AMPOSTA A LA BATALLA DE L’EBRE

El coronel Manuel Coco Rodríguez (conegut com ‘el Abuelo’) havia establert el seu quarter general al poble de Santa Bàrbara, prou allunyat dels hipotètics bombardejos de l’artilleria de l’exèrcit republicà que dominava l’altre costat de l’Ebre i suficientment prop per a desplaçar-hi ràpidament les tropes davant d’un eventual atac enemic.
Això és el que precisament va passar la nit del 25 de maig de 1938. A ¼ d’una, la XIV Brigada Internacional de la 45èna Divisió de Lister, anomenada la Marsellesa i més concretament el Batalló “Comuna de París” va intentar sense massa èxit travessar el riu des de la zona de Font de Quinto (Campredó) fins la llera dreta (zona de Mianes i la Carrova), a tocar d’Amposta. La infanteria franquista, a més de comptar amb una situació més avantatjosa, estratègicament parlant, també va tenir el suport de la Legió Còndor de l’aviació alemanya que donava suport a Franco i que tenia com a seu el camp d’aviació de la Sénia.

En poques hores, l’exèrcit rebel, va causar més de 1.000 morts a les forces republicanes, alguns d’ells ofegats o tirotejats dintre del propi riu. La majoria dels morts van ser francesos, però també n’hi havia d’espanyols i d’altres nacionalitats.
Els llibres d’Història parlen de que l’atac republicà només era una maniobra de distracció per preservar les altres escomeses que s’anaven a fer de forma simultània riu amunt: la primera per la zona de Gandesa i l’altra per Faió (Saragossa) Però és evident, que també es buscava l’èxit que, qui sap, sinó hauria pogut canviar el curs de la guerra...

El passat diumenge 6 de juny, organitzat per la secció local d’Esquerra Republicana de Catalunya, es va fer a Amposta una visita guiada pels espais on va tenir lloc la inclusió republicana d’aquell dia de Sant Jaume del 38. Com a guia comptarem amb la presència de Màrius Pont, president del Centre d’Estudis Planers de Santa Bàrbara.
Així, només sortir d’Amposta, per l’antiga carretera de Masdenverge, darrera del cementiri, poguérem veure els dos darrers búnquers que encara queden i que foren construïts per l’exèrcit republicà per a protegir les seves tropes en el cas de retirada quan encara ocupaven el marge dret de l’Ebre. Després visitàrem l’antic molí fariner de Barrín, al costat del canal, allí per on el pont de l’autopista creu l’Ebre, a menys d’un Km de la capital del Montsià. A la paret que dóna al riu encara s’hi poden veure impactes de bala i, en alguns forats, els més elevats, la munició hi és present i visible.
De tota la visita, el cim des d’on el coronel Coco Rodríguez, ‘el Abuelo’ va comandar el sagnant episodi, és, sense cap mena de dubte, el lloc més emblemàtic. Es troba just sobre la torre de la Carrova i va caler passar per la cantera d’en Simó per a poder-hi accedir. Des d’aquest punt, la vista del riu, el traçat de l’antiga línea fèrria de la Val de Zafan, el canal de la dreta de que també va servir com a defensa dels soldats rebels, els ponts del canal on hi havia metralladores per impedir l’avanç republicà, els arrossars, les hortes i la resta de conreus, és impressionant. Llunyana, a l’altre costat del riu, es pot veure la torre ‘bessona’ de Campredó, envoltada de tarongers. De les explicacions d’en Màrius et podies fer una idea prou acurada de com es va desenvolupar el combat.

Finalment, travessant la carretera que va cap a Tortosa i el canal de rec, entràrem a la finca de Jordi Talarn. Jordi no va deixar passar l’ocasió de convidar els assistents en un petit aperitiu que ell mateix havia preparat. A la porta de la caseta (que lloga com allotjament rural) hi ha una placa metàl•lica que commemora l’efemèride i que fou inaugurada el 24 d’octubre de 2005 per Cecile Rol-Tanguy, esposa d’Henry Rol-Tanguy, comissari de 14èna Brigada, segons diu la inscripció. A més, ens va mostrar dues vitrines amb bales trobades dintre de les seves terres, allí on tants soldats hi van deixar la vida.
Encara faltava per veure algun altre mas, els ponts del canal i la desembocadura del barranc de la Galera on també hi son visibles els forats que van produir les bales ‘menys mortíferes’. Però el matí, com aquell que no vol, ja se’ns havia tirat a sobre i s’havia fet l’hora d’anar a dinar. Així que, sentint-ho molt, el grup on anava jo i també el meu amic Paco Itarte d’Ulldecona tinguérem que abandonar, molt al nostre pesar, la interessant visita.

