dilluns, 25 d’agost del 2014
El delicte fiscal com a tapadora
JOAN J. QUERALT
Catedràtic de Dret Penal de la UB. Investigador principal del grup Estratègies Preventives i Reactives contra la Corrupció.
Les fintes judicials de Pujol pretenen que no se sàpiga l'origen dels seus fons no declarats
Apenes han transcorregut quatre setmanes des de la sorprenent carta del president Pujol en què reconeixia que en 34 anys no havia tingut temps perquè la seva dona i fills s'haguessin posat al dia amb Hisenda a causa d'una herència rebuda del seu pare. Herència, per una altra part, de la qual la seva germana i cunyat -aquest, estretament lligat a ell- mai havien tingut notícia. A aquesta peculiar confessió s'hi afegia la petició de ser perdonat més que demanar perdó.
De la cascada quotidiana de notícies es pot concloure sense por d'apartar-se de la veritat que aquesta carta va estar motivada per fets coincidents: reportatges periodístics, actuacions tributàries, diligències penals, examants enfadades. Aquests elements van forçar alguns membres de la família Pujol-Ferrusola a regularitzar els seus dèbits amb Hisenda; altres sembla que ja ho havien fet. D'altres no en tenim notícia, especialment dels dos fills (amb les seves esposes) imputats en diversos i no connectats processos penals:Jordi Pujol jr. (a l'Audiència Nacional per frau fiscal i blanqueig de diners) i l'exdiputat Oriol Pujol (a Barcelona per suborn i tràfic d'influències).
A això s'hi afegeix la posterior admissió a Barcelona d'una indocumentada querella contra el matrimoni Pujol-Ferrusola, tramitada com a denúncia i sense haver-se imputat encara ningú, per malversació, prevaricació, falsedats diverses, suborn, frau a l'Administració i altres. Aquest nou jutjat, igual que ho va fer el jutjat competent de l'Audiència Nacional, ha demanat a Andorra, via el conveni europeu d'assistenta judicial en matèria penal, informació rellevant de caràcter patrimonial sobre els dipòsits bancaris que membres de la família Pujol tinguin o hagin tingut en aquest Principat.
D'aquesta manera, membres de la susdita família van presentar dimecres a les batllies d'Andorra una querella contra persona desconeguda per revelació de secret bancari. Sembla que un empleat deslleial va filtrar a tercers, però no a cap agent oficial espanyol, dades bancàries de membres de la família. Es pretén afirmar, cosa que és molt afirmar, que les dades il·legalment divulgades són il·lícites per integrar una causa penal. Ho serien, d'acord amb la jurisprudència majoritària, si hagués estat una autoritat espanyola la que hagués realitzat la filtració o l'hagués ordenat il·legalment. No sembla el cas.
En segon terme, tal com va fer Luis Bárcenas a Suïssa, s'intenta paralitzar la tramitació de les comissions rogatòries al·legant tot el que es pot imaginar. No obstant, l'auxili judicial internacional no és un procés en si: es limita a constatar la formalitat del requeriment rebut: autoritat emissora, relació succinta de fets, delictes possibles, la seva vigència, identitat del subjecte sobre el qual es recull informació. Verificat això, es procedeix a complimentar el requeriment. Si no és així, el judici de fons es tramitaria al jutjat receptor, fet que és absurd. Estem davant una maniobra, legítima, però de poc recorregut.
L'essència d'aquestes oposicions per part dels subjectes sobre els quals versa la petició interestatal d'auxili judicial és col·locar-se com a víctimes d'injustes persecucions polítiques aquí i embolcallar-se -marca de la casa- en la bandera.
El que s'intenta amb aquestes fintes no és tant obstaculitzar la instrucció a Espanya dels eventuals delictes fiscals en què hagin pogut incórrer tots o alguns membres de la família Pujol-Ferrusolacom evitar la investigació de l'origen dels capitals no declarats; és a dir, d'on procedeixen. Si no provinguessin d'activitats estrictament entre particulars sinó de relacions amb administracions públiques, s'obriria un colossal meló. Si arribessin a establir-se, si existissin, relacions entre membres de la família Pujol-Ferrusola, governés a Catalunya o a Espanya qui governés, que haguessin alterat, per exemple, contractacions, adjudicacions o concessions públiques, per a si i/o com a intermediaris, deixant en no res la netedat dels procediments legalment establerts, entrarien en joc altres delictes i no només el delicte fiscal, que passaria a un segon pla.
