dimecres, 3 de setembre del 2014
UN DELS NOSTRES (DELS D’ELLS) Primera part
El cas Pujol segueix portant cua, tant a Catalunya com a Madrid. Però sabeu una cosa? Al final em perdo. Ja no sé de quin Jordi Pujol parlen, si del Soley o dl Ferrusola o només parlen del Jordi Pujol President de la Generalitat o de tot el cas o sigui de la família Pujol Ferrusola. No sé si també us passa...
Bé, ahir Montoro va revolucionar el govern de la Generalitat i el partit que li dóna suport. Tampoc tinc clar si UDC els hi està fen costat o no. Ahir mateix, al Congrés dels Diputats, sembla que per primer cop, el partit que lidera Josep Antoni Duran i Lleida va intervenir per separat.
Montoro va dir de Pujol moltes coses, però entre totes, la que més em va cridar l’atenció va ser la de clandestí fiscal. Certament Pujol, mentre en la seva vida pública ocupava el càrrec més important de Catalunya, institucionalment parlant, en la seva vida privada era un autèntic clandestí, ja que la seva situació al marge de la llei s’ha mostrat més que evident.
El Conseller de la Presidència i portaveu del govern català Francesc Homs va criticar durament la intervenció de Montoro al Congrés i li va reprotxar no haver-se comportat com un ministre, sinó com un representant del PP. Les paraules més dures és quan li va reprotxar que amb el PP no hi ha ni estat de dret ni legalitat...
Des del meu punt de vista les paraules d’Homs són del tot desafortunades. ¿Cóm pot parlar demanca d’estat de dret i legalitat quan la federació a l que pertany amb Jordi Pujol al front van governar durant 23 anys Catalunya al marge de la llei? Tot plegat, no ha estat una bona aixecada de camisa per a la majoria dels catalans (ja sabeu que no m’agrada usar termes com tots, perquè els que vivien del sistema ja els hi va anar bé i, evidentment, aquí incloc a Mas i a la majoria del seu govern, sobre tot a Puig.
El que va ser fiscal anticorrupció, Jiménez Villarejo va recordar ahir que varem estar governats per un delinqüent durant 23 anys i va remarcar que no parlava de presumpte, ja que Pujol mateix ho havia confessat.
Quines ganes li devia tenir Jiménez Villarejo a Pujol? 30 anys esperant el moment. Va ser ell l’encarregat d’investigar el cas Banca Catalana fins que el fiscal general de l’Estat li va ordenar deixar el cas... Sempre he suposat que, en aquells moments, imputar i qui sap si condemnar a Pujol li hauria pogut fer un mal irreversible a la jove democràcia espanyola. Això vol dir que es va actuar bé? A mi em sembla que no. De una manera o d’una altra s’hauria d’haver apartat a Pujol de la primera línia política i, per suposat jutjar-lo pels presumptes delictes comesos pel cas Banca Catalana.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)