ELS ARBRES DEL PORT

El Port és el massís més alt i gran de les nostres terres. El cim més alt és Mont Caro amb 1.447 metres d’altura. Personalment evito d’anomenar-lo Ports de Tortosa Beceit o senzillament els Ports. De petit el vaig conèixer com el Port i, per a mi, sempre serà així.
No sé si algú va veure anit la pel•lícula que va emetre TV3: “Elizabeth: l’edat d’or”. No us en faré la crítica, però sí que us explicaré una mica la trama. Es desenvolupa al segle XVI als temps en que l’Espanya de Felip II dominava el món conegut. Encara que un dels mals de la marina espanyola era la pirateria tolerada des del Regne Unit. Finalment, Felip II va decidir atacar les illes Britàniques. Per això va fer construir una gran flota de vaixells que sé la va anomenar “la Invencible”. Per a construir-la es van d’haver de desforestar molts de boscos de la Península Ibèrica, ja que la quantitat de fusta que es va necessitar va ser molt quantiosa.

I ara ve la connexió entre “la Invencible” i el Port. Em van dir una vegada que la part E del Port, la que està de cara al mar o la que és visible des de la comarca del Montsià i bona part de la del Baix Ebre, està sense arbres perquè es van tenir que tallar per a la flota de Felip II.
Mai ho he pogut confirmar, ja que no tampoc he trobat mai cap referència sobre aquest particular.
Algun dels lectors m’ho podria confirmar si és cert? El que pareix clar és que no hi ha massa motiu per a que no n’hi hagin. Aquesta part es situa al resguard del vent de Mestral i és la més solejada de tot els massís.
Al final de la pel•lícula van sortit algunes referències històriques sobre el que va suposar la derrota de “la Invencible” (1588). Entre altres coses es va dir que la ser la “derrota més humiliant mai soferta per l’Armada espanyola”. La victòria de referència va ser la batalla de Lepant (1571) on la flota espanyola comandada per Joan d’Àustria (germà bastard de Felip II) va derrotar a la de Turquia, evitant així el domini otomà per bona part del continent europeu.

LA RETALLADA DE L’ESTATUT: LES VEGUERIES

Ara resulta que des de Madrid ens volen fer creure que l’Estatut que ha sortit del TC “és un bon Estatut” i que “molts canviaran d’opinió quan s’hagin llegit la sentència integrament”. Si més no ho diu Rodríguez Zapatero i també d’altres, com per exemple Pérez Rubalcaba l’altre dia (ja us en vaig parlar)
Faríem bé els d’aquí, sobre tot els socialistes, de no deixar-nos ser atrets pels “cants de sirena” que ja han començat a arribar de Madrid i que, sense cap mena de dubte, ens seguiran arribant. Potser el PP, al que ja li va bé la sentencia, optarà més pel silenci al menys que se’ls hi pregunti directament. Però el PSOE ens voldrà vendre, de totes totes, que Catalunya hi surt guanyant. Cal recordar que l’actual Estatut va ser degut a la iniciativa del President Maragall i, només per això caldria defensar, al menys els text aprovat en referèndum pel poble de Catalunya fins on calgui i es pugui...
Evidentment tot és qüestió de números i, la matemàtica no sol fallar mai (o quasi que mai) Vull dir amb això que, encara que sigui un Estatut retallat em sortit guanyant respecte al de 1980, Faltaria més! L’altre dia en parlava el President Montilla contestant als de ICV-EUA pel referèndum que volen promoure: “És que volen que tornéssim a l’Estatut d’abans?” –deia- No, evidentment que no, que encara hi sortiríem perdent més. Però tampoc volem un Estatut com els que ens ha quedat!
Me dóna la sensació que, amb 30 anys, hem avançat molt poc en el camí cap a una autonomia plena que, en definitiva, era el que propugnava la constitució del 78. Ja no parlo d’independència (que també en podria parlar), sinó d’un autogovern real i sense dependre de Madrid en tot allò que afectés d’una manera directa amb els interessos de Catalunya i dels seus ciutadans. Pareix que només en el terreny del finançament (que era evident que calia revisar i millorar) i el de l’educació, s’hi sortia guanyant d’una manera evident.
Poc a poc es va coneixent tota la sentència. A les primeres hores ja es va parlar de la limitació que es va establir en el terreny de la Justícia i del Síndic de Greuges.
Avui, segons informa el Periódico de Catalunya, tampoc es podrà portar a terme la divisió territorial a la que s’aspirava.
Les províncies no variaran els seus límits geogràfics. Com a molt se’ls hi podrà canviar el nom pel de Vegueries. I, evidentment, les Diputacions no desapareixeran i, com a molt, es descentralitzaran. De fet la de Tarragona ja ho va fer obrint una seu a Tortosa. Amposta també aspira a albergar-ne una altra, però ja ho veurem...
Així que podem anar dient “adéu a les vegueries”. Tots aquells debats agres i acalorats que s’han portat a terme durant molts anys a algunes ciutats de Catalunya que aspiraven a ser “capital” o “cocapital” de vegueria (com és el cas d’Amposta), hauran estat del tot estèrils.
Ara caldrà veure quin debat s’inventaran aquells que per a governar, han aixecat sempre la bandera del “localisme” i la de “tots els mals ens arriben de fora”.
Més que de debats estèrils i “batalles locals”, ara és hora, més que mai, d’anar units. Al menys els tres partits que configuren l’actual govern de la Generalitat més CiU. De moment, pareix que sí, veurem quan dura... Més enllà de les eleccions de la tardor? Està per veure’s!

