dijous, 11 de setembre del 2014
MANIFEST 11 DE SETEMBRE UGT
Diada Nacional de Catalunya
Avenç social, avenç nacional
Aquest any, la celebració de la Diada Nacional de Catalunya està fortament marcada
per la reivindicació del Dret a Decidir. Una gran majoria de ciutadans i ciutadanes de
Catalunya volem ser cridats a les urnes el proper 9 de novembre per decidir el nostre
futur. Una voluntat que és negada reiteradament des del Govern central, que no ha
donat cap resposta a l’alçada de l’enorme mobilització que ha viscut la societat
catalana des de l’any 2010, quan el Tribunal Constitucional va dictar la sentència de
mort de l’Estatut que havia estat aprovat en referèndum per la majoria dels catalans i
les catalanes quatre anys abans.
Des de la UGT de Catalunya no tenim cap dubte que serà una Diada històrica que
representarà no només els anhels de democràcia de moltíssima gent, sinó també la
voluntat de defensar el model de país que precisament consagrava l’Estatut que va
escapçar l’Alt Tribunal gràcies als recursos presentats pel Partido Popular.
Catalunya sempre ha avançat nacionalment quan ho ha fet socialment. Com dues
cares de la mateixa moneda, el nostre país ha unit el progrés social al progrés nacional,
a l’assoliment de més i millors cotes d’autogovern. Per això, la majoria de les persones
que ens manifestarem en qualsevol dels actes programats per a la Diada ho farem
també des de la reivindicació dels drets socials i contra les retallades que han col∙locat
en gravíssimes dificultats el nostre sistema sanitari públic, el sistema públic d’educació,
el model d’immersió lingüística i la prestació dels serveis socials als qui més necessiten
de la cobertura de l’Administració en aquests anys de duríssima crisi econòmica.
Contra les polítiques d’austeritat que han estat letals per aconseguir la reactivació
econòmica. I contra l’injust repartiment de l’esforç que ha afectat especialment les
classes populars, alliberant les elits econòmiques i financeres de la seva evident
responsabilitat.
L’any del tricentenari també serà un clam a favor de la regeneració política, de la
transparència en l’exercici del poder institucional i contra la corrupció. Noves maneres
per a uns nous temps que reclamen una nova societat que vol construir‐se des de baix.
Aquest 11 de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, sens dubte pot obrir una nova etapa.
Visca Catalunya!
Setembre del 2014
El Molt Deshonorable Ubú (un article de Jaume Reixach)
· Qui s'han pensat que són els Pujol per robar d'aquesta manera tan escandalosa i descarada els diners dels catalans?
· Com hem pogut tolerar els catalans estar governats durant 27 anys (23 de Jordi Pujol i quatre d'Artur Mas) per una màfia de cleptòmans que, per postres, estan mentalment torrats?
L'episodi de la "bruixa" Adelina és, per a mi, definitiu. L'entrevista que ha fet Antena 3 a aquesta dona gallega emigrada a Andorra que, durant anys, va ser l'assessora màgica del president Pujol hauria de ser d'obligada visió per a tots els catalans. Explica la "bruixa" Adelina que no nomésconjurava els mals esperits que arrossegava l'exMolt Honorable i que, segons ella, li provoquen els brutals tics facials. Resulta que Jordi Pujol va muntar un "negociet" gràcies a ella: la feia baixar a Barcelona i li pagava 150 euros per cada dia de consulta, però resulta que l'expresident cobrava 300 euros a tots els clients que li portava.., que eren molts! La bona "bruixa" Adelina, com us podeu imaginar, està d'allò més emprenyada i dolguda amb Jordi Pujol.
No és l'únic personatge pintoresc d'aquesta "cort dels miracles" que va esdevenir el palau de la Generalitat. Recordo que, durant els primers anys del seu govern, hi tenia una gran influència un capellà de tèrbol passat que va arribar a ser tot un poder fàctic en l'administració catalana, tot i que no tenia cap feina concreta assignada: mossèn Lluís Fenosa. L'actual director de La Vanguardia, Màrius Carol, va escriure, quan treballava a El País, un memorable retrat d'aquest misteriós conspirador, que comptava amb la protecció de Marta Ferrusola.
"Això és una dona!". El clam que l'enfervorida massa pujolista va dedicar a Marta Ferrusola durant la manifestació de rebuig a la querella de la Fiscalia, l'any 1984, per la ruïna del grupBanca Catalana passarà a la història com un dels hits de la Catalunya contemporània. Com a "cervell econòmic" de la família Pujol –tasca que li va delegar el seu marit, sempre enfeinat-, Marta Ferrusola ha estat un absolut desastre i les seves 'martingales' són, en última instància, les culpables d'aquesta caiguda als inferns.
En aquest sentit, resulta especialment memorable que, en la seva declaració de la renda del 2013, tingués la barra de sol·licitar i cobrar el retorn de 2.137 euros..., mentre "oblidava" d'esmentar el "raconet" que tenia a la Banca Privada d'Andorra. Una altra escena esborronadora d'aquest esperpent és l'enorme sorpresa de Maria Pujol –germana de l'expresident- en assabentar-se, el passat 25 de juliol, que el seu pare havia deixat una suposada "herència" de quatre milions d'euros de la qual ella mai no en va veure ni un ral.
L'espaterrant xalet del carrer Moneders 2 no figura a nom deJordi Pujol Ferrusola ni de la seva esposa, Mercè Gironès. La seva col·lecció de cotxes de luxe la va obtenir, segons consta a les factures aportades, molt per sota del preu de mercat i les assegurances que li fa Liberty Seguros són a preu irrisori (per què?). Els seus sogres, els Gironès, van cobrar una "propina" de 324.186 euros d'una operació immobiliària amb COPISAintermediada pel Júnior, en la qual no pintaven res.
Les malifetes de la saga Pujol-Ferrusola són incomptables i això que encara no en sabem de la missa ni la meitat. És una pobra gent corcada per la cobdícia i l'avarícia. Segons expliquen, la ruïna del negoci de suro que l'avi Pujol tenia aDarnius (Alt Empordà) i la por de tornar a quedar arruïnats han marcat a ferro i foc la història d’aquesta nissaga. Jordi Pujol va fer seves les paraules d'Scarlett O'Hara a Allò que el vent s'endugué: "Encara que hagi de mentir, robar, pidolar o matar, poso a Déu per testimoni que mai més no tornaré a passar fam!"
L'any 1995, la companyia Els Joglars va estrenar Ubú president, una sàtira sobre l'aleshores president de la Generalitat inspirada en la peça teatral Ubu roi, d'Alfred Jarry. Com és sabut, el seu director, Albert Boadella, va haver de marxar a Madrid per guanyar-se la vida, sota la protecció d'Esperanza Aguirre. Ara que anem coneixent més detalls del cas Pujol puc dir que Els Joglars van fer curt en la grotesca paròdia del nostre Ubú particular.
Vull retre des d'aquí homenatge a tots aquells creadors, intel·lectuals, periodistes… que, com l'Albert Boadella, han estat víctimes de les "purgues" pujolistes per denunciar aquesta trama mafiosa. Molts han patit l'exili exterior i d'altres un dolorós i cruel exili interior, condemnats a l'atur, a la marginació o al pacte de la fam.
Ja ho va dir l'altre dia Marta Ferrusola a un periodista: "Vagi a la merda!"
Subscriure's a:
Missatges (Atom)