dimecres, 13 de febrer del 2013

LA "SAVIESA" DEL PP

Va dir María Dolores de Cospedal, la Secretaria General del PP que rectificar és de savis quan el seu partit va decidir acomiadar a Jesús Sepúlveda, marit de la Ministra de Sanitat Ana Mato, exalcalde de Pozuelo de Alarcón i imputat en el cas Gürtel.
Sepúlveda treballava des de casa elaborant informes per al partit i només feia uns dies que havia estat ratificat pel partit. Treballar des de casa fent informes cobrant bé, és una de les meves màximes il·lusions! On em tinc que apuntar?    
Afortunadament no ha estat l’única rectificació del PP. Ahir, contra tot pronòstic, els populars van decidir fer un gir de 180º i donar suport a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que demanava la dació hipotecària i un lloguer social molt més efectiu.
Durant el dia d’ahir tots els mitjans informatius (diaris, ràdios...) donaven per fet el vot negatiu del PP a la ILP presentada davant el Congrés dels Diputats amb l’aval de més d’un milió quatre-centes mil firmes.
En el transcurs del dia, els col·lectius de suport als afectats per la hipoteca s’anaven organitzant per a manifestar-se davant les seus del PP. Em consta que es van fer concentracions a Madrid, Barcelona i Tarragona, entre moltes d’altres poblacions importants.
Però el fet més remarcable relacionat amb els desnonaments va ser el suïcidi d’un matrimoni d’ancians de Calvià (Mallorca) i un altre home al País Basc. Desgraciadament no són fets aïllats i, suïcides de persones que han perdut o han de perdre la casa signifiquen un degoteig inacabable. Vull suposar que aquestes lamentables morts no han estat inútils si, finalment, han afectat a les consciències dels diputats i diputades del PP que, com he explicat, en un principi, estaven disposats a no acceptar la ILP.
En canvi, estava anunciat que el grup del PP votaria a favor d’una altra ILP, la que demanava que la fiesta nacional, és a dir, les corrides de toros, fossin declarades bé d’interès nacional. En aquest cas no hi va haver sorpreses i tant els del PP com les seves marques blanques (UPyD i UPN), hi van votar a favor. Potser hi haurà que discrepi de mi quan qualifico a UPyD com a marca blanca del PP, però és el que penso. Per aquell que ho desconegui, a les anotacions de Bárcenas es van trobar pagaments al partit de la Rosa Díaz. Aquest pagaments no s’haurien fet no si haguessin beneficiat els populars i, evidentment, perjudicat al PSOE. 
 
Quan s’aprovi (que s’aprovarà) la declaració de la festa dels braus com a bé d’interès cultural, els seus promotors esperen poder fer corrides a Catalunya on, el seu Parlament, recordem-ho, les va prohibir. Aquesta prohibició va entrar en vigor a partir de 2012. La Generalitat de Catalunya té les competències exclusives en espectacles i, si reben la sol·licitud de fer corrides, sistemàticament seran denegades. Llavors es tornarà a entrar en l’espiral infinita de sentències i recursos que allargarà el procés.
Evidentment estic en contra de la fiesta nacional. Sóc dels qui penso que fer patir els toros és una salvatjada, per molt que Toni Canto opini que no tenen dret a la vida i a la llibertat. En fi, sense comentaris...
Acabaré amb unes preguntes:

-Si no hagués segut per la pressió popular, hauria rectificat el PP?  
-A partir d’ara, seguirà per aquest camí o només ha estat un miratge?
-Són massa prepotents per a esmenar tot allò que han fet malament fins ara?
Certament rectificar és de savis, però coneixent a la gent del PP un posa en dubte que actuïn de bona fe i que acabin reconeixent que les polítiques que han dut a terme fins ara, han estat un cúmul d’errors que no porten en lloc. Bé, si, a un abisme sense cap possibilitat de sortir.  


EL CARNAVAL INFANTIL DE DELTEBRE 2013 III







Los culpables de la ‘Gürtel’ los tenía Rajoy demasiado cerca

El 23 de marzo del pasado año, la vicepresidenta del Gobierno, Soraya Sáenz de Santamaría,  presentó muy orgullosa el proyecto de Ley de  Transparencia,  Acceso a la Información Pública y Buen Gobierno.  Pero tan nobles objetivos, aunque fueran retocados, son, en manos de esta derecha, como  mear y no echar gota, dicho sea esto en lenguaje estrictamente coloquial.
Sucede que la realidad se ha llevado por delante otra notoria tomadura de pelo de los populares. ¿Quién puede avalar, a estas alturas del curso, los juegos de manos de Mariano Rajoy tratando de aparecer ante la opinión pública como un ejemplar gobernante? Pues ni sabe gobernar, ni sabe frenar la avalancha de chorizos.
Bajo una sospecha inmensa
Menos de un año después de los nuevos estallidos de la trama Gürtel,  el PP se encuentra bajo una sospecha inmensa y con innumerables casos de presunta corrupción que van surgiendo a raudales. La respuesta oficial -proclamada por Rajoy como única verdad revelada- ha sido, ante la ciudadanía, la negación de las evidencias. No es la filosofía de su ley de la transparencia la que aplica, sino la ley del silencio y de la oscuridad total.

