dilluns, 11 de febrer del 2013

FERRÉ PRETÉN TAPAR-SE LES VERGONYES MENYSPREANT EL PSC

Durant vuit anys vaig conviure amb els membres del grup municipal de CiU de l’Ajuntament d’Amposta. Temps més que suficient per a tenir temps de conèixer fil per randa com són i com pensen.
De tot grup polític sempre sobre surt un líder. Durant els primers 4 anys el líder indiscutible va ser Roig y gualdo, el qui va ser alcalde de la nostra ciutat durant 20 anys. Els tics autoritaris, prepotents i xulescs que tenia, pensava que no es podien heretar i, esperava, que la persona que va designar per a substituir-lo fos molt més dialogant.
Però sembla ser que 20 anys a l’ombra del seu mentor (cal recordar que, en aquest moments, lo sinyó ancalde ja porta quasi 26 anys exercint càrrecs públics dintre de l’ajuntament) pesen massa i acaben tenint una repercussió molt directa en el seu tarannà.
Manolito, com era conegut fins no fa tant, va seguir aplicant la mateixa política que el seu antecessor. Té molt clar que és el que li dóna vots a Amposta per a seguir mantenint la majoria absoluta heretada. Sap que tenint contents als seus en té prou i sap con fer-ho. També sap que esgarrapar vots d’aquells col·lectius que no li són fidels, és molt difícil al menys que se’ls guanyi amb alguna compensació.
Lo sinyó ancalde sap que els que sé li està retraient des de l’oposició és veritat. I ho sap perquè ningú com ell coneix la situació per la que ha passat Amposta en les darreres dècades. Fins i tot més que Roig y gualdo, ja que, Manolito, compta amb l’avantatge de presidir la societat que gestiona l’Hospital Comarcal que, dit sigui de pas, gestiona un pressupost quasi tan important com el del propi ajuntament.
Des del passat mes de junt, el grup municipal del PSC està traient el draps bruts de la gestió del Dr. Ferré (que també se’l coneix així) Primer va sortir a la llum l’enorme despesa que significa per a l’Hospital Comarcal el lloguer del centre de rehabilitació, situat al carrer Amèrica i que, a sobre, està infrautilitzat, ja que té un altell desocupat. L’import d’aquest lloguer (després es va saber que era en opció de compra) s’eleva a un 12.500 euros mensuals.
Més tard es va denunciar el tema del lloguer d’una grua que, encara que sembli menor, també significa un cost inútil i que es podria estalviar perfectament.
La darrera denúncia fa referència a la urbanització de la zona comercial adjacent al cementiri i que, segons el governs municipals, un important centre de negoci per a la ciutat.
El grup municipal del PSC ha denunciat recentment, que el sobre cost de la urbanització de tot aquell recinte, ha estat de més d’un milió d’euros.
En el darrer número de la Revista Amposta, el grup municipal de CiU acusen el socialista de no assabentar-se de res i confondre la informació que tenen. Manolito i el seu equip saben que el que diuen només s’ho creuran els seus, però ja els va bé.
Quan el grup del PSC va decidir treure a la llum aquest tema, van esperar a tenir un informe de la secretaria i la interventora local on hi constava amb tot detall el pressupost inicial i des desviacions pressupostàries que hi van haver posteriorment.
El menys preu a l’oposició socialista i, fins i tot, en particular cap a alguns dels seus membres, va ser una constant durant els meus primers 4 anys. Amb el canvi d’alcalde les formes van seguir sent idèntiques i, des de que ja no hi sóc, me’n adono que res no ha canviat.
Només hi ha una manera de fer-los baixar els fums: derrotant-los a les urnes. No obstant, penso que la qual cosa serà molt difícil, ja que, des de l’ajuntament es controla a la perfecció determinats sectors estratègics i que, a la pràctica, signifiquen un viver de vots per a ells.  
Per cert. No és que menysprei el PSC, també ho fa a la intel·ligència de un bon grapat d'ampostines i ampostins.  

