dilluns, 11 de març del 2013

Una demanda simulada, fraccionada, en diferido y por partes

Simulada

Cosas que pasan en la sede del PP: Luis Bárcenas sabía antes de que se presentase los detalles de la demanda contra El País. ¿Clarividencia? ¿Adivinación? ¿Tomadura de pelo por parte de un partido incompatible con la corrupción?

Fraccionada

En realidad no es una demanda, son dos. El PP, según su nota de prensa, ha presentado “una contra El País” y otra “contra el autor de los papeles”. ¿Por qué dos, en vez de una? Evidente: porque, en aras de la transparencia habitual, los textos de las dos demandas son secretos. Sin embargo, cada demandado conocerá de qué se le acusa, pero por separado. Así el PP evita que la segunda demanda, la que dicen que han interpuesto contra “el autor de los papeles” (un soldado desconocido, al parecer), no llegue a manos de El País. Hay que evitar, a toda costa, que alguien pueda abusar de su “ irresponsable libertad de expresión”.

En diferido

El PP ha tardado más de un mes en presentar la demanda y los acontecimientos les han vuelto a superar. Ya no es solo que Bárcenas gane por tres a cero en el marcador judicial. Es que el juez Ruz ha decidido interesarse por los apuntes de Bárcenas; es que la policía los relaciona con la Gürtel y con la presunta financiación del PP. La “sombra de la sombra de un indicio manipulado” –como denominó a esas pruebas Rajoy– es hoy un caso con vida propia en la Audiencia Nacional.

Y por partes

Lo malo para el PP es que todo esto no ha acabado; la peor parte aún está por llegar. El juez Ruz ha pedido al notario donde Bárcenas presentó el “listado de donativos” del PP que le entregue toda la documentación. Si el notario guarda copia –que no está claro– ese acta con todos los nombres de los donantes “anónimos” del PP va a ser curiosa de ver.
El extesorero puede haber sido cazado ante notario porque cometió un error: no sabía que los notarios españoles proporcionan a la Administración un registro con todos los nombres que se pasan a firmar; es un protocolo pensado para combatir el blanqueo. A la UDEF le bastó con buscar el nombre de Luis Bárcenas en una base de datos para saber de la existencia de esa misteriosa acta notarial que tanto insomnio provoca en la gran familia popular.

Ignacio Escolar


diumenge, 10 de març del 2013

NOUS TEMPS, VELLES DISPUTES



 
Sembla ser que, com la moda, hi ha situacions polítiques que es van repetint amb el transcurs del temps. Només fa unes setmanes, La Veu de l’Ebre, el setmanari de referència del territori, titulava a la portada que “la vella guàrdia del PSC vol que Núria Ventura deixe l’escó”. Llegint la notícia a l’interior te’n adonaves que parlava dels antics dirigents territorials que, curiosament, són de Tortosa...
En aquests moments, Núria, exalcaldesa d’Ulldecona, és diputada al Parlament, Primera Secretaria dels socialistes ebrencs i membre de l’executiva nacional del PSC.
Per al càrrec orgànic de Primera Secretaria de la federació, va ser escollida l’any passat en el decurs del congrés territorial en dur enfrontament amb l’altre candidat, Joaquim Paladella, alcalde de Batea, exdiputat al Parlament i un des fundadors de la Unió per la Terra Alta (UPTA)
Paladella comptava amb el suport de l’antiga direcció territorial encapçalada pel senador Joan Sabaté i el que, precisament, deixava el càrrec de Primer Secretari, Antoni Sabaté. Núria Ventura partia com a favorita i els resultats de les votacions dels delegats van confirmar els pronòstics. Després, i com no podia ser d’una altra manera, l’altre candidat es va posar al servei de la nova Primera Secretaria.
Que ha passat ara per a que, l’anomenada vella guàrdia en demani la dimissió? Senzillament perquè Núria Ventura es va atrevir, juntament amb els diputats de la línia més catalanista del PSC, a votar de forma diferent a la resta del grup un manifest llargament negociat i que marcava el camí que s’havia de seguir per a fer el referèndum sobre el dret a decidir dels catalans.
Per a calmar les aigües, a finals de gener hi va haver una jornada de debat a Flix on la Primera Secretaria en va sortir reforçada. Només unes setmanes més tard, es va fer un Consell de Federació al Pinell de Brai presidit pel Primer Secretari Nacional Pere Navarro on, novament, els socialistes de l’Ebre van donar un suport majoritari a Núria. Una de les poques excepcions va ser l’agrupació de Tortosa, la més gran de la federació.  
Amb tots aquests antecedents, cal preguntar-se:
1.- Per què l’agrupació de Tortosa li demana ara la dimissió com a diputada a Núria Ventura?
2.- Per què l’alcalde de Batea va de la ma de l’agrupació de Tortosa?
1.- Les disputes al sí de la federació entre Tortosa i Ulldecona (la segona agrupació en nombre de militants) venen de lluny. Fins i tot d’abans d’afiliar-me al partit allà per la primavera de l’any 1983. En aquell temps el Primer Secretari era Jaume Antich, alcalde d’Ulldecona i diputat al Congrés. Anys abans, la federació de l’Ebre havia promogut un expedient disciplinari a Josep Bayerri, el líder dels socialistes tortosins. Bayerri, que ara milita a l’agrupació de l’Ampolla, va acabà expulsat del partit. L’expulsió de Bayerri va propiciar l’ascens de Lluísmi González i Juanito Chavarria, homes propers a Antich.  
Però González i Chavarria no van tenir mai el carisma suficient per a conquerir l’alcaldia Tortosina, sempre en mans de CiU. A les eleccions de 1999 a molts de pobles d’arreu de Catalunya, s’acorda un pacte de progrés entre el PSC i ICV, gràcies al qual, Joan Sabaté, en aquells temps líder de la formació ecosocialista, accedeix a l’alcaldia de la capital del Baix Ebre. Posteriorment s’afiliaria al PSC i l’any 2003 renovaria el càrrec de màxim edil municipal. Finalment, el 2007 i una vegada ja havien passat els efectes del moviment antitransvasament, Joan Sabaté, seria derrotat per l’actual alcalde Ferran Bel (CiU)
2.- Joan Sabaté sempre ha presumit de que, gràcies a la seva intervenció, Joaquim Paladella va acabar al PSC. Aquest fitxatge li va reportar al PSC molts de vots a la comarca de la Terra Alta. Ara, l’alcalde de Batea pensa que té el deute moral amb l’exalalde de Tortosa.
Darrere de les guerres fratricides sempre hi ha interessos particulars y les desavinences internes mai han portat les naus a bon port.
Farien bé els socialistes ebrencs de reconduir la situació i mirar de llimar les divergències internes. De no se així, la situació només beneficia als seus rivals polítics.  

14è ASSAIG DE XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA I











FOTOS DE LA MANIFESTACIÓ DE TORTOSA D'AVUI I