Durant vuit anys vaig conviure amb els
membres del grup municipal de CiU de l’Ajuntament d’Amposta. Temps més
que suficient per a tenir temps de conèixer fil per randa com són i com
pensen.
De tot grup polític sempre sobre surt
un líder. Durant els primers 4 anys el líder indiscutible va ser Roig y
gualdo, el qui va ser alcalde de la nostra ciutat durant 20 anys. Els
tics autoritaris, prepotents i xulescs que tenia, pensava que no es podien
heretar i, esperava, que la persona que va designar per a substituir-lo
fos molt més dialogant.
Però sembla ser que 20 anys a l’ombra
del seu mentor (cal recordar que, en aquest moments, lo sinyó ancalde
ja porta quasi 26 anys exercint càrrecs públics dintre de l’ajuntament)
pesen massa i acaben tenint una repercussió molt directa en el seu tarannà.
Manolito, com era conegut fins
no fa tant, va seguir aplicant la mateixa política que el seu antecessor.
Té molt clar que és el que li dóna vots a Amposta per a seguir mantenint
la majoria absoluta heretada. Sap que tenint contents als seus en té prou
i sap con fer-ho. També sap que esgarrapar vots d’aquells col·lectius
que no li són fidels, és molt difícil al menys que se’ls guanyi amb alguna
compensació.
Lo sinyó ancalde sap que els que
sé li està retraient des de l’oposició és veritat. I ho sap perquè ningú
com ell coneix la situació per la que ha passat Amposta en les darreres
dècades. Fins i tot més que Roig y gualdo, ja que, Manolito,
compta amb l’avantatge de presidir la societat que gestiona l’Hospital
Comarcal que, dit sigui de pas, gestiona un pressupost quasi tan important
com el del propi ajuntament.
Des del passat mes de junt, el grup municipal
del PSC està traient el draps bruts de la gestió del Dr. Ferré (que també
se’l coneix així) Primer va sortir a la llum l’enorme despesa que significa
per a l’Hospital Comarcal el lloguer del centre de rehabilitació, situat
al carrer Amèrica i que, a sobre, està infrautilitzat, ja que té un altell
desocupat. L’import d’aquest lloguer (després es va saber que era en
opció de compra) s’eleva a un 12.500 euros mensuals.
Més tard es va denunciar el tema del
lloguer d’una grua que, encara que sembli menor, també significa un cost
inútil i que es podria estalviar perfectament.
La darrera denúncia fa referència a la
urbanització de la zona comercial adjacent al cementiri i que, segons el
governs municipals, un important centre de negoci per a la ciutat.
El grup municipal del PSC ha denunciat
recentment, que el sobre cost de la urbanització de tot aquell recinte,
ha estat de més d’un milió d’euros.
En el darrer número de la Revista Amposta,
el grup municipal de CiU acusen el socialista de no assabentar-se de res
i confondre la informació que tenen. Manolito i el seu equip saben
que el que diuen només s’ho creuran els seus, però ja els va bé.
Quan el grup del PSC va decidir treure
a la llum aquest tema, van esperar a tenir un informe de la secretaria
i la interventora local on hi constava amb tot detall el pressupost inicial
i des desviacions pressupostàries que hi van haver posteriorment.
El menys preu a l’oposició socialista
i, fins i tot, en particular cap a alguns dels seus membres, va ser una
constant durant els meus primers 4 anys. Amb el canvi d’alcalde les formes
van seguir sent idèntiques i, des de que ja no hi sóc, me’n adono que
res no ha canviat.
Només hi ha una manera de fer-los baixar
els fums: derrotant-los a les urnes. No obstant, penso que la qual cosa
serà molt difícil, ja que, des de l’ajuntament es controla a la perfecció
determinats sectors estratègics i que, a la pràctica, signifiquen un viver
de vots per a ells.
Per cert. No és que menysprei el PSC, també ho fa a la intel·ligència de un bon grapat d'ampostines i ampostins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada