dilluns, 23 de març del 2015
Trias, Duran, Colau i les municipals
JOAN TAPIA
Periodista
Apart d'Andalusia, on es vota aquest diumenge, la política ja està bolcada en les eleccions municipals. I no només a Madrid, on el nomenament dels caps de llista ha sigut complicat i Esperanza Aguirre acaba de participar en una manifestació contra la nova posició davant l'avortament del Govern de Rajoy, sinó que a tot Espanya -i a Catalunya- la precampanya està arrencant amb molts nervis i bastanta confusió.
La publicació de dues recents enquestes no referents a les municipals -la d'EL PERIÓDICO i, divendres passat, la del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO)- ha centrat l'atenció en la forta erosió de CiU, que passaria de 50 diputats a 31 o 32, just la meitat dels 62 que va obtenir el 2010, quan Artur Mas va ser elegit president de la Generalitat.
¿Com afectarà aquesta caiguda en les municipals? És una incògnita que pot encendre una mica més la ja permanent crisi entre CDC i UDC, on els líders respectius, Artur Mas i Josep Antoni Duran Lleida, que saben que la ruptura és un mal negoci, s'hi veuen arrossegats per les posicions contraposades respecte a la independència i l'aliança amb ERC. Les municipals van primer i s'intentarà que tot aguanti, almenys fins després del 24-M. Però no serà fàcil. Ahir ni Duran Lleida ni el diputat Josep Sánchez Llibre van assistir a l'executiva de CiU, cosa que indica que les aigües segueixen agitades. O molt agitades.
Barcelona és una peça clau de les eleccions municipals i Xavier Trias no pot perdre ni un vot si vol seguir sent la primera llista. I sap que és la seva gestió equilibrada -la nova Diagonal en seria un exemple- la que pot donar-li la victòria. Sap que serà atacat per haver convertit l'Ajuntament en el banc de la Generalitat i no desitja que l'estelada sigui l'eix central de la seva campanya perquè això podria restar-li vot no independentista. Cap al PP, Jaume Collbonio fins i tot Ciutadans. Per això acaba de declarar que «juntes, CDC i UDC formen un equip extraordinari» i que està orgullós del treball realitzat, «una revolució del sentit comú». Trias sap que els democristians són rellevants per atraure el vot de la classe mitjana moderada.
El risc
A CDC també ho saben, però alguns aposten per una Unió més obedient. Sense Duran Lleida. Temptador, però Artur Mas sap que això tindria costos i que llavors Unió seria un sumant menor. IDuran podria trencar amarres i llançar un partit de centre-dreta, catalanista però no independentista. Assumpte a seguir que rebota contínuament però que és difícil que exploti abans de les municipals. Però el nerviosisme a Barcelona -on es preveu un ajuntament molt fragmentat en què serà molt laboriós armar una coalició de govern- és general. La candidatura Barcelona en Comú, d'Ada Colau, unajoint venture de diversos moviments de protesta amb Podem, ICV i la monja Forcades, ha donat el seu tret de sortida amb ambició de ser la primera llista.
No obstant, algunes dades indiquen que potser estem davant d'un fenomen que va ser molt fort com a expressió de la protesta ciutadana davant els desnonaments, però que pot resultar unabombolla política.
És curiós per exemple que en les primàries per elegir Colau, per internet i durant quatre dies, hi hagin participat tan sols 4.583 persones, quan en les primàries obertes socialistes de ja fa mesos en què va sortir elegit Jaume Collboni -amb urnes i en dues voltes- es van mobilitzar més de 9.000 militants i simpatitzants. I això que aleshores les eleccions municipals estaven molt més lluny. Així la regla de tres estaria indicant que si el PSC de Barcelona no està en el seu millor moment, la candidatura de Colau pot acabar en projectil mullat.
diumenge, 22 de març del 2015
EL TÚNEL DEL TEMPS: 20 ANYS DE PORT AVENTURA
 |
| Record de Mundomar. |
En aquells moments, la Caixa era la màxima accionista del complex lúdic i regalava entrades a diversos col·lectius, com per exemple als propis treballadors de l’entitat, organismes oficials de l’Estat i la Generalitat, etc.
Es van haver de donar diverses circumstàncies per a que poguéssim anar els 4 de casa, ja que les entrades es donaven en packs de 2 i, de forma directa, no ens en havia tocat cap.
Quan hi varem anar, ho férem amb companyia de l’actual regidor de cultura de Tortosa i seves dues filles més grans. El primer record que tinc d’aquell dia va ser de l’organització que hi havia al pàrquing, per a que no quedessin places buides. Això sí, previ pagament de 500 pessetes. Per tant, aquí varem començar a comprovar que gratis del tot no ens sortiria.
Per molt que les instal·lacions estiguessin fetes amb materials poc nobles, tots els ambients donaven una imatge espectacular i el realisme no et deixava indiferent. L’àrea de la Mediterrània era com estar a un poblet de la Costa Brava com Cadaqués o Begur. L’àrea de l’Oest americà ens evocava a les pel·lícules d’indis i vaquers que tant havien marcat la nostra infantesa... Cada detall, per petit que fos, estava just al seu lloc i tenia sentit. Recordo el carruatge d’enterramorts, el cementiri, l’escola... Fins i tot un trosset de guix lligat d’un cordill a la pissarra de l’estació del Nord, d’on varem sortir per anar cap a l’Oest.
De totes els atraccions que hi havia en aquell moment, només els trocs estava tancada. Des de fora es veien els troncs com pujaven i baixaven sense ningú. Ens van dir que l’estaven acabant d’ajustar.
Si això va ser l’any 1995, al cap de 5 anys, a Benidorm, s’obria Terra Mítica, un parc temàtic que va promoure el govern del PP valencià. Tan ens havia agrada l’experiència anterior que, aquell any, ja sense el nostre fil gran, varem decidir anar a passar els vacances d’estiu a aquella localitat de la Marina Baixa alacantina. Com sempre fèiem, varem anar de càmping.
Precisament, la sortida per anar al càmping era la mateixa que portava fins al parc d’atraccions. En veure la sequera i la desolació del lloc, ens van passar les ganes d’anar-hi. Només va faltar que veiérem que hi actuava la Teresa Raval. Personalment no tinc res en contra de Teresa Raval, però vist el nivell dels espectacles de Port Aventura, la cantant no hi hauria estat a l’alçada.
Varem estar 10 dies a Benidorm i el més a prop que estiguérem de Terra Mítica va ser cada vegada que passarem per aquella rotonda de la sortida de l’autopista, en canvi si que varem visitar altres llocs com Mundomar, un jardí amb animals i plantes i on varem poder gaudir d’algun espectacle amb aus i dofins.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)