PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. A L'ENTORN DEL RIU SÉNIA III

Avortament secret i culpable

Mònica Almiñana

Metge i senadora del PSC

L'avantprojecte de Gallardón suposa una regressió i una intromissió en la vida de les dones

Auna compungida Vera Drake li pregunta el policia: «S'adona que això és un acte criminal?». «No, estimat, així l'anomena vostè», respon l'acusada. Vera Drake és una dona britànica, humil, que en l'època dels 50 ajuda a avortar noies joves, una activitat il·legal en aquells moments. Mike Leigh va retratar la seva història en una magnífica pel·lícula: El secreto de Vera Drake (2004). El cine ens ha mostrat en moltes ocasions el drama de l'avortament, des de Las normas de la casa de la sidra fins a la guanyadaura de la Palma d'Or de Cannes 4 meses, 3 semanas y 2 días. En totes elles, sempre el mateix tema, l'avortament clandestí i les seves conseqüències.
Això, que ens sona tan llunyà, tan improbable, podria tornar a passar al nostre país si prosperés l'avantprojecte de llei sobre la reforma de l'avortament. Un avantprojecte de llei que ens fa retrocedir més enllà de l'any 1985 i que no encaixa en l'Espanya actual, ni tan sols amb els votants del Partit Popular, tal com apunten les enquestes. Tampoc els agrada a alguns dels dirigents del PP, com hem pogut comprovar aquests dies amb les múltiples declaracions de diversos dels seus alts càrrecs en contra de l'avantprojecte de llei.
Aquesta reforma no és una prioritat per a la ciutadania, però el Govern de Mariano Rajoy hi insisteix i pretén eliminar una llei de terminis -vigent al nostre país i a la majoria de països d'Europa- per passar a una llei de supòsits. I el motiu és que suposa un rèdit electoral per al seu partit i que així potser expia les seves culpes per no complir gran part del seu programa electoral.
Tal com està redactat l'avantprojecte, més de 100.000 dones quedarien excloses cada any de la possibilitat d'elegir sobre la seva maternitat. Sabem que un 40% d'elles avorten per raons econòmiques i socials i que un 60% ho fan per raons íntimes i personals. Però el 2011 més de 3.000 dones van avortar per una patologia fetal, i amb la reforma legislativa que proposa el Govern el 99% d'elles quedarien fora de la llei, ja que només el 0,9% de les malformacions fetals són incompatibles amb la vida. I si tenim en compte els passos mèdics i judicials que contempla la llei per portar a terme una interrupció de l'embaràs, és gairebé impossible complir els terminis legals.
El següent pas que s'ha d'esperar d'aquest Govern serà focalitzar el debat en el tema de les malformacions fetals intentant fer-nos creure que, arreglant aquest supòsit, la llei deixarà d'afectar la nostra llibertat sobre l'embaràs. Res més lluny de la realitat.
Els ciutadans d'aquest país hem lluitat molt, durant generacions i durant massa temps, perquè es reconeguessin els nostres drets i llibertats més fonamentals, i les dones hem hagut de fer el doble d'esforç per disfrutar d'aquests drets en peu d'igualtat.
Fins i tot ja en democràcia, vam tardar anys a tenir una llei de terminis homologable a la resta dels països d'Europa; una llei aprovada pel Govern socialista, que va comptar amb un ampli suport parlamentari (PSOE, IU, PNB, ERC, Coalició Valenciana, Nafarroa Bai i dos diputats de CDC) i que avui té una àmplia acceptació dels ciutadans, fins i tot d'un 60% dels que es declaren catòlics. El nostre país té avui la mateixa taxa d'avortaments que altres països del nostre entorn, com França, Itàlia, Finlàndia, etcètera. ¿On és el problema?
El ministre Ruiz-Gallardón utilitza el dret de les dones a ser o no ser mares com a moneda de canvi per acontentar els sectors més reaccionaris del seu partit i la Conferència Episcopal. Però els drets de la dona en aquest país valen molt més que l'ambició política d'un ministre, per legítima que aquesta sigui. Només s'ha de llegir el títol: Avantprojecte de llei orgànica per a la protecció de la vida del concebut i dels drets de la dona embarassada. ¿Tenen les dones embarassades drets diferents dels de les altres dones?
Es vanagloria el ministre que amb la seva reforma les dones no tindran penes de presó ni multes perquè elles no són culpables sinó víctimes. Les dones no som víctimes. Som ciutadanes lliures i per això no necessitem que decideixin per nosaltres. Però amb aquesta reforma Vera Drake tornarà al secret, a ser culpable. Ella i qualsevol metge que practiqui un avortament tindran penes de presó, tal com diu el primer article de l'avantprojecte de llei. ¡El primer!
El Govern de Rajoy ha pro­posat un projecte que va més enllà de les indicacions. És un text de prohibicions: ens prohibeix a les dones decidir sobre la nostra maternitat i la nostra vida, i sobretot ens prohibeix decidir el nostre futur. Metge i senadora del PSC.

