LA FOTO DEL DIA 2-07-2014

Sabíeu què per a fer un graffiti no cal ni pintura?
L'altre dia em va sorprendre aquest dibuix a una porta del carrer Enric Granados d'Amposta. 
A quants els hi faríeu aquest gest?

XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. LA CALA. ELS ALTRES INTENTS... II

GUAPOS

Pedro Sánchez.

Ja fa dies una companya de treball em va dir que el candidat a la secretaria general del PSOE Eduardo Madina era molt guapo.

Llavors li vaig preguntar que opinava de Pedro Sánchez, l’altre candidat. Em va dir que no el coneixia. Quan el va conèixer em va dir que encara era més guapo.

-Es que els socialistes sempre han tingut gent molt guapa, com Felipe González que també ho era...

Efectivament encara recordo quan les dones es debatien entre Felipe González y Adolfo Suárez i fins i tot van votar tenint en compte aquesta característica física.

Eren temps on la democràcia en aquest país encara es trobava en un període embrionari. Tret d’aquells que tenien una tendència molt més marcada, normalment fruit d’haver estat en contacte amb gent que, des de la clandestinitat feien política, el més normal és que tinguessin seriosos dubtes sobre qui votar. Segurament per això les dues primeres eleccions generals va guanyar Suárez al front de la UCD, ja que era qui estava al govern y suposava un canvi del règim anterior cap a la democràcia sense gaires estridències.

Afortunadament aquella etapa va quedar al darrere i la cultura democràtica està molt més arrelada entre la gent del nostre país. Els mitjans de comunicació (sobre tot les xarxes socials durant els darrers anys) han ajudat molt a l’hora de donar a conèixer polítics, programes i també, desgraciadament, els casos de corrupció que han esquitxat a una bona part de la classe política.  

Eduardo Madina. 

 

En gran part gràcies a això, al coneixement que es té de la forma d’actuar dels partits polítics, es deu la davallada del PSOE que portarà al partit a una renovació de noms i, espero també, de idees.

Entre els dos citats anteriorment (Eduardo Madina i Pedro Sánchez) i José Antonio Pérez Tapies, el tercer en discòrdia que, en el cas d’accedir a la secretaria general, seria la gran sorpresa.

Per tant, tot indica que la disputa final serà entre el candidat basc (Madina) i el madrileny (Pedro Sánchez) De moment, Sánchez porta un lleuger avantatge ja que ha estat qui més avals ha aconseguit entre la militància, però també es diu que és el candidat de la direcció i dels homes forts a la majoria dels territoris. En canvi Madina és el més ben valorat per la militància del partit.
Veurem que passarà quan arribi el moment, només llavors sabrem qui serà l’elegit per a portar a terme el dur repte de posar al PSOE allà on històricament ha d’estar (i no estic parlant només de resultats, sinó de ideologia)

El PSC, al contrari del que va passar amb la Carme Chacón, aquest cop no es decantarà per ningú i deixarà que els militants votin lliurement (en principi) al candidat de les seves preferències entre els tres finalistes. 

Felipe González.

 

Però una cosa s’ha de tenir en compte. El PSOE no governarà Espanya si el PSC no treu un bon resultat a Catalunya. I tal com està el partit ara mateix, res fa pensar que pugui remuntar el vol en un futur més o menys curt.

Potser caldria buscar el recurs del candidat guapo... Al menys, més que Iceta.    

LES FOTOS DEL DIA 1-07-2014