En la recta final de campanya, el candidat Duran (no entenc cons se’l valora tant després dels improperis que solta), diu que els catalans hem de votar a CiU per “dignitat nacional”, a part de dir-nos que s’ha de votar “amb el cap, amb el cor, però també amb la cartera”...
No sé què és per ell la dignitat. Dignitat quan?, Només quan els de CiU ho diguin? On està la dignitat nacional quan pacten amb el PP? Un partit que fins i tot aquí a casa va en contra de Catalunya oposant-se a la llei d’immersió lingüística (només per posar un exemple) On estava la dignitat quan va pactar amb el PP el transvasament de l’Ebre? Ahir mateix, al míting que va fer el PP a València, Carlos Fabra (l’actual president de la Cheneralitat) va reclamar-li aigua a Rajoy. ¿Quin paper jugarà el govern de Catalunya ara què té el mateix color que fa 10 anys quan la societat ebrenca estava mobilitzada per impedir l’aberració del transvasament de l’Ebre? Potser no trigarem gaire en saber-ho i veurem si el que diuen ara de que “s’oposen al transvasament”, és cert o simple parafernàlia electoral.
A l’Alícia Sánchez-Camacho (aquesta si que no aprova) diu que han de venir a Espanya immigrants “qualificat”. Ep! Aquesta és nova. Pensem-hi un moment. Immigrants sí, però qualificats... No és millor que es destinin tots els recursos necessaris per a formar els nostres joves? Si a tota la ma d’obra barata autòctona que hi va haver durant els anys de la bombolla immobiliària (per entendre’ns, els que treballaven de manobres) se’ls hagués format adequadament en lloc de “facilitar-los” la sortida de les escoles cap al mercat de treball, segurament ara tindrien molta més facilitat per a incorporar-se a un altre sector productiu.
Un dels problemes de l’atur d’aquest país és la manca de ma d’obra qualificada. Les raons són diverses, però un d’elles és la manca de col·laboració entre els centres productius (fàbriques, tallers, etc.) i els centres educatius. És indispensable que els nostres joves estiguin formats. En el pitjor dels casos, si no troben feina aquí, sempre poden anar a buscar-ne fora. Ara, els “no qualificats” competeixen directament amb la majoria dels immigrants que venen amb les mateixes condicions i, a qui agafarà primer un empresari, a aquell que estigui disposat a treballar barat i sense pràcticament garanties o al que tingui unes pretensions salarials més elevades.
En la actualitat, pràcticament, els únics professionals qualificats que arriben són del ram de la sanitat (cubans, colombians, etc.) i no és que aquí no en formessin, sinó que els “nostres” se’n van a d’altres països on se’ls hi paga millor.
