Qui se’n recorda de “les Torretes”?
A uns 200 metres de la Galera, en direcció a Santa Bàrbara, aproximadament on avui comença el desviament, fa uns anys, abans d’eixamplar la carretera, hi havia dues petites torres elèctriques d’estructura metàl·lica. A la part dreta, i al costat de la torreta, uns pilars de pedra protegien de possibles caigudes al barranquet. Era el “límit” per als jovenets del poble. D’allí no es podia passar.
Aquell diumenge, esperant que arribés l’hora de dinar, havíem arribat fins les Torretes. Mentre estàvem seguts sobre els pilars parlant de qualsevol cosa intranscendent, un burro, amb la roda del carro travada, va passar pel davant. A l’interior del carro no s’hi veia ningú. La situació ens va encuriosir, els meus amics em van dir que mirés al seu interior, no fos que a l’amo li hagués passat alguna cosa. Fent el cor fort vaig mirar; el carro era completament buit.
El burro, estrany a qualsevol situació, continuava impertèrrit el seu camí. En arribar al carrer Sant Llorenç, deixà la carretera i continuà carrer avall. Total la colla el seguíem perplexos. De tant en tant trobàvem alguns veïns i ens preguntaven coses a les que no sabíem que contestar. Finalment, un el reconegué: “És el burro de Rosendo!” –va exclamar-.
Mentre, el burro, va arribar a l’alçada del carrer Sant Isidre i tornar a girar. Finalment, en arribar davant de la casa del seu amo, s’aturà.
La dona de Rosendo estava consternada al no saber que li havia passat al seu marit.
“Ja arriba!” –va dir algú en aquell moment-.
Rosendo feia estona que corria a certa distància del carro.
L’explicació era ben senzilla: S’havia aturat per a fer les seves necessitats...