“ABSOLUTAMENT IMPECABLE”

Des de que estic a l’Ajuntament d’Amposta he hagut d’escoltar de boca dels seus màxims representats (i força vegades) que la seva gestió ha estat “absolutament impecable”.
Potser per això, gràcies a aquesta gestió i a l’aval que va fer el seu dia l’anterior alcalde mitjançant un decret d’alcaldia il•legal (ja que va tenir que ser ratificat pel ple a la següent legislatura), l’ajuntament ha de fer front a més de 550.000 euros que va deixar de forat l’empresa que explotava l’escorxador municipal.
Segurament que també gràcies a aquesta gestió “absolutament impecable”, els Multicinemes Tortosa, SL, l’empresa que gestiona els Cinemes Roquetes, ha presentat una querella contra l’ajuntament d’Amposta per haver permès que els multicinemes d’Amposta estiguessin 7 anys i mig sense llicència d’establiments infringint les ordenances municipals i les més elementals normes que reguen l’espectacle del cinema. La quantitat reclamada en concepte de danys i perjudicis s’eleva a uns 5 milions d’euros.
Però aquests són temes dels que alguna vegada ja n’he parlat, i més d’un cop diria jo. Potser ara caldria parlar d’altres exemples d’aquesta gestió “absolutament impecable”, com os deia abans, per part dels dirigents de la nostra ciutat.
Dilluns varem tenir ple. No us en he parlat abans, perquè la sentència del TC sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya, manava a l’hora d’expressar la meva opinió durant els dies precedents.
Dintre de l’apartat de precs i preguntes, el portaveu socialista li va preguntar a l’alcalde si l’empresa que està construint la nova zona comercial (Fururo Ciudad Amposta, SL) ja havia pagat la totalitat de la llicència d’obres i que, després de tots els terminis que sé li havien donat, el darrer finalitzava el 30 de juny (ahir)
En un principi, l’empresa que se’n feia càrrec de la urbanització i construcció era Castellania d’Amposta, SL, propietat de diversos empresaris ampostins. Més tard, un dels socis, valencià pera més dades, va acabar fent-se amb la majoria de l’accionariat i va constituir una nova empresa (Furuto Ciudad Amposta, SL, ja esmentada anteriorment) L’import de la llicència d’obres pujava a uns 400.000 euros, dels quals, quan encara era Castellania d’Amposta, se’n va pagar una petita quantitat (sobre un 10 % sinó recordo malament) i per la resta va demanar un ajornament a l’ajuntament. En una decisió sense precedents, l’equip de govern va autoritzar aquest ajornament. No cal ni dir que la majoria dels terminis es van anar incomplint sistemàticament. D’això no se’n diu ‘tracte de favor’?
Ara bé, després de tot això, la resposta de l’alcalde ens va deixar ‘al•lucinats’ (al menys a mi, ja que, l’altre dia, el diari el Punt, parlava de que les seves explicacions no ens havien convençut. Segons l’alcalde, l’Ajuntament, encara ELS HI DEU DINERS, ja que sobre el 30 % de les despeses d’urbanització, correspondrien ser pagades per l’Ajuntament com a propietari de part del sòl d’aquella zona.
Sobre la promotora valenciana que construeix “el futur comercial de la ciutat” encara voldria dir una cosa. La majoria dels qui hi treballen són valencians, ja que l’empresa constructora Font Gandia, SL són d’Alcoi (sinó ho recordo malament) En l’hipotètic cas de que fos un altre govern, ¿us imagineu con criticaria CiU què, amb l’atur que té la construcció a Amposta, es donés feina a treballadors de fora? Ara, no passa absolutament res!!