Entre els possibles delictes a ser cridats a escena figura el de malversació de cabals públics. Aquest delicte té una característica: prescriu als 15 anys. Per això, iniciats el juliol del 2014, els processos es remuntarien fins al juliol del 1999. Dins d'aquesta finestra temporal s'investigarien tots els delictes connexos, fossin de la gravetat i entitat que fossin, com eventuals prevaricacions i suborns. Això és molt temps, molts negocis, moltes autoritats, moltes (presumptes) alteracions. Podria fer saltar pels aires definitivament el sistema partitocràtic vigent i suposar l'agost per als fabricants de trituradores de documents.
DIARI DE L’AGOST. DIUMENGE 24
V. Els de l’ANC estan
preocupats perquè, ara per ara, les perspectives per omplir la Diagonal i la
Gran Via amb la desitjada V, són baixes. I així ens ho fan saber via
informacions periodístiques de tota mena, però també amb missatges telefònics i
trucades.
No fa gaires dies em va trucar la persona que
coordina les Terres de l’Ebre per a preguntar-me si la colla castellera Xiqüelos
i Xiqüeles del Delta aniria a Barcelona als actes. Li vaig dir que a hores d’ara
ja no tenia cap tipus de responsabilitat a la colla, però que s’estava mirant d’anar.
Una colla castellera no és,per exemple una xaranga. Només per a poder fer un pilar
es necessiten prop de 30 persones. Evidentment quanta més gent hi vagi millor,
ja que veure un grup nombrós amb les mateixes camises, sempre fa patxoca.
La meva dona també va rebre un missatge de la
presidenta de l’ANC per a que s’inscrigués si és que encara no ho havia fet. En
canvi a mi m’ha arribat un correu electrònic. Tot s’hi val per a mobilitzar al
personal...
Personalment crec que, finalment s’omplirà, ja
que, com sempre passa, a darrera hora acudirà una multitud de gent que no s’hauran
inscrit prèviament. Barcelona per si sola, aportarà molts de participants i si
li sumes l’àrea metropolitana, l’èxit, de segur, està garantit.
Per cert, les Terres de l’Ebre van al tram 2.
No tinc la seguretat de quin és el tram 1, però no m’estranyaria que fos el País
Valencia, ja que vaig llegir que de València sortirien autocars amb questa
finalitat.
La plaça de bous. Tots sabem
de l’afició que hi ha a Amposta als bous: capllaçat, embolat, de carrer, de
plaça... Muntar la plaça forma part de la tradició. Les colles d’amics o famílies
senceres van a posar la carreta, carro o cadafal el dia indicat. Evidentment
aprofiten l’avinentesa per fer un bon esmorzar.
Però a l’hora de desmuntar-la no són tan
diligents. Dijous passat hi vaig passar quasi per casualitat (hi vaig portar a
la gossa, perquè durant la majoria de l’any hi ha un gran descampat) i encara
no s’havien tret la majoria del carros, carretes, etc. De fet eren tan pocs els
que havien retirat que es podria dir que la plaça estava intacta.
Intacta però molt bruta. Al terra s’hi podia
veure de tot: des de crostes de pipes (és que la gent s’avorreix als bous?, a
llaunes, puntes de cigarret i menjar en descomposició.
A sobre, els carres adjacents estaven tancats
i per tant, els cotxes havien de donar la volta. Quantes setmanes porta tancada
aquella zona? Al menys 3!
Però aquí no passa res. Els boveros segueixen tenint patent de
corsari (es a dir, poden fer el que vulguin d’una manera totalment impune)
Recordareu que us vaig explicar en aquesta mateixa secció que l’avinguda de
Sant Jaume també va estar tallada mentre van durar les festes majors.
(Demà us explicaré la tarda d’avui acompanyant
a la Muixeranga de Vinaròs a Alcalà de Xivert)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)