LES CARTES DEL PRESIDENT DEL PP D'AMPOSTA

Quan avui m’ha arribat la Revista Amposta (2a quinzena de juny, núm. 811) la primera cosa que he fet és donar-li una ullada i m’he aturat a la carta signada per Guillermo Martínez, president del PP d’Amposta i que titula: “Ni solidari, ni progressista i sense idees”.
La veritat és que abans de llegir-la em pensava que l’argumentació seria diferent. Tots coneixem la situació de crisi per la que està passant el nostre país i quines són les “solucions” que dóna el PP a nivell estatal.
Però a l’hora de llegir-la he vist que els “trets” no anaven per on m’esperava. Una vegada més, Guillermo Martínez demostra que només té una visió de la realitat: la dels petits empresaris i autònoms.
Aquests, com els treballadors que estan aturats o cobrant una prestació mínima, o els funcionaris que sense saber com hem vist com ens rebaixaven el nostre sou o els joves que han acabat d’estudiar i no aconsegueixen trobar la primera ocupació, s’ho estan passant malament. Alguns molt malament.
Però Guillermo Martínez, el que fa, és defensar les seves “garrofes”. I no és que em sembli malament, però ens casos com aquests, quan diu que és el president del PP d’Amposta, quan escriu ho hauria de fer pensant en tots aquests col•lectius i no només d’un de sol.
Una cosa és tenir un blog, com jo, on m’esplaio i dic allò que sento depenent de la inspiració diària. Però a l’hora d’escriure una “carta al director” (i sé el que dic, ja que n’he escrit unes quantes – avui mateix me’n publica una el Punt-), l’argumentació quan es tracten temes generals, ha de ser general i no concretar-les a un fet concret.
Es queixa Martínez de que els petits empresaris i autònoms sofreixen l’impagament per part d’altres empresaris i que han d’afrontar igualment les liquidacions de l’IVA. Però és que això és per llei i és així des de que va entrar en vigor la llei de l’IVA l’1 de gener de 1986! Només després d’una demanda i una resolució judicial favorable, el Tresor Pública podrà retornar les quantitats ingressades per dit impost i que no s’hagin pogut cobrar. Ell demana que sigui l’Administració qui embargui els deutors. Bon suggeriment. A veure si el seu partit ho porta al programa de les properes eleccions i canvia la llei.
També parla dels certificats necessaris per a poder obtenir subvencions, cobrar de tercers, etc. Gràcies a aquesta mesura, l’Agència Tributaria aconsegueix recaptar molts diners que abans eren incobrables. I això va en benefici de la societat, no en contra dels petis autònoms i empresaris.
També parla de la banca que no facilita crèdits. Potser serà per l’ús que se’n va fer per part d’alguns quan no hi havia cap problema per aconseguir-los... O no?
Però eludeix parlar del món empresarial “en majúscules”. De les grans empreses on, el seu president, Gerardo Díaz Ferran s’omple la boca de lloances cap a Mariano Rajoy.
Tampoc no parla dels casos de corrupció que afecten el PP per més de mitja Espanya (el darrer s’ha sabut aquesta mateixa setmana i està implicat directament el líder del PP d’Alacant que, al mateix temps és el president de la Diputació!
Espero que, com ja apuntava abans, totes aquestes coses canviïn quan governi el PP. Personalment, ja ho sabeu, espero que trigui encara molts d’anys en fer-ho.

PD. Per cert, res sabem de les mesures que aplicaria el PP si estigués governant. És la millor manera de que ningú té les critiqui!

RETRATS

“Retrats” és el darrer documental del “faldut” Pau Itarte i del barceloní Quim Fuster que un altre cop han decidit treballar plegats després dels èxits anteriors com "Sin piedras" i "Somos viento", amb el grup Amparanoia.
El documental es passarà dissabte dia 10 de juliol a partir de les 19:30 de la tarda a l’Orfeó Ulldeconenc (Carrer Major núm. 147), evidentment, d’Ulldecona.
Personalment penso que no és el millor dia, ja que coincidirà amb la manifestació en defensa de l’Estatut que es farà a Barcelona, pràcticament a la mateixa hora, no obstant desitjo que tingui un gran èxit de públic i d’acollida.

ESTIMAT ENEMIC

Feia dies que no realitzava cap immersió per l’anomenada “política nacional” (espanyola), però el PP (sempre el PP) m’ha donat peu a fer-ho.
Ves per on, enemic irreconciliables del PP valencià, zaplanistes i “campspistes” (o serà camperos?), ara, de sobte, formen una pinya i critiquen (com no!) al govern de Zapatero.
El motiu? La detenció i la imputació del líder del PP a Alacant, José Joaquín Ripoll. Una altra vegada, la policia, ha detingut un líder “pepero” immers en un presumpte cas de corrupció. La revista digital el Plural l’anomena, simplement, “Gürtel 2.
Al fons, és més del mateix: un contracte de serveis fet per una ajuntament a una empresa “propera” amb la mediació del líder territorial, l’home d’influència del partit.
A partir d’aquí, allò que és previsible. Una ordre judicial per a fer els corresponents escorcolls i detencions als presumptes imputats.
També més que previsibles les reaccions dels afectats: conspiració del Ministeri de Interior, innocència dels detinguts, etc.
El que més crida l’atenció és la negativa del TSJCV (o del TSJV, encara no ho tinc clar), l’alt tribunal de justícia al País Valencià, que nega que hi hagi cap ordre judicial (permeteu-me ???!!!) És insòlit que el màxim òrgan judicial pugui negar una cosa certa. Potser primer hagués calgut assabentar-se? Possiblement, abans de quedar en ridícul, sí! Va ser el Jutjat de Primera d’Instrucció núm. 3 d’Oriola qui va dictar les ordres oportunes per investigar els presumptes fets. Però els jutjats no dicten aquesta mena d’ordres (escorcoll, detenció, etc.) si no hi ha proves policials suficients per a portar-se a terme. Llavors, una pregunta als senyors del PP: Hi ha independència Judicial, sí o no? O només la hi ha quan a vostès els convé?
Però si les reaccions del Tribunal Superior de Justícia “criden” l’atenció, també la crida veure enemics (que fins avui em pensava irreconciliables) fent pinya i intentant defensar allò que és indefensable: un altre cas de corrupció política al País Valencià.
I mentre, Rajoy, imagino, farà com sempre, eludirà respondre les preguntes que, directament, sé li faran sobre els cas i, quan pugui, davant dels seus, atacarà el govern de Zapatero que és, segons ells, el mal de tots els mal que sofreix el país.
Déu ens agafi confessats si un dia tornen a manar aquesta gent(ola)

DARRERE DE LA SENYERA

¿Què passaria si fos Pujol (o Mas) el president de la Generalitat i el PSC qui no volgués manifestar-se darrera de la senyera?
A més de tractar els socialistes de “poc catalans”, des de CDC, s’engegaria una campanya parlant de “deslleialtat cap a la primera institució de Catalunya i d’estar en contra de la unitat dels partits catalans”.
Ara és a l’inrevés. És CiU que no vol manifestar-se darrera de la senyera (ells que n’han fet ús i abús) i que, amb la seva actitud, no ajuden gens ni mica a que dissabte hi pugui haver una manifestació multitudinària com caldria esperar d’un acte reivindicatiu de la sobirania nacional catalana com el que ha estat convocat.