 

SUÏSSA: PRIMER ELS DE CASA. CATALUNYA: LA SANITAT A LA CUA

Els suïssos, què són mol seus, acaben d’aprovar per referèndum limitar la immigració. Els principals partits impulsor de la mesura han estat (cóm no?) els partits de la dreta. Potser no ho han deixat tan clar com Anglada i companyia, però el resultat és el mateix: Primer els de casa!  

L’excusa és que posaran en dificultats el seu estat del benestar i també denuncien que fan un ús desmesurat de la seva sanitat pública.

Potser el que la majoria de gent desconeix és que Suïssa ja fa una selecció natural dels treballadors estrangers que pretenen trobar feina a aquell país. La majoria dels que hi troben feina és personal qualificat o sigui, gent amb carrera universitària o professionals d’oficis diversos. Als anys 60 i 70, mentre a França i Alemanya anaven a treballar espanyols al camp o a les fàbriques de operaris, a tots els que conec que van anar a Suïssa ho van fer per a treballar de pintors.

A principis dels anys 80 vaig conèixer un jove que va anar a treballar de cambrer. A Suïssa la vida és molt cara i els sous també, però està clar que depèn i molt de la professió que tinguis. Els immigrants dels països mediterranis que arriben a Suïssa en prou feines guanyen el suficient per a sobreviure. Una cosa així li va passa al jove cambrer que era natural d’Alcover (prop de Reus) Amb el que va estalviar el primer any se’n va anar de vacances a Anglaterra i només hi va poder estar 15 dies. L’any següent, amb la lliçó apresa va marxar a visitar la Xina i la Índia i s’hi va estar dos anys.

Tot aquest enrenou ha fet que les autoritats de la UE s’estiguin plantejant els tractats bilaterals amb el país helvètic. Ja sabeu que els països de la UE tenen establerta la lliure circulació de ciutadans membres, sense cap tipus de limitació, tret de quan el país en qüestió hi entra per primer cop. Així, el romanesos per exemple, es van d’haver d’esperar dos anys fins que van passar a ser ciutadans de primera de la UE.  

Una de les exportacions suïsses (a part de navalles, rellotges i formatges) és la de jubilats. A l’Ametlla de Mar per exemple hi ha una colònia important de jubilats helvètics que busquen sol i mar, dues coses que el seu país té carències importants, sobre tot de mar, per molts de llacs que tinguin.

Estic segur que aquest jubilats també fan ús (no sé si desmesurat o no) del nostre sistema públic de salut i no he escoltar mai a ningú que els culpi d’això. Aquí també usem el recurs fàcil de culpar a la immigració pobra.

I parlant de salut, vareu llegir la notícia que publicava dilluns el Periódico de Catalunya i que, segons explicava, el nostre país es troba a la cua respecte a les altres comunitats autònomes que conformen el mapa de l’estat espanyol.

Segur que el govern de Mas ens dirà que és per culpa de Madrid i del mal sistema de finançament que tenim. Però jo penso que és que es prioritzen altres àrees en detriment de les que són més importants per als ciutadans.

Què passarà quan siguem independents? Segurament que la Salut serà un dels pastissos més importants i, ja sé sap, on hi ha pastissos, necessàriament hi ha d’haver mosques.

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. A L'ENTORN DEL RIU SÉNIA II