ser llavors quan Cristiano Ronaldo va mostrar la seva pitjor cara. La del nen cregut i malcriat. Com sé sol dir: “Li han dit ‘guapo’ i s’ho ha cregut”. Un bon jugador per al Real Madrid! No desentonaria amb Ramos, Guti i companyia... Ronaldo, ahir, va merèixer ser expulsat. Les dues entrades a Puyol eren de targeta... A la primera l’àrbitre no li va voler ensenyar!
Ronaldo, el considerat fins ara el ‘millor jugador del món’, al menys de forma ‘oficial’, va veure com el joc de Messi el superava. Messi va demostrar tenir molts més recursos de Ronaldo i un millor toc de pilota que el portuguès. És comparable a dos jugadors de tennis. Un domina les pistes ràpides i l’altre és un mestre de la terra batuda. Aquest darrer, normalment, ha de tenir molt més repertori de cops que l’altre que basa el seu joc en el servei i la boleia...
Segurament Messi serà considerat a partir de la propera tardor, de forma oficial, el millor jugador d’Europa. Oficiosament, de ben segur que ja ho és des de fa temps... Amb el permís d’Iniesta i Xavi (que va ser nomenat el millor jugador de la final) Però aquests no són ni brasilers ni argentins. Un és de Fuentealbilla (Albacete) i l’altre català de Terrassa. Però no només aquests van brillar amb llum pròpia. Què em dieu del propi Puyol? O Piqué? Quin gran descobriment el de Piqué!
En resum, un Barça de somni!!

BARÇA, BARÇA, BARÇA!!!

El crit culer més repetit és: Barça, Barça, Barça!!! Aquest dia, aquest any, és l’any del 3. En acabar el partit he enviat un parell de missatges on deia: 3 de 3 i 3. Tres títols (copa, lliga i champions, com diu la coneguda cançó dels de Crackovia) i 3 copes d’Europa!!! És un any de somni. Un any per a guardar i recordar. De moment ja he aconseguit diversos DVD’s (un d’ells el 2-6 al camp del Madrid) Crec que aquesta victòria té quasi tan de mèrit per als barcelonistes com la champions d’avui. Si més no, va ser clau per a donar-nos la lliga. Si el Madrid ens hagués guanyat, potser ho hauria canviat tot.
Però avui és un dia de felicitat i celebració.
Crec que per damunt de tot s’ha de felicitar a Pep Guardiola i a tots i cada un dels jugadors de l’equip. Els que han jugat i els no ho han fet per lesió o per una altra cosa. Dies com avui tots són importants.

Tant màgic és el número 3 aquest any que caldria proposar canviar, encara que només fos per uns dies, una senyera amb 3 barres roges, com la que tenen a Foix. Seria l’homenatge de Catalunya al nostre Barça.
(Demà parlaré de Cristiano Ronaldo)
Felicitats Barça i felicitats Barcelonistes!!!