dijous, 28 de febrer del 2013
Per què va perdre Rubalcaba
Juancho Dumall
Director adjunt del Periódico
Males, molt males, notícies per a Rubalcaba. L'enquesta publicada dissabte pel CIS assenyalava que només el 7,7% dels ciutadans pensen que el líder del PSOE va guanyar el debat sobre l'estat de la nació celebrat dimecres i dijous de la setmana passada. En canvi, el 34,6% va respondre que va ser Mariano Rajoy el vencedor del combat parlamentari. Una autèntica pallissa.¿Tan dolent va ser el discurs del dirigent socialista per sortir apallissat d'un enfrontament en què el seu adversari tenia un flanc vulnerable per la corrupció i l'altre a mercè del rival per les dades econòmiques? ¿Tant es va equivocar qui passa per ser un bon parlamentari experimentat en mil batalles i que es va presentar en el debat com a representant del carrer? ¿Fa fallar en l'estratègia? ¿Va ser massa tou? Els analistes del PSOE poden establir totes les teories que vulguin, més o menys crítiques amb l'actuació del cap, però la conclusió no pot ser cap altra que aquesta: els socialistes tenen un enorme problema de credibilitat que no desapareix, ni tan sols disminueix, amb el pas dels mesos des que van abandonar el poder. La qüestió no és que Ru-
balcaba estigués millor o pitjor a la tribuna del Congrés, ni que no anomenés Ana Mato, ni que fes més o menys esment dels sobres de Bárcenas. L'assumpte és que, digui el que digui, faci el que faci, s'enfronta a un mur d'escepticisme, a una barricada d'incomprensió.
Hegemonia ideològica
Els socialistes tenen una dificultat afegida -que no té el PP, encara que els seus resultats als sondejos no són precisament per llançar coets- que és la pèrdua de l'hegemonia ideològica en l'esquerra. Quan governaven, la seva política va ser submisa amb Brussel·les, insensible al drama dels desnonaments, permissiva amb la banca, tova amb el frau, estèril contra l'atur, dubitativa en el model territorial. I ara reben la rèplica d'IU i la botifarra del 15-M i dels antisistema.
El problema del PSOE no és només Rubalcaba, sinó el deteriorament de la marca. El líder de l'oposició no va perdre el debat perquè el seu discurs fos dolent. El que passa és que només el 7,7% creu que aquelles sigles gastades són la veu del carrer.
dimecres, 27 de febrer del 2013
DEL "ROJO GRADO" AL "VA UNIR"
 |
| Roig, amb el micròfon a la ma, al saló de plens de l'Ajuntament d'Amposta. |
El Periódico de Catalunya (fundat l’any 1978)
va ser pioner en fer dues edicions del diari: la primera en castellà i, a
partir de 1997 i una segona en català. Totes dues edicions són idèntiques en el
seu contingut, només canvia l’idioma.
Van haver
de passar 14 anys (2011) per a que la Vanguardia fes el mateix. Ara per ara, la
Vanguardia (1881) és la degana de la premsa escrita a Catalunya després de
desaparèixer el Diari de Barcelona fundat l’any 1795 (conegut popularment com
el Brusi) i, tal com ha passat quasi sempre, també va sortir al carrer en
castellà, a diferència d’altres diaris apareguts després de la mort del
dictador Franco com l’Avui (1976), el Punt (1979), o l’Ara (2011) que des del seu
naixement van sortir al carrer només en català.
La
diferència entre haver-se editat sempre en català o fer una segona edició en
castellà és, encara que no ho sembli, força important, ja que, les editorials
han hagut d’instal·lar sofisticats traductors que permetin traduir del castellà
al català o a l’inrevés, segons la llengua original amb la qual han estat
escrits els textos.
Com tots
sabeu, durant les darreres setmanes han sortit a la llum diversos casos
d’espionatge que esquitxen directament alguns partits polítics. El més curiós
però, és que tot aquest entramat porta a un denominador comú: la empresa
d’investigació privada Método 3.
El passat
cap de setmana alguns mitjans de comunicació com el setmanari Triangle i el
Periódico publicaven la relació dels casos investigats per l’agencia d’espies
catalana, un total de 169.
Al lloc
155 de la llista publicada pel Triangle es podia llegir textualment: Informe
sobre Jorge Juan Flor Gallen, constructor relacionat amb el senador JM Roig
Grau (38 pàgines) (desembre 2012)
Mentre
que, a la llista publicada pel Periódico, al mateix lloc s’hi podia llegir: Informe sobre Jorge Juan Flor Gallen,
constructor relacionat amb el senador JM Rojo Grado (38 pàgines) (desembre
2012)
Al lector
perspicaç no sé li escaparà que l’única diferència entre totes dues entrades és
el nom del senador que, en el segon cas, s’ha traduït literalment.
Més enllà
de les connotacions polítiques i empresarials, és evidentment el traductor del
Periódico ha jugat una mala passada a la redacció. No és el primer cop que me’n
adono de errors de traducció similars, però aquesta vegada em sembla
especialment greu, ja que camufla la identitat d’un dels protagonistes.
Ara i aquí
vull obrir un parèntesi al meu comentari per a explicar que les relacions del
constructor amb el senador i alcalde d’Amposta durant 20 anys, venen de lluny;
al menys des de 2006 quan la revista el Observador de Màlaga els relacionava a
tots dos (juntament amb altres socis, com per exemple el qui fora director de
RTVE Luis Solana) amb la promoció de la macrourbanització de los Merinos, a la
província de Màlaga. Tanco parèntesi.
Però no
només al Periódico li dóna maldecaps el traductor de textos, ja que sembla que
la Vanguardia també té problemes semblants. Sense anar més lluny, Convergència
i Unió va traduïa per Convergència i va
unir. Un altra traducció literal però sense gaire sentit, la veritat...
El Periódico.
Notícia relacionada a el Observador.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)