Jaume Reixach
Per veure-hi clar: Catalunya i l'Estat
espanyol necessiten una profunda regeneració política basada,
d'immediat, en la desaparició de l'escena pública de tots els càrrecs
immersos en processos judicials.
No s'hi val amb l'excusa que el PP i el PSOE es tapen les vergonyes a
Madrid per justificar que a Catalunya hem de fer el mateix amb els casos
de corrupció que afecten destacats dirigents de tots els colors. La
primera premissa del procés sobiranista és la transparència -passada,
present i futura- dels nostres representants i de les nostres
institucions.
Tampoc hem de fer cas als qui insinuen que l'esclat dels casos de
corrupció i espionatge a Catalunya és una maniobra del CNI i/o dels
"obscurs poders centralistes" per fer desacarrilar la via catalana a la
independència. Ja som grandets i és la nostra responsabilitat treure els
draps bruts del cistell, rentar-los i airejar-los al Sol.
Per això no entenc l'actitud d'Esquerra Republicana i del seu
intel·ligent líder, Oriol Junqueras, en el darrer ple del Parlament de
Catalunya. Per què va impedir la petició de compareixença del president
Artur Mas per tal que doni explicacions sobre el "cas Palau de la
Música"? Per què, amb la seva abstenció, va sabotejar la proposta d'ICV,
CUP i Ciutadans per tal que tots els càrrecs imputats es vegin forçats a
presentar la dimissió?
Estem parlant de qüestions molt serioses. En el "cas Palau de la Música"
hi ha imputat judicialment Daniel Osàcar, que va ser secretari personal
d'Artur Mas i figura en les anotacions internes del Palau com a
receptor de quantioses sortides de diners. CDC ha estat assenyalada pel
jutge Josep Maria Pijuan com a responsable civil "a títol lucratiu" del
saqueig perpetrat per Fèlix Millet i Jordi Montull i per això la seu del
partit al carrer Còrsega ha estat lliurada a la justícia com a
garantia. Sincerament, no entenc perquè Oriol Junqueras protegeix
d'aquesta manera Artur Mas, quan el propi president de la Generalitat
havia manifestat la seva predisposició a declarar en seu parlamentària.
En l'actualitat, hi ha un diputat del Parlament de Catalunya imputat:
l'exalcalde de Lloret, Xavier Crespo, acusat de col·laborar activament
amb la màfia russa instal·lada en aquesta zona de la Costa Brava. També
és a punt de ser-ho -ja ho ha demanat el fiscal- Oriol Pujol, president
del grup parlamentari de CiU, per la seva participació en la "trama de
les ITV". Segons la peculiar "filosofia" d'Oriol Junqueras, que
comparteix amb el president Artur Mas, cap d'aquests dos presumptes
delinqüents no hauria de plegar. Senzillament, ri-dí-cul.
El vaixell que ens ha de menar a Ítaca té gravíssimes vies d'aigua. Així
no anirem enlloc i ens enfonsarem. Primer, l'hem de revisar a fons i
reparar-lo. Amb la corrupció, cap mena de contemplació: peti qui peti,
caigui qui caigui, encara que sigui l'almirall. En aquest sentit, la
tebiesa i la condescendència d'Oriol Junqueras -en nom de què? en nom de
qui?- són una amarga constatació. Me l'imaginava d'una altra fusta... i
resulta que és un fill del pujolisme.