6 EXTRAORDINARIS GOLS, 6

Perdoneu-me que faci ús d’un terme taurí, però penso que l’ocasió s’ho val. No importa el rival que tenia davant, com tampoc m’importa el rival contra qui va jugar el Madrid, equip i resultat amb qui vull comparar la darrera victòria del Barça.
Alexis Sánchez, Messi, Villa, Iniesta, Tello i Piqué van ser, per aquest ordre els golejadors del Barça 6, Getafe 1. El dia anterior, el Madrid havia guanyat el Sevilla per un 4-1 amb 3 gols de Cristiano Ronaldo. Segons es va explicar, feia més de 20 anys que al Barça no marcaven 6 jugadors diferents (com aquell que diu, mig equip)
La passada jornada, després de que Cristiano Ronaldo marqués 3 gols, Messi li va respondre amb un pòquer. Ahir només en va marcar un. La pregunta és: ha d’estar Messi pendent del que fa el jugador del Madrid? O el que importa és que el Barça pugui anar guanyant partits, al menys fins que, matemàticament, pugui tenir la lliga guanyada?
Si Messi ahir només va fer un gol, no va ser per manca de ganes de fer-ne més. El partit va anar com va anar i, el resultat final, així com l’autoria dels gols, ja no la pot canviar ningú. Dit això, però, penso que és molt positiu que 6 jugadors diferents hagin pogut marcar. Diuen que els davanters viuen del gol i massa jugadors del Barça portaven força temps sense poder-ho fer. De fet, si el Barça està on està és, en bona part, pels gols de Messi. Messi ha de continuar marcant i segur que ho farà, però en el tram final de la lliga, la copa i la Champions, és important que la resta de jugadors també puguin veure porta.
El gol d’ahir de Alexis va significar el primer gol que feia a la lliga aquesta temporada; Villa també feia temps que no marcava, segurament per la manca de continuïtat; Iniesta, tots ho sabem, no és un golejador, però de vegades, els seus gols són claus; Tello és un jugador que m’agrada especialment, fins i tot més que Cuenca i, quan juga, aprofita molt bé el temps; i Piqué, a la seva...
Qui es va quedar sense marcar? Evidentment Pedro. Sembla ser que Pedro està molt més motivat quan juga amb la Roja que no quan ho fa amb el Barça. Sense anar més lluny, dimecres contra l’Uruguai en va fer dos. També Cesc va marca amb Espanya i ahir també es va quedar sense fer-ho, però el jugador d’Arenys ha anat marcant al llarg del campionat i, per tant, la seva situació no és tan preocupant com la de Pedro i, sobre tot, la d’Alexis.
Acabaré amb Cristiano Ronaldo. És del tot evident que està tirant del carro del Madrid. La seva manera de ser el portarà a fer-ho fins que vegi que ja no s’hi pot fer res. Mentre continuarà lluitant per la Pilota d’Or. El seu ego el motivarà com mai. Però tot això se’n pot anar en orris només que vegi que les coses no li surten com s’esperava degut a que el Barça i Messi  s’allunyin fins a un límit inabastable.    

SETÈ ASSAIG DELS XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. PILAR DE 4!











Querida Ana Mato

Por: Ángel S. Harguindey | 02 de febrero de 2013  (Publicat al diari el País)


Di que sí, Ana Mato, hicíste muy bien en separarte de Jesús Sepúlveda. Si tu marido no es capaz de valorar en toda su medida tus esfuerzos para celebrar su cumpleaños, las horas que dedicaste a escoger los detalles de la fiesta, esos confetis -desde luego decir ahora que costaron 4.680 euros es una ordinariez, como lo es indagar si los pagó Pablo, Álvaro o Francisco, los de la Gürtel, eso es más típico de botiguers que de la Unidad de Delitos Económicos y Fiscales de la Policía Nacional-, lo dicho, si no supo apreciar tus desvelos, entonces es que no te merece. Una duda, Mato: ¿los confetis también eran de Louis Vuitton?
Y luego vino lo del cumple de la niña. Fue el 9 de junio de 2001 -me acuerdo como si fuera ayer- y la decoración del jardín con globos fue total: un arco de aire de seis metros, dos arcos flotantes de cinco metros, cuatro flores de 70 centímetros cada una, la figura de un payaso de 1,60 metros de altura (que detallazo que la figura del payaso no superara la de Jesús, tu marido), un grupo de teatro y unos cuantos globos. Pero no acaba aquí la cosa, querida. La fiesta de cumple del año siguiente costó el triple que la del 2001. Eso es poderío, y que no nos vengan ahora otra vez con que la pagaron lo de la Gürtel, ¡qué pesados!, lo que importa es la imaginación. ¿A quién sino a ti se le iba a ocurrir incluir cuatro margaritas de 2,5 metros de altura, un arco en el porche y una columna en la entrada, y todo por 1.210 euros? Hija, de verdad, no te valoran. ¿Y lo de las 15 columnas de 2,5 metros de altura que costaron 1.200 euros más IVA en la fiesta de la primera comunión de una de tus hijas? ¿Es eso dinero? Por Dios, si como quien no quiere la cosa habías reconstruido el Partenon en Pozuelo.
Y después, lo de los viajes: que si os fuísteis -tu y los niños- a Jerez, a Santiago, a Tenerife, a Dublin o a Suiza a cuenta de los de la Gürtel, que si alquilásteis un coche en Jerez, ¿y qué querían, que fuérais andando a todas partes? ¿No decían que viajar enriquecía la cultura? Seguro que en Dublin fuísteis a la casa de Jonathan Swift y que por las noches le leias a los niños el Ulises. Si es que todo les parece mal. Y otra vez lo de los botiguers: que si en 2002 los gastos de viaje de la family fueron 14.392 euros, que si el año anterior fueron 11.822, en fin hija, que cuando se tiene poca educación siempre se saca a relucir lo del dinero, ¡qué obsesión!
Menos mal que Mariano sí te valora y te ha dado el cargazo que tienes, corazón. Si tu de Sanidad siempre fuiste muy apañada, no había nada más que ver lo limpios que iban tus hijos al colegio. ¿Y lo del comité de Bioética? Menudo tanto te has apuntado, hija. ¿Es que a nadie se le había ocurrido antes nombrar a un catedrático como Nicolás Jouve para tal conjunto de cerebrines? Pues no, al parecer no, y mira que es brillante. ¿A quién se le ocurrió afirmar públicamente que la empresas de refrescos investigan con cadáveres de fetos abortados para buscar edulcorante? Pues a Nicolás. Y aquí, como si nada. Si es que hay mucha envidia. En fin, Ana, que no te quiero cansar mas. Un beso muy fuerte de tu amiguita del alma. 


María Dolores.