Dijous llegia al Periódico una carta que portava per títol "Pujada de l'IRPF" justa". El seu autor estava d'acord (en general) amb la pujada que patirem tots els treballadors assalariats a partir de la nòmina d'aquest mateix mes de gener. Venia a dir que "com tenim treball, hem de pagar més". TOTALMENT EN DESACORD.
Tant ens han ficat la crisi al cap i tant han reiterat que les mesures que s'apliquen són les idònies per a sortir-ne, que al final, tots plegats, ens ho acabarem creien.
L'altre dia al Triangle, havia una informació que deia que si a les grans empreses se'ls hi pugés un 5 % l'Impost sobre Societats, pràcticament es cobriria l'import que estima el govern que es necessita per a quadrar les macroxifres de l'Estat. Llavors, per què no s'apuja l'IS? Imagino que serà perquè massa amics seus (o sigui gent del PP o molt propera) hi tenen interessos i potser millor "no anar tocant allò que no sona".
Però és que hi ha una altra dada molt significativa. Quin país, amb quasi 5 milions d'aturats, estaria passiu davant aquesta situació? O dit d'una altra manera, per què els aturats no surten al carrer a protestar contra la crisi provocada pel capitalisme? A què esperen?
Deu de ser que s'arriba a un punt que la gent es conforma amb el poc que té i deuen pensar "Virgencita, Virgencita, que me quede como estoy". Conformisme o conformitat amb les mesures que s'apliquen tant aquí com allí.
Ho veig i, certament, em costa de creu-re-ho.