El montaje de Rubalcaba
No sólo dicen que ellos no son en absoluto delincuentes. Sostienen además que todo esto que pasa es un montaje, dirigido por el PSOE -y concretamente por Alfredo Pérez Rubalcaba- con el fin de liquidar al PP, vengándose así de que los socialistas fueran aniquilados en las urnas el 20-N de 2011. Conviene recordar, sin embargo, que la Gürtel se remonta a tiempos relativamente lejanos.
Los lujosos trajes de Camps
O sea, que no vale que ahora se rasguen los conservadores sus ropas. Han transcurrido varios años desde que el primer bombazo le cayó a Francisco Camps, entonces presidente de la Generalitat valenciana, debido a una serie de trajes lujosos, gratis total, enviados por el Bigotes, número 2 de la trama a su amiguito del alma.
El maldito baile
Desde que empezó este maldito baile de la corrupción política hasta ahora, Rajoy ha mirado a otro lado, se ha encogido de hombros y ha dejado hacer. No tomó medidas drásticas ni no drásticas. Y en la actualidad, ayer mismo, declaró que no iba a destituir a Ana Mato como ministra de Sanidad, porque “quiero ser justo”.
El crimen a Garzón
Aplaudieron Rajoy y sus palmeros mediáticos el crimen cometido a Baltasar Garzón por unos cuantos jueces del Supremo. Cepillarse a Garzón sí “debía de ser justo”, según las teorías del presidente del PP y del Gobierno. Era muy justo, por lo visto, castigar a Garzón e impedirle que continuase como juez instructor del caso Gürtel.
Truhanes políticos y empresariales
Fue una satisfacción para los truhanes políticos, y empresariales, implicados en la Gürtel, destronar a Garzón.  Hacer lo que ha hecho Rajoy en este asunto no es más que ejercer, voluntariamente o no,  de cómplice. Mal si no se enteró del caso Gürtel. Y mal también si, habiéndolo sabido, no moviera un dedo para buscar a los culpables. Muchos de ellos los tenía Rajoy demasiado cerca.
Enric Sopena es director de ELPLURAL.COM

dimarts, 12 de febrer del 2013

ALGUNES CONSIDERACIONS SOBRE LES DECLARACIONS DE LA RENDA DE RAJOY



Primer vull fer una petita recopilació d’alguns titulars de diferents diaris que parlen sobre el tema:


No coinciden las cifras porque no coinciden... los conceptos.
Rajoy duplicó sus ingresos entre 2003 y 2009.
El patrimonio de Rajoy subió al calor de la burbuja financiera.


Mariano Rajoy cobró un 'pastón' en 2011: nada menos que 402.389,89 euros brutos.

elplural.com:

Rajoy se subió el sueldo un 27% en plena crisis, mientras pedía a los españoles moderación salarial.


Rajoy va guanyar el 2012 gairebé 45.000 euros nets, un terç menys que abans de ser president.


Las declaraciones de Rajoy de 2007 a 2011 no reflejan pagos a la Seguridad Social.


Com la majoria de vosaltres sabeu, sóc funcionari de l’Agència Tributària i, per tant, corroboro totes aquelles informacions que remarquen que el diner negre no surt a les declaracions. En tot cas ha pogut aflorar a les declaracions especials que han permès regularitzar la situació arran de l’amnistia fiscal promoguda pel govern del propi Rajoy.
Però la veritat és que tampoc vull parlar-vos d’això.
Un dels diaris que he esmentat amb anterioritat (eldiario.es) publica, no les declaracions de la renda de Rajoy, sinó certificats suposadament emesos per l’Agència Tributària (després us explicaré perquè dic suposadament)  
I dic això perquè si d’alguna cosa entenc és precisament de certificats tributaris ja és la feina que tinc encomanada a la meva oficina.

La primera cosa que em va cridar l’atenció és que els certificats siguin d’una data anterior a 2007 (a partir de 2003), ja que, els sistema informàtic no permet fer certificats tributaris amb anterioritat a aquest exercici (els 4 darrers no prescrits + 1) És que Rajoy ha rebut un tracte de favor per part de les autoritats tributàries?  
No reconec el model. Els sistema et dóna a escollir entre fer un ampli resum de la renda, que figuri la base imposable o, simplement, fer constar si consta o no presentada. En tot cas, podria tractar-se dun certificat manual.   
També m’ha cridat l’atenció que, encara que posi que estan expedits per la Delegació Especial de Madrid, no hi consta l’adreça d’aquesta administració. A tots els certificats consta l’adreça de l’oficina que els ha expedit.
Tampoc hi consta el codi de barres amb la corresponent numeració ni el codi segur de verificació, imprescindible per assegurar-se que no es tracta de una falsificació, ja que amb aquest codi, entrant a la web de l’Agència Tributària, es pot comprovar l’autenticitat del mateix.
Per tant, sense afirmar taxativament que puguin ser certificats falsos, deixeu-me, al menys, que tingui els meus dubtes sobre veracitat dels mateixos.  
Tota aquesta informació és perfectament contrastable, ja que només cal demanar-ne un a través de l’oficina virtual amb certificat d’usuari o DNI electrònic o acudir personalment a la vostra Delegació o Administració de l’Agència Tributària.